Acomiadaments i flames: el final de Selecciones Americanas
La crisi del tèxtil per la competència asiàtica va precipitar el tancament de la històrica cotilleria del Garraf
El dimarts 30 de gener del 2007, a un quart de quatre de la tarda, els Bombers de la Generalitat van rebre un avís. D’una de les naus del polígon Masia d’en Frederic, a Vilanova i la Geltrú, en sortia una columna de fum blanc. Es tractava del magatzem de Selecciones Americanas, una empresa històrica del Garraf dedicada a la confecció de roba interior i banyadors. La plantilla feia pocs minuts que havia acabat el torn. Dins l’edifici ja no hi quedava ningú, però quan van saber la notícia, molts d’ells van decidir tornar-hi. Entre la vintena de dotacions de Bombers i els efectius policials, hi havia abraçades i plors. El material que s’emmagatzemava en aquella nau havia de servir per pagar una part de les indemnitzacions als 130 treballadors afectats per l’ERO que l’empresa havia presentat uns mesos abans, segons els sindicats, preguntats aquella setmana pel Diari de Vilanova. Les cares eren llargues.
Selecciones Americanas feia anys que arrossegava problemes derivats de la crisi del tèxtil. L’empresa va néixer el 1956 sota el nom de Belcor. Durant aquella dècada, el sector estava tornant a agafar embranzida després dels estralls de la Guerra Civil i, als 60, s’enfortiria encara més. La companyia va saber posicionar-se bé dins el mercat i Belcor es va convertir en una marca de prestigi. Als 70, però, tot va començar a trontollar. “La crisi del petroli i la manca de capacitat per adoptar noves tecnologies van fer que les empreses tèxtils espanyoles perdessin competitivitat”, contextualitza Josep Maria Espinet, professor de l’àrea de comercialització de la Universitat de Girona. L’arribada dels 2000 i la liberalització del mercat van acabar de ferir el sector. “De sobte va aparèixer la competència dels productes asiàtics, que eren molt més econòmics, i les empreses van començar a traslladar-hi les seves fàbriques per poder reduir costos i vendre els productes a preus més competitius”, recorda l’expert.
Durant aquests anys, ensumant-se que venia una època de vaques magres, l’empresa va vendre Belcor, la seva marca insígnia, a l’empresa igualadina Vivesa i va passar a dir-se Selecciones Americanas. Al seu catàleg, però, va mantenir noms consolidats dins el segment de roba interior femenina com René Bartan, Sportex o Peter Pan. El 2003, quatre anys abans de l’incendi, l’empresa no aixecava cap i va anunciar l’acomiadament de 48 dels 160 treballadors, la majoria dones que portaven més de 30 anys a l’empresa. Selecciones Americanas ho va justificar dient que era una decisió que calia prendre per garantir la seva viabilitat, que s’havia vist afectada per la competència asiàtica, i que amb aquest moviment serien capaços de “modernitzar la producció amb noves tecnologies i obrir mercats”, segons van explicar a Eix Diari.
El pla no els va sortir com esperaven. El 10 de març de l’any 2006, Selecciones Americanas va anunciar que tirava la tovallola: tancava arran de la competència dels productes xinesos. L’empresa va presentar un ERO. Onze mesos després, l’incendi va acabar de complicar-ho tot.