Contraatac fiscal a les begudes ensucrades

“És injust per als fabricants i també per als consumidors”. És la reacció d’una directiva del sector dels refrescos davant el nou impost que prepara el Govern. Els sucs de fruita, la llet de civada, el te fred, les llaunes de Coca-Cola i els batuts de xocolata, és a dir, moltes de les begudes més comunes en qualsevol llista de la compra, aviat pujaran de preu. Totes aquestes begudes envasades tenen contenen un ingredient clau que la Generalitat vol combatre: el sucre. Per això han decidit tirar endavant un impost que penalitzi aquests productes d’alimentació, perquè consideren que són perjudicials per a la salut i generen problemes, com ara l’obesitat. La llei d’acompanyament dels pressupostos que vol aprovar l’executiu inclou un capítol específic per a aquesta nova taxa. Es tracta, de fet, de recuperar una vella proposta. Fa tres anys el sector va aconseguir que no prosperés, però ara el Govern hi insisteix i el sector s’ha posat en peu de guerra davant la possible creació d’un impost que en els últims anys s’ha implantat en països com França i Itàlia.

L’impost gravarà amb vuit cèntims per litre les begudes que portin entre 5 i 8 grams de sucre per cada 100 mil·lilitres, i amb 12 cèntims per litre si superen els 8 grams. Què notarà el consumidor? Si s’acaba aprovant, la llei farà que productes com una llauna de Coca-Cola, que la setmana passada es podia trobar en un supermercat de Barcelona per 57 cèntims, passi a costar-ne 61. Una ampolla sencera de litre s’encariria en 12 cèntims, perquè la Coca-Cola clàssica té 10,6 grams de sucre per cada 100 mil·lilitres, molt per sobre dels 8 que marca el nou impost que vol implantar el Govern.

A més, les empreses no podran evitar la pujada de preus, ja que la Generalitat obligarà a repercutir l’impost al consumidor final. Així doncs, les versions light del mateix refresc. En total, la Generalitat espera recaptar més de 70 milions d’euros els pròxims dos anys amb el nou tribut.

Tot i que sigui la marca de refrescos més emblemàtica, Coca-Cola no és l’única que es veurà afectada. Un repàs ràpid al supermercat deixa veure -tal com reflecteix el gràfic- que la majoria de refrescos s’acabaran encarint entre un 7% i un 20%. El gran competidor de Coca-Cola, Pepsi, també pujaria de preu perquè conté el mateix nivell de sucre. Altres refrescos similars, tot i que tenen una mica menys de concentració de sucres, com el Trina, també superen el llindar i pujaran dotze cèntims. I tot i que pugui sorprendre, els sucs de fruita envasats també s’encariran el màxim que marca l’impost, perquè porten més de 10 grams de sucre per cada 100 mil·lilitres. I passa el mateix amb alguns dels preparats làctics més comuns, com el Cacaolat i l’orxata. Com que l’impost no és proporcional al preu del producte, les begudes envasades que notaran un increment més fort són les més barates, és a dir, les de marca blanca. El preu d’un suc que valgui poc més de mig euro, per exemple, es dispararà un 22%.

El consumidor haurà de rebuscar força entre els prestatges si vol trobar una marca que eviti l’impost. Tot i això n’hi ha que se n’escapen (per exemple, la marca Sunny, que té 3,4 grams de sucre, ni tan sols entra en el tram mínim de la nova taxa). Altres tipus de begudes, com la llet de soja o d’ametlla, tampoc superen aquest límit i per tant el seu preu no variarà.

En el cas dels productes que sí que queden afectats, l’augment es traslladarà directament a la butxaca dels consumidors. I aquest és precisament el punt de debat més intens. L’objectiu del Govern és desincentivar el consum d’aquestes begudes i fomentar hàbits de consum saludables, però la patronal ho veu “injust” i està en peu de guerra.

