En aquesta columna vam parlar deu fer cosa d'un any de les guerres de patents entre empreses, sobretot en el camp de la telefonia mòbil, en què Samsung i Apple tenen plets oberts arreu del món. Apple acusa Samsung d'haver-li copiat diversos components de l'antena i la companyia coreana acusa la californiana de robar-li idees de la nova pantalla.
L'única cosa que aconsegueixen amb tot plegat és frenar el progrés i la innovació. El problema en el camp del maquinari és que no hi ha alternatives lliures, com passa amb el programari, un camp en què, des de Richard Stallman fins a Linus Tovalds, existeix una llarga tradició d'enginyers informàtics que han desenvolupat programes i sistemes operatius amb llicència pública. L'objectiu d'aquests desenvolupaments, coneguts com a programari lliure , és precisament evitar que una companya aturi la innovació en un determinat sector al·legant l'autoria d'un desenvolupament.
El programari lliure és una filosofia no solament industrial sinó també econòmica i política, que busca el bé i l'interès comú per davant del corporatiu, de manera que el progrés se socialitzi i es globalitzi. Ara, però, el maquinari pot comptar amb una nova arma de futur, la impressió en 3D, que permet fer objectes en sèrie a partir d'un determinat disseny o matriu digital de propietat pública.
De moment, les impressores 3D treballen amb polímers de plàstic i alguns altres materials sensibles a la calor, però es creu que un dia ho podran fer amb tota mena de metalls, vidres, pells i fustes. Aquest dia podrem fabricar-nos el nostre propi ordinador, el nostre telèfon i fins i tot el nostre cotxe, sempre basats en dissenys que els seus autors hagin cedit a l'ús lliure de la comunitat humana a la xarxa, seguint la mateixa filosofia del programari lliure. Aquest dia, que potser no és gaire llunyà, serem com a espècie una mica més rics, més lliures i més civilitzats. I deixarem l'economia basada en la propietat intel·lectual de les idees al passat.
Jordi Sabaté és analista tecnològic