Sergi Alòs: “Volíem convertir el caganer en una icona”

Formació

"Soc el petit de la família i vaig néixer a Barcelona. Vaig fer el graduat escolar al col·legi del Parc Guinardó. Tot i això, fa vint anys que vam marxar a viure a Torroella de Montgrí amb tota la família, d'on era originària la meva àvia materna. Jo de petit era molt trasto, la veritat, i no vaig fer estudis superiors perquè els vaig deixar després d'acabar l'institut, però he anat realitzant cursos de petit format. Des dels 16 anys que vaig començar a formar-me per ser monitor de vela, començant pels cursos més bàsics fins a arribar a ser entrenador estatal. En l'àmbit comercial i de l'empresa, també he anat duent a terme cursos per la meva banda de vendes i màrqueting com a comercial. Vaig fer un màster d'un any el 2004 a la Universitat de Girona sobre direcció d'empreses".

Vida personal

"Treballant vaig anar agafant experiència en el món del monitoratge de vela i, fins i tot, vaig arribar a ser entrenador als Jocs Paralímpics d'Atlanta 1996 amb la selecció estatal. En aquell moment era molt jove, però va ser una experiència molt interessant i vaig coincidir-hi amb la infanta Cristina. A més, sempre he estat vinculat a empreses d'esports d'aventura. Amb vint anys vaig cofundar Ones Guies Litorals, una companyia dedicada a activitats esportives nàutiques i de muntanya pels voltants de Cadaqués. Després d'això vaig passar per unes altres empreses del sector, per exemple fent de director comercial a Duarry o en una drassana petita anomenada Quer. Des del 2007, juntament amb la meva dona i el meu germà, soc fundador de Top Sailing Charter: lloguem vaixells i organitzem viatges personalitzats per tot el món. Actualment també soc soci d'una 'start-up', Clyype, centrada en l'àmbit sanitari".

Vida professional

"La figura dels caganers ens va ser molt familiar sempre. Amb el meu germà competíem de petits per trobar-la a l'hora de muntar el pessebre. La meva mare era ceramista i el 1992 ens va sortir l'oportunitat com a família d'agafar un negoci en traspàs d'un pessebrista instal·lat a la catedral de Barcelona. Fer figures tradicionals es va convertir en l'empresa familiar i el meu germà i jo hi ajudàvem quan sortíem de treballar a la tarda. Però al cap d'uns anys va arribar un moment de crisi quan es van començar a popularitzar els pessebres de plàstic i importats de la Xina, així que se'ns va acudir la idea de crear caganers amb personatges famosos. Era una manera de reivindicar els 'souvenirs' a la catalana i donar-nos a conèixer. L'empresa va tenir un gran boom amb el caganer de l'Obama el 2008 i des d'aleshores hem crescut molt a l'estranger. Actualment fabriquem la majoria dels caganers al centre penitenciari de Figueres i ja tenim fins a cinc botigues".

Lliçons de vida

“Quan vaig anar de viatge a Mèxic de jove em vaig comprar un barret típic i els meus amics em van dir que això el podria trobar a Barcelona. I vaig pensar que no podia ser, així que el meu objectiu va ser que el caganer es pogués vendre a la Rambla i vam voler convertir-lo en una icona”."Quan

“Als joves que emprenem els diria que somiïn amb un projecte que els agradi de debò, per anar creixent i ser ambiciosos. La vida l’aprens a base de cops i tocar l’empresa de prop, no només estudiant. La cosa més important és que el dilluns, quan vas a treballar, pensis que tens cinc dies al davant i no que desitgis que torni a ser cap de setmana. Si tu mateix no et creus el teu propi projecte, menys hi creuran els bancs quan vagis a negociar-hi”.