Aquesta crisi no deixa de sorprendre'ns dia a dia. Tant per la seva durada i intensitat com per moltes singularitats que no havíem conegut en anteriors conjuntures depressives. Segurament el fet econòmic més determinant d'aquesta excepcionalitat és que la crisi actual, pel que fa a Europa i especialment a Espanya, no és un dels tradicionals episodis cíclics, sinó que és una crisi de sobreendeutament, i a més en una unió monetària tan singular com la de l'euro.
Però també hi ha trets, no estrictament econòmics, que criden l'atenció. Vull referir-me al desvari d'alguns que ens han portat a aquesta tragèdia i, en especial, que dels seus comportaments, que considero moralment delictius, no se'n derivin responsabilitats penals. I això és així no per deixadesa de jutges i fiscals. És, senzillament, perquè segurament no s'ha comès cap dels delictes tipificats en el nostre marc legal.
Encara estem enmig de la batalla per sortir de l'atzucac, i aquesta és la primera prioritat, però hem de reflexionar i aprendre del que ha passat. Hem viscut uns temps plens de crides, buides, als valors; de plecs de recomanacions a favor de la transparència i la rendició de comptes que han resultat del tot irrellevants; d'innovacions en el control i la supervisió corporativa que ja es veu per a què han servit. Hem d'aprendre que les actuacions econòmiques no s'han de considerar des de la seva moralitat sinó des de la seva legalitat, perquè, com hem vist aquests anys, hi ha consideracions molt diverses del que és moral o no ho és.
Recordo perfectament com alguns dels responsables de la desfeta fa tot just quatre dies anaven predicant la virtut de l'ètica, la responsabilitat i l'esforç! El que correspon a una societat democràtica és donar força legal al que de manera col·lectiva es considera just. On hem de reflectir com volem interactuar econòmicament els ciutadans i els agents econòmics és en la legislació, i si es vol també en iniciatives d'ètica i transparència. Però el que legitima les desigualtats econòmiques pròpies del capitalisme, el millor sistema possible, és la igualtat de tots els ciutadans en algunes qüestions fonamentals. Oblidar-ho pot resultar molt perillós.