Auge i caiguda de Scytl, la perla del vot electrònic

Fa pocs anysScytl era segurament l’empresa tecnològica més prometedora de Barcelona. Ho tenia tot: nascuda de la recerca de dos investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, es dedicava a un sector de futur i registrava un creixement prometedor fins a convertir-se en una de les empreses de vot electrònic més importants del món. El 2014 van entrar al seu accionariat Vulcan (el fons de Paul Allen, cofundador de Microsoft), que hi va invertir 30 milions de dòlars, i el braç inversor del gegant alemany SAP. Els plans de la companyia incloïen sortir a cotitzar al Nasdaq, la borsa tecnològica de Nova York, i es va arribar a especular que la seva valoració superaria els 1.000 milions de dòlars.

Però la realitat ha acabat sent molt diferent. Ofegada per un deute de 74 milions d’euros, aquest any Scytl ha presentat el concurs de creditors i, finalment, aquest mes ha acabat en mans del grup irlandès Paragon, que l’ha comprat a preu d’enderroc, amb una compensació de només tres milions d’euros als bancs creditors, a través de la cotitzada catalana Service Point Solutions. Què ha passat perquè una companyia destinada a tenir un gran futur hagi patit aquest sotrac i quin futur li espera a Scytl ara que està en mans d’una companyia desconeguda per al gran públic?

El gran problema de Scytl és que el seu negoci principal, el vot electrònic, encara no és un producte prou madur. Per molt que ja hi hagi països que l’utilitzen, aquesta alternativa al vot tradicional a les urnes “encara no tira gaire”, expliquen fonts properes a la companyia. Per aquest motiu, fa uns anys va provar de créixer obrint nous mercats. Però l’experiment no va anar bé. “El 2015 es va veure que hi havia moltes dificultats per cobrar en països on Scytl tenia molt negoci”, expliquen les mateixes fonts.

En concret, destaca el fracàs del Congo: els impagaments del govern d’aquest país africà van provocar un forat de 21 milions d’euros, que Scytl es va veure obligada a provisionar. Tot i que no tan greus, també va patir impagaments a l’Equador (4 milions) i Hondures (2 milions), com va explicar en el seu moment Pere Vallès, conseller delegat de la companyia fins al 2018. Aquestes experiències van provocar que Scytl es tornés a centrar en “països més segurs”.

A més de la diversificació geogràfica, l’empresa també va provar d’entrar en nous negocis, com per exemple en els sistemes de vot privat (sindicats, partits, col·legis professionals, clubs, etc.) o la divisió especialitzada en processos de participació ciutadana, batejada Civiciti, que va llançar en aliança amb Telefónica. Aquestes alternatives tampoc van aconseguir tenir prou recorregut per redreçar el seu rumb financer.

En tot aquest temps, Scytl no ha sigut capaç d’entrar en beneficis “tot i que hi ha estat a prop”, matisen les persones consultades. La companyia ha destacat sempre per ser molt opaca, ja que considera que proporcionar informació la debilita enfront de la competència. Scytl tenia competidors com Indra, un gegant que l’any passat facturava 3.200 milions d’euros i que es dedica a sectors molt diferents, des de processos electorals fins a serveis tecnològics per als transports, el trànsit aeri o la defensa. Tot i així, la catalana va aconseguir plantar-li cara en algunes ocasions i guanyar adjudicacions com la del recompte de les eleccions generals del 2015, a través d’una unió temporal d’empreses amb Tecnocom.

El declivi de Scytl ha sigut molt acusat: en el seu millor moment facturava al voltant de 100 milions, però l’any passat la xifra ja havia caigut fins a quedar per sota dels 20 milions, expliquen persones properes a la companyia. Això també va tenir un impacte molt significatiu en el nombre de treballadors, que ha passat de les 600 persones a menys de 150. Els nous propietaris, Paragon, asseguren que de moment no tenen cap intenció de seguir retallant personal i que, a més, continuaran mantenint la seu a Barcelona. “Si canviéssim la seu perdríem el know-how de la companyia i perdríem el que hem comprat”, explica Laurent Salmon, director financer de Paragon, en una conversa amb aquest diari. La denominació, per cert, també sobreviurà: “És una marca molt coneguda per aquest mercat”, diu Salmon en referència al pes de Scytl en el sector del vot electrònic.

