El polític i emprenedor que va fundar la Universitat Stanford

Què tenen en comú l’emprenedor Elon Musk, el president assassinat John Fitzgerald Kennedy, el golfista Tiger Woods, l’ex primer ministre del Regne Unit Rishi Sunak i l’actriu Sigourney Weaver? Per estrany que sembli, tots tenen com a nexe el fet d'haver estudiat a la Universitat Stanford, a Califòrnia, una de les més prestigioses del món. D’allà han sortit 58 premis Nobel, a part d’un nombre ingent de càrrecs importants, tant al món empresarial com a l’administració pública dels Estats Units.

Aquesta universitat tan reeixida va ser concebuda el 1885 fruit d’una tragèdia personal, i és que el seu fundador, Leland Stanford, va patir la mort del seu fill adolescent víctima del tifus i va decidir crear la universitat en la seva memòria. Quan això passava, Stanford ja havia aconseguit construir una gran fortuna, en bona part a partir dels negocis ferroviaris.

Tot va començar a l’estat de Nova York, on va néixer Stanford. El seu pare combinava les feines al camp amb altres negocis paral·lels, cosa que permetia a la família viure amb comoditat, però ell va preferir estudiar dret i fer-se un forat en el món de les lleis. Després d’exercir d’advocat a la zona dels Grans Llacs, va optar per emigrar a Califòrnia en plena febre de l'or, un fenomen que s’havia encetat el 1848. Però la seva voluntat no era buscar el metall preciós entre les vetes de les roques de Sierra Nevada, sinó que, com diu l’acudit, va preferir vendre pales als miners, que era com es guanyaven realment els diners.

El 1856, i sense sortir de Califòrnia, es va unir amb altres tres comerciants enriquits per invertir en un projecte de ferrocarril. Al quartet d’emprenedors se'ls acabaria coneixent com els Big Four (els altres tres magnats eren Charles Crocker, Mark Hopkins i Collis Huntington). Amb el suport decisiu de l’administració pública, que els va cedir terrenys i els va proporcionar crèdit, el 1861 van crear la Central Pacific Railroad Company amb l’objectiu d’unir la costa est amb la costa oest del país. Stanford era el president de la companyia.

Pocs anys abans d’això, el nostre protagonista havia entrat en política a través del Partit Republicà, cosa que li va permetre arribar a ser governador de Califòrnia el 1862, després d’una sèrie de fracassos inicials.

La companyia ferroviària dels Big Four va resultar ser tot un èxit, i va acabar absorbint firmes rivals com la Western Pacific o la Southern Pacific. Gràcies a aquestes absorcions, van aconseguir el control de cinc mil milles de vies, és a dir, el 85% dels traçats de Califòrnia. Una data històrica a la vida de Stanford va ser el 10 de maig del 1869, moment en què ell personalment es va encarregar de fixar l’anomenat Golden Spike, que era l’últim clau del traçat ferroviari de la línia transcontinental. Una acció que li va conferir fama de per vida.

Val a dir que els negocis de Stanford van estar presidits per les pitjors pràctiques del capitalisme ianqui de la segona meitat del segle XIX, l’anomenada Gilded Age, amb ús habitual de pràctiques monopolístiques, suborns i tota mena de col·lusions entre política i negocis. La fortuna acumulada li va permetre adquirir finques immenses a Califòrnia, que en bona part va dedicar a la cria de cavalls per a curses.

Precisament va ser ell qui va estar al darrere de l’experiment del fotògraf Eadweard Muybridge que va permetre descobrir que un cavall al galop arriba a tenir les quatre potes en l’aire al mateix temps (l’experiment en qüestió va ser conegut com a Horse in Motion i va ser realitzat el 1878). També va tenir temps per als vins, perquè va ser un dels pioners de la viticultura en terres californianes a través de la firma Vina Winery.

El 1885 va tornar a la política per exercir de senador durant vuit anys. Una de les iniciatives que va promoure durant aquesta etapa va ser la de crear una moneda que no només tingués suport sobre el patró or, sinó que també es recolzés en propietats agràries. La proposta no va tirar endavant.

I arribem al març del 1884, moment en què li canviaria la vida. En un dels múltiples viatges familiars, en aquest cas pel nord d’Itàlia, el seu únic fill va morir víctima del tifus amb només 16 anys. Amb el propòsit que "els fills de Califòrnia siguin els nostres fills", la tardor del 1891 va obrir les portes la Universitat Stanford, el nom oficial i poc conegut de la qual és Leland Stanford Junior University. El motor inicial del projecte va ser "promoure el benestar públic exercint una influència en nom de la humanitat i la civilització".