Així es va cuinar l'invent de la sopa instantània (i tot un negoci de 9.200 M€)

D'ell se'n conserven poques fotografies. La majoria són retrats en blanc i negre que daten de finals del segle XIX. Hi apareix un Julius Maggi hieràtic però divertit, d'uns quaranta anys, mirant a la càmera, enfundat en una americana fosca, folrat amb una camisa blanca i adornat amb una corbata de colors clars. A la cara, ulleres de filferro i un bigoti espès. Avui és considerat el pare de les sopes instantànies, un segment de mercat que el 2024 va moure 9.200 milions d'euros arreu del món i que es preveu que creixi un 4% fins al 2031, segons càlculs de la consultora Reanin. També és el fundador d'una de les marques estrella de la totpoderosa Nestlé: Maggi. Si bé la multinacional suïssa no desglossa els ingressos per marca, els fideus i les sopes instantànies –en pols i en pastilles–, els purés de patates i els condiments que ven són una pota clàssica del seu catàleg de productes. Però qui era Julius Maggi i com va cuinar aquest imperi?

Julius Maggi va néixer el 9 d'octubre del 1846 a Frauenfeld, un petit municipi suís que aleshores tenia uns 3.450 habitants. El seu pare hi regentava un molí fariner i Maggi va acabar heretant-lo. El 1880, ja al capdavant del negoci familiar, va posar-se-li entre cella i cella trobar un producte que accelerés i facilités el procés de cuinar. S'havia adonat que la incorporació de la dona al mercat laboral estava trastocant els hàbits alimentaris i de consum. Eren elles qui s'encarregaven de cuinar, però amb els torns a les fàbriques cada cop podien dedicar-hi menys estona. El 1882 l'atzar va fer que Julius Maggi topés amb el metge Fridolin Schuler.

El secret dels llegums

El Dr. Schuler és una figura rellevant, encara avui, a Suïssa. És considerat un dels pioners de l'estat del benestar suís i un dels impulsors de la protecció dels drets dels treballadors de les fàbriques. Entre les seves obsessions hi havia la nutrició de les classes més pobres. "És autor de l'informe La dieta de la classe treballadora (1884), que criticava enèrgicament el consum generalitzat d'alcohol com a suplement nutricional", recorda l'oficina federal de la Seguretat Social del país, en un article que li dedica. Com a Maggi, li rondava pel cap crear un aliment que fos més barat que la carn però també molt nutritiu. La solució la va trobar en els llegums.

De l'aliança de Maggi i Schuler en va sortir un nou tipus de farina elaborat amb pèsols i mongetes. El 1885 l'invent va estrenar-se al mercat sota la marca Maggi, en forma de sopa instantània. El concepte era del tot innovador. Un any més tard, van fer un pas més: Maggi va llançar un condiment líquid concentrat que podia ser la base de qualsevol sopa, consomé o salsa per als guisats. El catàleg es va ampliar ben aviat amb gustos més exòtics: condiment de tòfona, de curri i, fins i tot, amb gust de tortuga. Van ser un èxit immediat. De fet, el 1890 ja tenien sucursals a França, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units. En l'àmbit legal, la marca es va blindar del tot el 1900, quan va registrar fins a 18 variacions del seu nom, per evitar els tripijocs de les imitacions.

El 1912 l'inventor va morir, però el seu llegat va continuar. Ho va fer sota l'empresa Allgemeine Maggi-Gesellschaft, un hòlding que va agrupar totes les filials internacionals que havia escampat la marca. El 1946 el producte ja era un clàssic. Maggi l'havia acompanyat d'un disseny de producte que el feia molt identificatiu, a més d'una campanya publicitària potent. Hi havia cartells que anunciaven la marca al transport públic, però també furgonetes que en repartien mostres gratuïtes. Aquell any la multinacional Nestlé, també suïssa, va fusionar-se amb Maggi. Mig segle més tard, la multinacional continuava traient pit del producte revolucionari: calculava que cada segon que passava es preparaven més de 21.000 racions de menjar utilitzant algun dels productes de Maggi. Avui el logotip de Maggi és present en prop de cent països i apareix a l'embolcall de fins a 7.000 referències diferents, tenint en compte tots els formats que es venen de cada producte.