Com afecta la política al teu negoci
La polarització perjudica tant els directius com els empleats
Per més que intentis deixar la política fora dels negocis, la política té altres plans. Els esdeveniments tenen el costum d'atreure les empreses cap a la controvèrsia. El 2022, Disney es va veure immersa en una disputa molt pública amb l'estat de Florida per un projecte de llei sobre l'ensenyament de la sexualitat i la identitat de gènere a les escoles públiques. Aquell mateix any, Google havia acomiadat alguns treballadors que havien participat en una protesta contra els contractes de computació al núvol que la tecnològica tenia amb Israel. Els rectors d'universitats han tingut problemes per gestionar les passions aixecades als campus per la guerra a Gaza.
Algunes empreses intenten convertir en part de la seva cultura interna el fet de mantenir-se fora del debat polític. L'empresa de software 37signals diu explícitament que "no intervé en política públicament, fora dels temes relacionats directament amb el negoci de l'empresa". El conseller delegat de Google, Sundar Pichai, va dir als empleats després de la protesta que "això és un negoci, no un lloc per intentar utilitzar la companyia com una plataforma personal, o per discutir sobre temes controvertits o debats polítics".
Però evitar la controvèrsia política i social és molt difícil, com deixa clar The age of outrage [L'edat de la indignació], un llibre del professor de la Universitat d'Oxford Karthik Ramanna. La polarització creix en molts països i les xarxes socials amplifiquen ràpidament el ressentiment.
A més, la política pot contaminar les empreses, i les seves cúpules directives, de maneres profundament insidioses. Als Estats Units, quan falten pocs dies per a unes noves eleccions presidencials divisives, el partidisme s'està convertint en una realitat en els consells d'administració. Un estudi de l'investigador Vyacheslav Fos del Boston College i altres coautors va concloure que, entre el 2008 i el 2020, van augmentar les possibilitats que els equips directius de les empreses de l'índex S&P 1500 estiguessin dominats per persones afiliades a un únic partit. Aquest efecte de cambra d'eco està provocat principalment per una tendència dels directius d'ajuntar-se amb gent que comparteix el seu punt de vista polític.
El partidisme s'alimenta a través de decisions dels gestors. Un estudi recent del professor de la Chinese University de Hong Kong Anthony Rice, que determina les preferències polítiques dels executius a partir de les seves donacions a campanyes electorals, conclou que els directius als EUA fan més inversions quan el seu partit preferit entra a la Casa Blanca. El malbaratament de recursos basat en el partidisme no acostuma a funcionar bé: està relacionat amb valoracions i beneficis operatius més baixos.
Un altre estudi, de Ran Duchin del Boston College i altres autors, conclou que, als Estats Units, les empreses divergents políticament, cosa que es mesura segons els empleats que són membres registrats d'un partit, tenen menys probabilitats de fusionar-se amb el temps. Entre el 1980 i el 2010, les fusions entre companyies extremadament divergents van representar un 11% de totes les operacions, mentre que el 2019 havien caigut fins al 3%. Quan les empreses amb diferents tendències polítiques es fusionen, és més probable que hi hagi més rotació de personal.
La polarització política no està restringida als EUA. Un altre estudi, d'Emanuele Colonnelli de la Universitat de Chicago i altres autors, analitza les afiliacions polítiques dels propietaris d'empreses i dels empleats al Brasil. Així doncs, conclou que els empresaris tenen una tendència més alta a contractar treballadors que pertanyin al seu partit. Com era d'esperar, que les decisions es prenguin per criteris diferents del mèrit no sembla gaire bo per als negocis. Les empreses amb un percentatge més alt de treballadors amb les mateixes opinions polítiques que els seus amos creixen menys en comparació amb les que tenen plantilles políticament més diverses.
Mecanismes interns
Tot això implica tres coses. La primera és que la polarització política no es pot eliminar fàcilment. Pot aparèixer en moments de fort debat o anar penetrant en una empresa de manera més insidiosa. La segona és que els beneficis de la diversitat s'estenen també a les opinions polítiques: el partidisme pot limitar els mercats, empetitir la força de treball i danyar el negoci.
La tercera lliçó, que és l'argument del llibre de Ramanna, és que els directius que vulguin actuar d'una manera no-partidista han de trobar una manera d'enfrontar-se a la polarització, més que no pas respondre de manera ad hoc. Entre les seves recomanacions hi ha que les empreses nomenin un grup de persones per debatre i decidir sobre els temes controvertits que vagin apareixent. El consell supervisor independent de Meta, que tracta les queixes sobre la moderació de continguts de la tecnològica, podria servir de model. El banc neerlandès Rabobank té un comitè ètic per analitzar dilemes, com ara si el personal ha de poder invertir en criptomonedes o sobre l'ús de les dades personals dels clients.
Els polítics tenen Parlaments. Les empreses potser necessiten alguna cosa equivalent.