Quan cauen les torres més altes

S unset Boulevard , la pel·lícula més fosca de Billy Wilder, narra la relació entre un guionista de Hollywood, jove i oportunista, i la seva protectora , una vella glòria del cinema mut que viu tancada en el seu passat. És la trobada entre un món ascendent i un altre de decadent, truncat pel canvi tecnològic que va suposar la introducció de l'àudio en el cinema.

La innovació deixa molts cadàvers en el camí, i no són poques les estrelles, en tots els camps, que han passat del glamur a l'oblit en un instant. En el món de la tecnologia, l'algoritme de Google, la pantalla tàctil de l'iPhone o la irrupció de les tauletes han fet trontollar imperis, que encara segueixen oscil·lant d'un costat a un altre, dubtant si caure definitivament o trobar una fórmula per tirar endavant.

BlackBerry 10

RIM era fa deu anys una empresa molt admirada: tenir un dels seus models BlackBerry era un símbol de modernitat, poder i bon gust. No només perquè el preu d'un d'aquests telèfons fregués els 600 euros, sinó també perquè permetia coses llavors impensables, com accedir al correu electrònic des d'un mòbil.

L'altre gran valor d'aquest telèfon era el seu teclat qwerty , idèntic al de l'ordinador. A més, RIM es va permetre innovacions com el ratolí en forma de perla. No obstant això, el juny del 2007 Apple va llançar el primer iPhone i va capgirar els desitjos dels consumidors. No només es podien enviar i rebre missatges des del telèfon, sinó que la seva pantalla tàctil també permetia navegar amb comoditat per la xarxa, veure vídeos o descarregar programes i executar-los.

BlackBerry també permetia totes aquestes funcions, però d'una manera més maldestra. La resposta de RIM a l'iPhone va ser un model tàctil anomenat Storm, que va resultar un desastre. Es col·lapsava amb facilitat per l'excés d'aplicacions i perdia el gran avantatge del teclat, al qual havia renunciat. L'empresa va entrar en una lenta i progressiva decadència.

Ara RIM s'ho juga tot en un nou sistema operatiu de pròxima aparició, BB 10, que pretén tornar a fer els BlackBerry competitius. És la seva última oportunitat de mantenir-se en primera línia, on conserva una quota de públic fidel tot i haver obtingut el 2012 els pitjors resultats de la seva història. De la validesa del nou sistema operatiu dependrà que la perdi o la incrementi.

Yahoo! i el seu peix gros

A Silicon Valley dir Marissa Mayer equival a referir-se a la noia Google. Si els fundadors del cercador van ser Sergei Brin i Larry Page, dos joves estudiants de Stanford, l'eterna cap d'enginyers va ser la seva millor amiga, que va estar amb ells gairebé des del principi i sempre va tenir un lloc rellevant en el consell d'administració. L'estiu passat Yahoo! va anunciar el fitxatge de Mayer com a nova consellera delegada després de la sortida de Jerry Yang, cofundador i timoner, que no va poder evitar que l'empresa perdés la major part del seu mercat a favor de Google.

Les aliances amb Microsoft no van aconseguir que Yahoo! pogués respondre a l'algoritme de recerca de Google, molt més eficaç que el seu. No obstant això, segueix conservant una quota d'usuaris del 15% als EUA, i un cert patrimoni en el qual destaca la web d'imatges fotogràfiques Flickr. Mayer té el repte de retornar Yahoo! a l'Olimp d'internet, però no li sobra temps. De moment ha emprès la renovació de Flickr amb l'objectiu de convertir la plataforma en una aplicació mòbil que competeixi amb Instagram.

Dell compra Dell

El 1984, Michael Dell va fundar l'empresa que porta el seu nom amb 1.000 dòlars. La idea era acoblar diferents components d'ordinadors comprats a majoristes per fabricar aparells més barats. Va crear l'ordinador clònic corporatiu i amb ell un imperi que ha durat gairebé 30 anys. Dell era sinònim de preu òptim i també d'estabilitat i bon servei. Si hi havia problemes, el fabricant els solucionava com més aviat millor.

No obstant això, dos factors van canviar la sort de Dell: d'una banda, l'entrada en escena de les tauletes, i de l'altra, la tendència dels empleats a utilitzar a l'oficina els seus propis ordinadors, procedents del mercat domèstic. S'espera que el benefici de Dell caigui en el tercer trimestre del 2013 a la meitat que el 2012, que va ser de 893 milions de dòlars, els seus pitjors resultats fins avui.

Amb aquesta perspectiva, Michel Dell ha preferit no esperar que sigui massa tard i ja corren rumors que l'empresa sortirà de la Borsa de Nova York i la comprarà el fons d'inversió Silver Lake, en el consell d'administració del qual s'asseuria el mateix Dell. Altres informacions assenyalen que el comprador podria ser Microsoft per 3.000 milions de dòlars. Sigui com sigui, potser se sumaran més acomiadaments als 8.800 ja anunciats al juny.