Després que Scytl es declarés en suspensió de pagaments, es va obrir una subhasta per la qual, sorprenentment, no hi va haver gaire interès, especialment després que els creditors acceptessin perdre gairebé tots els 74 milions de deute que els devia la companyia (la banca només cobrarà tres milions en pagaments diferits fins al 2022). Algunes veus expliquen que Indra es va plantejar adquirir la seva rival fins al punt que “inicialment es van presentar” per comprar-la. Ara bé, la por als problemes de competència que li podria haver ocasionat comprar Scytl van fer que la companyia, controlada en un 19% per l’estat espanyol, finalment fes marxa enrere. Scytl, expliquen al sector, era un caramel: “Un cop liquidat el deute, et trobaves amb una empresa amb el producte ja fet i amb el mercat ben encaminat”.

Però qui és Paragon, el nou propietari de Scytl? Aquesta empresa irlandesa és poc coneguda però ha registrat un creixement inusitat: entre el 2015 i el 2020 ha multiplicat la facturació per quatre, fins als 1.200 milions d’euros, i ha registrat beneficis tots aquests anys (11 milions l’últim exercici). A més, com li agrada destacar al seu director financer, Laurent Salmon, tota aquesta expansió s’ha fet mantenint un deute que no arriba a suposar ni dues vegades l’ebitda de la companyia (per als estàndards del món financer, aquesta proporció indica que la companyia està poc endeutada).

“Des de l’any 2000 hem passat de 160 a 1.200 milions de facturació amb un deute que només és dos cops l’ebitda. No és un miracle: es tracta de crear valor i de comprar bons negocis amb gent que tingui bones idees”, proclama Salmon. Paragon té diferents divisions, que van des de la reprografia (la part més petita del seu negoci) fins a la fabricació de productes tecnològics (fan els passaports de països com els EUA, el Regne Unit, França o Israel, que incorporen un xip i també targetes contactless, entre d’altres), passant per un calaix de sastre que s’anomena customer communications (en el qual s’inclou des de màrqueting fins al processament de dades dels clients). Segons Salmon, Paragon té la plataforma de comerç electrònic B2B (entre empreses) més gran d’Europa, amb clients com el banc corporatiu britànic HSBC o l’automobilística francesa Citroën.

Paragon es mostra convençuda que Scytl té possibilitats de renéixer amb força. “Només comprem alguna cosa si veiem que ens crea valor i que hi ha la possibilitat d’obtenir-ne un retorn. I si triga tres anys més del previst, cap problema. Som aquí per al llarg termini. Podem ser pacients”, insisteix. Tot i que a continuació puntualitza: “No és el nostre estil mantenir negocis que no guanyen diners: l’objectiu és fer que Scytl sigui rendible”.

Justament per assolir aquest objectiu, la pandèmia del coronavirus pot ser una oportunitat: Paragon està convençuda que el covid farà més atractiu el vot electrònic. “La gent està canviant i aquest mercat ara és més important”, explica Salmon, que també deixa entreveure que l’únic problema de Scytl era que havia acumulat massa deute.

Una de les coses que han sorprès més és que Paragon hagi comprat Scytl a través de Service Point Solutions, una històrica empresa de reprografia catalana que va viure una gran crisi. El grup irlandès la va adquirir el 2015 i l’ha mantingut gairebé zombi durant tot aquest temps (l’any passat només va facturar 17.000 euros). Laurent Salmon, que també és el president de Service Point, explica que els serveis de reprografia de Service Point es traspassaran a la matriu irlandesa i que la seva idea és reconvertir la companyia catalana en una mena de fons per invertir en altres empreses, més enllà de Scytl. Per finançar aquestes compres es planteja treure a borsa una part de les accions de Service Point (que actualment només té un 20% del seu capital cotitzant als mercats).

Paragon també ofereix serveis de vot electrònic i de vegades competia amb Scytl. La companyia està convençuda fins i tot que la divisió de reprografia (impressió de paperetes electorals, per exemple) també és complementària a la del vot electrònic. Però encara cal esperar per saber si, després de l’auge i la caiguda de Scytl, veurem la seva resurrecció.

Protagonista de les eleccions als EUA

Aquesta mateixa setmana Scytl serà una de les protagonistes tecnològiques de les eleccions dels Estats Units que han de dirimir si el president del país segueix sent Donald Trump o, per contra, surt elegit Joe Biden. Els EUA són un dels principals països on opera Scytl i aquests dies posaran la seva tecnologia a 900 de les aproximadament 3.000 jurisdiccions de vot que hi ha al país. Quins serveis hi ofereix exactament? Principalment, tres coses: proporciona maneres de difondre els resultats un cop s’ha fet el recompte, ofereix solucions tecnològiques per formar els representants de les meses electorals i proveeix portals per educar els votants de manera que sàpiguen on han d’anar a votar o comprovin si estan registrats com a votants, per exemple.