Dos-cents quilòmetres, la distància entre dos móns

Alta Ribagorça

Boí Taüll, taula de salvació d'una comarca castigada per la crisi

Les comparacions en economia també són odioses. L’Anuari Econòmic Comarcal, que edita CatalunyaCaixa, assenyala l’Alta Ribagorça com la comarca que va créixer més el 2014, però la realitat per a la gent del carrer és ben diferent. L’estudi atorga a la zona un creixement interanual del PIB d’un 3,94% (per sobre de la mitjana catalana, que va ser de l’1,52%), però aquestes dades s’han d’agafar amb pinces i se n’ha de fer una doble lectura. En el període 2010-2014, l’Alta Ribagorça va ser una de les que van patir més la crisi i, tot i la gran pujada de l’últim any, va veure com el seu PIB patia un creixement acumulat del -8,64%. Això fa que ara tingui un marge molt més ampli per créixer i, encara que els paràmetres macroeconòmics indiquin que la zona es va recuperant dels estralls provocats per la crisi, els símptomes de millora tarden a arribar als ciutadans.

L’Alta Ribagorça depèn en gran part del turisme, que representa el 62% del valor afegit brut (VAB, indicador molt similar al PIB). Aquest sector i la indústria van convertir-la en la comarca de més creixement el 2014 i van compensar la caiguda de la construcció. L’estació d’esquí de Boí Taüll és l’eix sobre el qual gira la seva activitat i genera fins a 400 llocs de treball. Fa un any els problemes econòmics van portar la Generalitat a comprar-la, aportant-hi un milió d’euros i assumint-ne els deutes. “Si tanqués Boí Taüll, cauria la comarca”, explica a l’ARA Carme Farré, responsable de l’àrea de promoció econòmica del consell comarcal. Per ampliar la seva activitat més enllà dels caps de setmana i Nadal, l’estació atreu entre setmana grups escolars catalans i estrangers amb ofertes que van més enllà de l’esquí i que aprofiten l’art romànic declarat Patrimoni de la Humanitat. A l’estiu els turistes són atrets pels esports d’aventura i el Parc Nacional d’Aigüestortes.

El turisme és la principal base per a la subsistència d’una comarca on el sector ramader, que només representa l’1,3% del VAB, ha perdut pes i que pateix un problema de relleu generacional. L’energia, que representa un 20% del VAB, també ha decaigut. “Ara les centrals són automatitzades, no hi inverteixen tant i no hi ha un manteniment de línies; més aviat tenim talls de llum importants i hi ha dies que salta”, diu Farré. També cal destacar el descens de la construcció, que havia viscut l’auge de les segones residències. Si bé la taxa d’atur oficial és irrisòria -un 6%-, des del consell comarcal adverteixen que la dada no es correspon amb la realitat perquè no hi ha cap oficina de treball on els aturats es puguin inscriure. A més, la zona també pateix una despoblació important i ha passat de tenir 4.278 habitants el 2010 a 3.873 el 2014. Són molts els joves que marxen a les ciutats per estudiar i que no tornen.

El Mohamed va arribar a la comarca fa deu anys per treballar en la construcció i ara en té 31, però amb l’inici de la crisi es va quedar a l’atur i viu de feines temporals; als estius baixa a Lleida per fer la campanya de la fruita. “Abans estàvem millor, teníem uns salaris més alts i ara són molt baixos”, diu. L’Albert i l’Estefania són una parella de joves a qui també ha afectat la crisi, sobretot a ell, que treballava en la construcció. “Falta molt per recuperar el nivell d’abans. El futur és complicat i més d’un cop ens hem plantejat marxar”, diuen.

La crisi, però, ha portat alguns a reinventar-se i a buscar una sortida, com és el cas de José Cazorla, de 43 anys. És professor d’esquí i quan es va ensumar l’esclat de la bombolla immobiliària va decidir dedicar-se a l’apicultura i a vendre per internet. Va començar el negoci el 2009 amb 150 ruscs d’abelles i ja en té 300. El seu objectiu és arribar als 500. “Sempre m’havia interessat l’apicultura. No sé si vaig tenir bona vista o bona sort”, diu. Presideix l’Associació Agroalimentària d’Artesans de l’Art, creada fa quatre anys i que compta amb 11 membres, que promocionen productes de la zona com la mel, els embotits, els formatges o fins i tot la cervesa artesana. Comerciants i polítics reclamen ara inversions per millorar les carreteres d’aquesta regió pirenaica, cosa que, diuen, podria ajudar a impulsar l’activitat i el comerç amb altres pobles de la muntanya i amb nuclis econòmics importants.