L’Associació Nacional de Fabricants de Begudes Refrescants (Anfabra) s’ha mobilitzat. El seu president, Josep Puxeu, ja s’ha reunit aquesta setmana amb el secretari general d’Hisenda, Lluís Salvadó, i la directora general de Tributs, Marta Espasa. “Volem diàleg i exposar els nostres arguments; també ens estem veient amb els grups parlamentaris”, explica Puxeu. La patronal d’aquest sector creu que la mesura és bàsicament recaptadora i no té motius de salut. En la seva opinió, si la motivació de l’impost fos la salut pública no només es gravarien les begudes sinó també altres productes ensucrats.

“Ho justifiquen per un motiu de salut, però nosaltres entenem que per aquesta via [la de l’impost] no es corregeix”, opina Puxeu. I afegeix: “Penalitzen el nostre sector quan hi ha altres aliments amb més concentració de sucres que els nostres; però els és més fàcil anar contra un sector que empresarialment està més concentrat”. Un directiu relacionat amb el sector que demana l’anonimat assegura que la Generalitat s’ha fixat en les begudes per evitar obrir una guerra contra altres grans companyies, com Nestlé i Danone, que tenen productes amb alts nivells de sucre.

El nou tribut afectarà productes que fabriquen tant grans corporacions com ara Cobega (embotelladora catalana ara integrada en el gegant Coca-Cola European Partners) com també pimes com ara Sanmy, amb seu a Castellar del Vallès i propietària de marques com el sifó Geiser. La seva directora general, Pilar Puértolas, es queixa: “A nosaltres ens afectaria molt perquè som fabricants i també distribuïm, i pensem que un impost no acabarà amb l’obesitat. A Andalusia, per exemple, el que fa el govern és promoure la dieta equilibrada i l’esport”, argumenta. Sanmy no ha calculat l’impacte que l’impost podria tenir en les vendes, però avisa que alguns dels seus clients podrien acabar marxant: “Ja fan productes premium, i si a sobre els apugen de preu acabaran marxant a altres països on no hi hagi aquest impost”, anticipa.

Altres fonts del sector també insisteixen que la mesura és bàsicament recaptadora i asseguren que a la resta de països on ja està implantada no ha ajudat a reduir el consum. Tot i això, alguns directius del sector tenen coll avall que la Generalitat acabarà regulant d’alguna manera el consum i que, per tant, la marxa enrere de fa tres anys (quan el Govern va retirar la proposta) segurament no es tornarà a produir.

Què va passar llavors? Segons persones implicades en les negociacions, el sector dels refrescos va pressionar l’aleshores president, Artur Mas, i van amenaçar amb una fugida empresarial de Catalunya. Finalment, el duel es va decantar cap al costat de les empreses, que, amb Coca-Cola al capdavant, van aconseguir aturar la taxa, segons expliquen aquestes mateixes persones.

Catalunya no és pionera en la creació de l’impost, que ja existeix a França, Itàlia, Xile i Mèxic. El govern del Regne Unit també l’ha creat, tot i que no entrarà en vigor fins al 2018. Als Estats Units també s’aplica, però només en algunes ciutats, com Filadèlfia. De fet, l’OMS recomana l’aplicació d’aquesta taxa. Però les amenaces del sector tampoc són noves: Coca-Cola, per exemple, ha aturat una inversió de 40 milions d’euros a Portugal per ampliar una fàbrica després que es creés aquest nou tribut. Allà la taxa grava amb entre 8 i 16 cèntims el litre.

L’exalcalde de Nova York Michael Bloomberg va fracassar en el seu intent de taxar les begudes ensucrades. Però per a ell la batalla continua. La seva fundació (Bloomberg Philantropies) fa donacions constants per a campanyes en suport d’aquest tipus d’impostos i en contra dels refrescos més calòrics, amb l’objectiu de reduir l’obesitat infantil.

La batalla es juga a tot Occident. Ara ha arribat el torn de Catalunya.