La punxada de TheGlobe.com, el pioner dels xats que va néixer massa d'hora

Stephan Paternot i Todd Krizelman van passar-se l'estiu de 1994 tancats a l'habitació d'estudiants que compartien a la Universitat de Cornell, a l'estat de Nova York. Davant seu hi tenien dos ordinadors portàtils PowerBook, d'Apple. Havien descobert una sala de xat en línia que els permetia parlar amb desenes de persones d'arreu del món. "Va ser en aquell precís instant quan em vaig adonar de l'immens potencial d'Internet", confessa Paternot al podcast Internet history. Aquell mateix Nadal van recol·lectar 15.000 dòlars i van fundar WebGenesis, una petita empresa de programació. Durant els següents mesos, van donar forma a TheGlobe.com. Era un incipient portal web farcit de sales de xat i espais privats. Els usuaris podien publicar-hi contingut, personalitzar el seu perfil i parlar amb centenars de persones. Va néixer l'abril de 1995 i, un mes després, ja tenia 44.000 usuaris.

"La història de TheGlobe.com pot recordar la de Facebook –avança Frederic Guerrero-Solé, investigador en xarxes socials a la Universitat Pompeu Fabra (UPF)–. Va sorgir en una universitat nord-americana i tenia darrere persones joves i entusiastes que coneixien perfectament un mitjà que estava en creixement", apunta l'expert. El desenllaç, però, no va ser el mateix.

El 1997, TheGlobe.com ja tenia 600.000 usuaris registrats i els inversors van començar a trucar a la porta. Un dels primers va ser Michael Egan, propietari de la cadena de vehicles de lloguer Alamo, que va abocar-hi 20 milions de dòlars. "Crear comunitats virtuals i audiències de masses és la base per vendre productes en línia", va confessar Ed Cespedes, director del braç inversor d'Egan a The New York Times. Tothom volia fer-se un lloc al sucós món digital. "Era el patró d'aquells anys –-sintetitza Guerrero-Solé–. Els joves emprenedors es feien rics de la nit al dia prometent als inversors que les seves plataformes serien la porta d'entrada de milers d'usuaris a internet", explica. Segons l'expert, els bancs i les empreses que hi apostaven sovint tenien un coneixement molt escàs de la realitat tecnològica i ho confiaven tot a les previsions de beneficis que esbossaven els creadors. S'estava gestant la bombolla de les puntcom. 

Amb tan sols 23 anys, Stephan Paternot i Todd Krizelman ja nedaven en un mar de bitllets verds. "Joves com ells eren la imatge de l'èxit, però molt pocs van saber gestionar la fama", avisa Guerrero-Solé. El 1998, TheGlobe.com va sortir a borsa amb gran èxit: les seves accions es van disparar més d'un 600% i les seves vides van canviar per sempre. "Tinc nòvia i tinc diners: ara ja estic preparat per viure una vida fastigosa i frívola", va etzibar Paternot a la CNN mentre estava de festa en un bar amb la seva parella. Al cap de poques setmanes, va esclatar la bombolla. Els inversors es van adonar que els beneficis que preveien obtenir amb empreses com TheGlobe.com no eren tan elevats com havien especulat. A finals d'any, la cotització ja s'havia desinflat: dels 840 milions de dòlars als 4 milions. El portal, que mai va generar beneficis, va acabar tancant.