Ribera d'Ebre

Ascó i Ercros recorden la urgència de diversificar el model

La Ribera d’Ebre va ser la comarca catalana que durant el 2014 va tenir un comportament pitjor del seu valor afegit brut (VAB), amb una caiguda del 7,22%, segons l’Anuari Comarcal de CatalunyaCaixa. A peu de carrer, però, no es va notar el sever retrocés que indica aquest índex. I això per un motiu: el complex nuclear d’Ascó, amb dues centrals on es produeix gairebé la meitat de l’energia que es consumeix a Catalunya. Això condiciona les oscil·lacions del VAB i el PIB per càpita, un rànquing en què la Ribera d’Ebre acostuma a aparèixer entre les comarques més riques, quan aquesta no és la percepció que es té al carrer. “Som una zona de contrastos –explica Miquel Martí, botiguer de Móra la Nova–. Els que treballen a les nuclears guanyen molts diners, i els altres anem fent, però ens hauríem d’espavilar perquè les nuclears no duraran tota la vida, i els nostres joves ja fa anys que marxen”.

L’economista Josep Oliver, que dirigeix l’estudi de CatalunyaCaixa, reconeix que “la producció energètica provoca importants biaixos en aquesta comarca” i constata que “un bon any de les plantes nuclears dispara el VAB de la comarca i un de dolent, per exemple perquè deixen de produir per treballs de manteniment, fa caure l’índex”. Aquesta distorsió fa que el VAB no sigui el millor índex per examinar l’evolució de l’economia real de la comarca i és un reflex dels desajustos del seu model econòmic. La Ribera és, amb molta diferència, la comarca catalana amb més pes específic de la indústria, amb un 90%, a molta distància de la segona, la Segarra (63%), o de la mitjana catalana, situada en el 20%. Però la Ribera d’Ebre és la comarca catalana on tenen menys importància sectors com els serveis (6,5%, amb una mitjana catalana del 73%) o la construcció (1,6%), i també és a la cua en el sector primari.

A la Ribera tenen clar que el seu principal repte és la diversificació econòmica. Una diversificació que no té per què passar, necessàriament, per la renúncia al sector energètic, que en les últimes dècades ha tingut un rol central en la creació de riquesa i llocs de treball. “Som una comarca molt especialitzada en aquest sector, i això no es pot obviar”, diu l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol. “No hi hem de renunciar, ha de continuar sent el pal de paller de la comarca, però les nuclears tenen data de caducitat i hem de ser capaços de trobar altres activitats, que impliquin recerca i que deixin valor afegit al territori”, afegeix. Aquest és un dels objectius de la MADE, la Mesa d’Alcaldes de l’Energia, que aglutina els municipis de la Ribera amb instal·lacions energètiques i que treballa per captar noves inversions.

A Flix hi estan d’acord. El regidor de Promoció Econòmica, Francesc Barbero, es mostra partidari de “reindustrialitzar la comarca”, un repte que pren rellevància davant de les poques perspectives que ofereix un dels altres motors de la Ribera, la química Ercros, que des de l’ERO del 2013 està sota mínims i s’enfronta a un escenari molt advers per l’entrada en vigor d’una nova normativa europea que prohibirà la producció de clor amb tecnologia de mercuri. “El moment és ara –diu Barbero–, perquè som un territori amb tradició, amb mà d’obra formada, amb empreses auxiliars... Quan les nuclears o Ercros hagin tancat, aquests actius desapareixeran i serà difícil portar noves inversions”.

El propòsit de diversificació passa pel sector agroalimentari i el turisme, on el VAB ha crescut més en els últims anys. Són els sectors prioritaris als quals es dóna suport des del Consorci d’Iniciatives Socioeconòmiques, el CIS, un organisme compartit amb la veïna Terra Alta que administra fons europeus per impulsar el desenvolupament econòmic en zones rurals. Des del 2007, més de 90 microempreses han passat per aquest programa, la majoria del sector agroalimentari i turístic, amb una inversió privada de més de vuit milions i el suport de tres més en subvencions. La gerent del CIS, Begoña Garcia, explica que “és una comarca que històricament ha patit la fuga de talent que suposava que els joves marxaven a estudiar o a treballar fora i no tornaven”. Per això, diu, “el repte és retenir i recuperar aquest talent jove, facilitant-los la consolidació dels seus projectes empresarials, perquè ells són els que han de liderar aquesta diversificació que necessita la comarca”.