Xantal Llavina: “S’ha de tenir més respecte als emprenedors”
La periodista, empresària i presentadora explica la seva relació amb la feina i els diners
Des dels 15 anys que Xantal Llavina (1975) té clar que vol ser periodista, però amb una família d’emprenedors va optar per graduar-se en periodisme i empresarials: "Jo soc de lletres i se’m va complicar una mica comptabilitat. De fet, vaig suplicar a la professora que em fes la mitjana amb els exàmens teòrics perquè jo mai seria comptable sinó periodista. Al cap d’un any, quan ja estava a la televisió, em vaig trobar la professora i em va dir que tenia raó que volia ser periodista", explica. Inquieta i treballadora, Llavina ha acabat construint una carrera que va molt més enllà del periodisme.
Va entrar al món laboral amb una beca a Betevé: "Sempre he estat molt aplicada, estudiosa i treballadora a la meva feina. I crec que per això mai m'ha faltat res". Sempre ha anat encadenant feines, de fet a Betevé s'hi va quedar treballant: "Va ser el meu primer sou, que estava al voltant de les 120.000 pessetes, uns 700 o 800 euros, gens malament". S’ha enriquit de grans mestres, treballant amb Joaquim Maria Puyal o Albert Om, i també de grans capçaleres, com Barça TV, d'on assegura que es va emportar "un aprenentatge brutal".
De jove, Llavina va començar a interessar-se pel que ha acabat sent la seva especialitat –internet, les xarxes socials i la tecnologia–: "Sempre m'he fixat en el futur, en el que vindria". I com que al diari on treballava no se’n parlava, va proposar abordar el tema: "I encara ara les empreses tecnològiques són les més poderoses del món, estan decidint la geopolítica actual".
L’any 2011 va constituir la seva pròpia productora i va assumir tots els papers de l’auca: presentadora, directora i productora executiva. I així va començar a dirigir i produir els seus projectes per als mitjans parlant sobre les TIC. Però no li venia de nou, ja que havia crescut en una família d’emprenedors: "Els meus pares van muntar empreses de cotxes a Barcelona i a Catalunya. I el meu pare va portar la Toyota als anys 90; era un atreviment que una marca japonesa vingués aquí".
En aquest sentit, considera que els autònoms i emprenedors haurien de tenir més prestigi: "L’empresa privada també és necessària i genera molts llocs de treball, i crec que s'ha de tenir molt respecte a la persona que inverteix els seus diners i fins i tot el seu patrimoni per generar feina. S'ha de donar més valor a aquesta figura desprestigiada". "I a mi, com a dona, em preocupa que a Catalunya només 4 de cada 10 emprenedores siguin dones. I quan parlem d’empreses tecnològiques la presència femenina cau per sota d'un 20%". El talent hi és, assegura, però falta representació.
De fet, ella mateixa ha prioritzat les feines que li han permès compaginar la maternitat: "Abans que nasqués la meva filla, tenia uns horaris i unes feines diferents, feia les tardes de Ràdio 4". Però volia una feina més compatible: "Per a mi és molt important l'educació de la meva filla i m'hi vaig posar pel meu compte pel fet de ser mare".
"He treballat a gairebé tots els mitjans: Betevé, TVE, Catalunya Ràdio, RAC1, El Punt Avui, i he col·laborat també amb El Periódico", explica. De fet, treballar en tants equips li ha permès créixer professionalment. Es defineix com una persona amb moltes idees i ganes constants de fer coses: "No m’hauria pogut quedar en un lloc fent sempre el mateix".
Experta en IA
Llavina, experta en intel·ligència artificial (IA), actualment presenta el Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio: "Per celebrar la desena temporada vam anar a Silicon Valley, on comença l’emprenedoria tecnològica". Allà van entrevistar els catalans que treballen a grans tecnològiques com Netflix, Nvidia i Apple, explica la guardonada amb el Premi Alumni Ambassador 2024 de la Universitat Ramon Llull.
La seva inquietud, a més de portar-la a fer conferències, també l’ha impulsat a escriure tres llibres. L’últim, publicat el 2024, Emprendre el teu futur: "He fet més de 800 programes d'entrevista a més de 2.000 emprenedors de Catalunya, com Nandu Jubany, Rosa Tous, Ferran Adrià, però també Casa Tarradellas, Munich... Tenim molts exemples i tots tenen tres coses en comú: actitud, molta perseverança i sobretot paciència". I d’això, en parla al llibre.
Pel que fa a l'àmbit personal, es considera estalviadora: "He treballat molt, però no he cregut que els diners fossin el més important a la meva feina, sinó fer el que m'agradava. Està clar que he treballat molts anys i no he parat i, en el meu cas, això m’ha permès estalviar, que no tothom pot". Amb els diners ha optat per comprar-se un pis i viatjar: "Un dels meus somnis és fer la volta al món per etapes. Ja porto visitats, comptant Europa, uns 20 o 30 països".