Lo Pau de Ponts: "En aquest món, vals el que estan disposats a pagar-te"
El cantant Pau Pinós repassa la seva relació amb la feina i els diners
Fill d’una família de pagesos i comerciants, Lo Pau de Ponts ha fet del seu carisma i l’arrelament a les Terres de Ponent la seva feina. A més de fer paròdies de cançons porta el seu espectacle d’humor musical a les festes majors d’arreu del país. Pau Pinós (1993) va començar a treballar als 16 anys com a DJ Pepinos posant música a la revetlla de Sant Joan de les piscines de Ponts (Noguera), el seu poble natal.
Ara ja fa més de 10 anys que fa actuacions. "Això era una cosa que feia els caps de setmana, que m'anava molt bé. Fins al cap de molts anys no vaig tenir la concepció que fos una feina", explica Pinós, que va compaginar-ho amb els estudis de dret. "Quan tenia el màster d’advocacia i, per tant, anava a dedicar-me a la professió, em va salvar l’Ernest Codina" remarca l’humorista, que va treballar durant dos anys a RAC 105.
Pinós explica que la seva és una feina molt agraïda: "Quan vaig a treballar, arribo a un poble on és festa major(…). Associo la meva feina al moment en què la gent està contenta i d’esbarjo". D’altra banda, detalla que és un ofici estacional, el volum de feina s’acumula principalment a l’estiu i els caps de setmana. "Soc l'únic de tota la meva colla que té aquests horaris. Per tant, sempre vas al revés de tothom, et trobes que tens molt temps lliure quan els altres treballen", explica. Així, ho combina amb altres tasques: durant un temps va estar treballant de professor i actualment està acabant el grau de Filologia Catalana a la UOC.
L’artista dirigeix i representa les funcions en solitari. De fet, li han proposat en diverses ocasions fer un grup: "Ho he estudiat. Em surt més a compte no només econòmicament, sinó també per agilitat, fer-ho sol". Fins i tot s’encarrega ell mateix de l’equip de so. D’aquesta manera, considera que la feina està ben remunerada: "En un grup són més a repartir i cobren més". "Treballo moltes vegades per a ajuntaments i tu a un ajuntament li representes el mateix que li representa un grup. És a dir, li ocupes una estona de la festa major i li surts més barat", explica el cantautor, que ho compara amb altres grups musicals de la mateixa popularitat. I aclareix que els "ajuntaments tenen calés" i ell "va barat".
Des que va començar assegura que el preu l'hi posa el mercat i l’ha anat apujant escalonadament: "Si demanes massa ja t'ho diran i no t'ho pagarà ningú. Per tant, en aquest món, vals el que estan disposats a pagar-te". També mesura el seu preu segons la popularitat i la repercussió que tenen els vídeos a les xarxes socials: "També ho veus, perquè quan hi ha més moviment, et truquen més".
Resident a Barcelona
Pel que fa a l’habitatge, Pinós des de fa uns anys viu a Barcelona, perquè la família hi té un pis i hi ha "més ambient". "He viscut molts anys de lloguer amb amics i pisos compartits. Ara fa un parell d'anys que visc amb el meu germà al pis de casa". En aquest sentit, Pinós es considera estalviador, però encara podria ser-ho més si no visqués a la capital: "Hi ha més temptacions, hi ha més coses a fer, per tant, més despeses. Si visqués a Ponts, estalviaria molt més".
Sobre la tresoreria, l’humorista assegura que solia ser bastant desorganitzat: "Primer anava molt rudimentari amb el típic calendari de la cooperativa del poble que tens penjat. M’apuntava allí els dies de les actuacions, el preu i si m’havien pagat amb un retolador d’un altre color. Però m’he modernitzat i ja vaig amb l’Excel". En aquest sentit, l’emprenedor abans tenia un gestor, però actualment, amb interès i els "tutorials de YouTube", ha après a gestionar-ho ell mateix.
En referència a les finances personals, Pinós confia en un amic seu: "És director del banc on tinc la majoria de calés. Ell m’assessora en tot, està molt implicat en tot el tema de les inversions. Em diu «compra això a la borsa», i jo li vaig fent cas", però sempre operacions amb poc risc. La pitjor inversió la va fer amb el seu germà petit: "Érem jovenets i ens van enredar en una estafa piramidal d’una moneda". "No vam veure mai més res d’allò. Vam donar 500 euros en metàl·lic i es van esfumar", afegeix.
Tot i que no s’hi veu tota la vida, mentre tingui ofertes laborals, Lo Pau de Ponts seguirà explotant el sector de l’espectacle. I, encara que no sap cap on es decantarà, de moment, té més projectes en ment: "Estic mirant negocis paral·lels a tot aquest món", sentencia.