Pere Castells: “A tot el món es parla de revolució gastronòmica i es posa la lupa sobre Catalunya”

Formació

"Des que em vaig jubilar, el 2016, m'he dedicat a participar en projectes de recerca i start-ups, tot i que sempre des d'una posició de la distància. Jo tinc un background de coneixement del sector gastronòmic però a nivell científic, em considero un "outsider". Al final, mai he volgut implicar-me en el món empresarial com a tal, però he acabat sent soci o accionista de diverses empreses perquè realment hi ha iniciatives a Barcelona que valen molt la pena. ot i això, sempre m'he considerat assessor científic i no m'agrada el concepte de start-up "a l'americana" que a vegades trobem avui dia. Per això també m'he dedicat a impulsar congressos de cuina, ciència i innovació, per reforçar la vessant de divulgació. A tot el món es parla de revolució gastronòmica i es posa la lupa a Catalunya. Hi ha persones amb molt renom al territori i hem aconseguit que es converteixi en un pol de coneixement molt important".

Vida personal

"Vaig néixer a Bellcaire d'Urgell, un poble petit de Lleida, prop de Balaguer, on encara hi tinc molta família. De petit vaig estudiar a l'escola pública del poble, que encara es trobava en els anys de la postguerra, i després vaig passar a l'institut. Quan vaig acabar aquesta etapa, vaig marxar de Bellcaire cap a Lleida, on vaig cursar el COU fins els 18 anys. Des de sempre m'havia agradat molt experimentar i m'apassionava la tecnologia, de jove era molt combatiu amb temes com l'energia nuclear i vivia tot això molt d'aprop. Gràcies al meu professor d'aleshores em vaig acabar decantant per la química, el món al que sempre m'he dedicat. Als anys setanta vaig marxar a Barcelona per estudiar a la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona, on em vaig graduar el 1979 especialitzat en química orgànica. En acabar, vaig fer el servei militar a Sevilla i, quan vaig tornar, ja vaig començar a treballar".

Vida professional

"Quan vaig sortir de la universitat, no hi havia gaire feina de químic. Era a principis dels vuitanta i, després que destinessin a la meva dona prop d'Igualada per una plaça de mestra, vaig decidir dedicar-me al món de l'educació. Vaig estar trenta anys treballant a un institut a Capellades, on vaig arribar a ser director del centre. Tot i això, vaig desenvolupar una afició per la cuina i, a principis dels anys 2000, vaig entrar en contacte amb El Bulli. El 2003 vaig començar a col·laborar amb l'equip d'investigació del Bulli taller, el departament científic del restaurant. El 2004 vaig passar a ser responsable de l'equip de recerca científic–gastronòmica de la Fundació Alícia, fins al 2012. Des d'aleshores sempre he estat vinculat al món de la ciència, la gastronomia i la divulgació, ja sigui a través d'universitats com la UB o Harvard. Actualment, sóc el president del Science & Cooking World Congress i assessoro start- ups del sector".

Lliçons de vida

"Quan parlo amb joves, sempre els dic que en totes les professions han de trobar-hi la passió. No em refereixo a vocació, que és una paraula que no m'agrada, sinó que cal sentir-se còmode fent el que fem. Els matisos són els que fan que la societat sigui millor i un no es pot permetre fer una cosa que no li agradi".