El perfil

“Sempre m'he guiat per amor o per ventre”

Astrid Camprubí, directora general d'Aqtiva Data Tech, explica com va canviar l'actuació pels negocis tecnològics

Formació

 “Vaig estudiar a l’Escola Montessori de Girona, on he crescut, durant tota la meva infantesa. Tot i això, amb 17 anys vaig decidir marxar a Barcelona perquè sempre he estat molt inquieta i volia canviar d’aires. Era el 1998 i vaig fer el COU a l’Escola Fert. En un inici volia estudiar art dramàtic, però després vaig acabar fent empresarials a Esade, on vaig estudiar una llicenciatura i un MBA. L'últim any d’universitat, a més, vaig marxar a Milà per fer l’especialització i, en graduar-me, vaig marxar a viure a Madrid per estudiar art dramàtic finalment. Tot i això, amb 24 anys, i mentre era a Madrid, em vaig quedar embarassada, així que vaig tornar a Barcelona. Malgrat tenir un fill, vaig aconseguir acabar la llicenciatura d’art dramàtic a l’Escola Eòlia. Així que vaig haver de combinar la feina i els estudis per poder mantenir-me”.

Cargando
No hay anuncios

Vida personal

“Malgrat néixer a Barcelona, he crescut a Girona. Vinc d’una família amb orígens molt diversos: la meva àvia per part de pare és alemanya i el meu avi català, però es van conèixer a l'Àfrica, on va néixer el meu pare. Després es van traslladar a Barcelona i van muntar un hotel a la Costa Brava; per això sempre he tingut una vinculació amb el món del servei i la restauració. Per la banda de la meva mare, la meva altra àvia també tenia una pensió a Barcelona, al carrer Jovellanos, on als anys 60 es van allotjar diversos artistes del món del cabaret i del destape. Així que, d’alguna manera o altra, sempre he portat aquesta inquietud dels negocis a dins, i amb referents femenins a la família. No he sentit la necessitat de reivindicar-me i m’emporto aquesta feminitat naturalitzada a l’empresa”.

Cargando
No hay anuncios

Vida professional

“Quan vaig acabar la universitat no tenia gaire clar cap on em volia enfocar laboralment, però sí que sabia que no em venia de gust entrar en una gran empresa. Com que estava vinculada al món de la cultura, vaig tenir l’oportunitat d’entrar a la Fundació Josep Carreras el 2005 i a la Pere Tarrés el 2008, sempre en els equips de màrqueting i vendes. En aquell moment vaig començar a fer algunes feines d’actuació, però de seguida vaig adonar-me que tenia molt de talent al voltant i vaig apostar per crear una productora en el món artístic i transmèdia, per exemple fent espectacles amb The Mamzelles. Això va evolucionar fins a tenir una productora més gran, Mmuaka, que va estar activa fins al 2019. En paral·lel, ho combinava amb feines més de caràcter empresarial, en departaments de màrqueting o de vendes de diverses empreses, per anar agafant experiència. El 2016 vaig decidir entrar al món de la restauració amb una marca d’ostres, Huîtres Amélie, on vaig ser també directora d'expansió internacional fins al 2020. Després vaig apostar fort pel sector tecnològic, on he sigut directora general de RedKey i directora general d’una start-up dedicada a l'anàlisi de dades, Aqtiva”.

Cargando
No hay anuncios
Lliçons de vida

“A vegades penso que, vista des de fora, pot semblar que la meva carrera professional no segueix un fil conductor. Però la realitat és que sempre m’he guiat molt per amor o per ventre, i he lluitat per fer realitat les coses en què he cregut. Ara ho puc explicar com a anècdotes, però, tot i no haver sigut gens fàcil, sempre ha valgut la pena. Fer canvis, emprendre i lluitar pels teus projectes i les teves idees és dur. Ho és perquè a vegades costa arribar a final de mes, i més si tens una família, i també perquè has d’anar a contracorrent contra les pors que t’imposa el teu entorn. Miro enrere i penso que s’han de tenir les eines suficients per no fer cas d'aquestes pors i poder perseguir els teus objectius.”