El patriarca darrere l'imperi de les famoses germanes Koplowitz
Ernesto Kòplowitz va adquirir el 1952 el que es convertiria en Construcciones y Contratas
Hi ha històries que s’entenen més si es comencen a explicar pel final i aquesta n’és una. Viatgem als anys 80, quan el món de les altes finances va posar-se de moda en una Espanya que tot just intentava desempallegar-se dels últims vestigis del franquisme. Aquella dècada va suposar el pas d’una societat grisa i encara amb certes privacions a una era de glamur, diners fàcils i beautiful people socialista. Enmig d’aquest frenesí van aparèixer tot un seguit de personatges del món financer com Mario Conde (l’advocat de l’Estat amb millor nota de la història a l’oposició), Javier de la Rosa (el financiero catalán), els Albertos (els cosins Alberto Cortina Alcocer i Alberto Alcocer Torra) i les esposes d’aquests últims, les Kòplowitz (Esther i Alicia). Tota una fauna que, per primer cop, va posar el món dels diners a les portades dels diaris i de les revistes del cor. De tot aquest estol de personatges, destacarem els Albertos, uns advocats madrilenys de bona família (descendents d’un alcalde de Madrid i dels Torra, banquers catalans) que van fer el millor negoci de la seva vida casant-se amb les germanes Kòplowitz, posseïdores d’una gran fortuna per via familiar.
Totes dues germanes, orfes des de molt joves, havien estat criades com a filles per un altre dels grans milionaris espanyols, Ramon Areces Rodríguez, impulsor i propietari d’El Corte Inglés (tot i que alguns estudis recents posen en dubte part de la seva heroica biografia d’emprenedor, ara no entrarem en el debat). El motiu pel qual Areces va afillar les petites Kòplowitz és perquè va tenir una relació amb una vídua que va morir poc després de conèixer-lo: era la vídua d’un constructor mort prematurament anomenat Ernesto Kòplowitz, amb qui recuperem el que havia de ser el fil inicial del relat (ens hem permès posar-hi un accent per forçar la pronunciació correcta en alemany, en què la paraula és esdrúixola i no pas plana com s’ha dit sempre a Espanya).
Nascut a Silèsia, un d’aquells territoris de l’Europa central que ha anat canviant de jurisdicció amb el pas de les dècades, l’entorn el va empènyer a fer-se enginyer, atès que la regió estava profundament industrialitzada gràcies al carbó que hi havia sota terra. Com que les coses es començaven a complicar per als jueus en aquell territori, el jove Ernst va començar a voltar pel continent, fins a arribar a Espanya, on va trobar feina en una de les empreses clau de la industrialització europea, l’alemanya AEG (companyia d’aparells elèctrics que poc abans havia dirigit el llegendari Walter Rathenau i que era, per mediació de Sofina, propietària de la Chade, l’empresa que va fer ric Cambó). Algunes fonts retarden l’arribada de Kòplowitz a Espanya fins als anys 40, però això segurament va ser només un retorn després de viure un temps a París i que aquesta fos ocupada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, motiu que el va impulsar a travessar els Pirineus per segon cop.
Passada la Guerra Civil, va començar a operar com a contractista en el sector de les aigües, de manera que es va encarregar de gestionar canalitzacions i boques de reg de determinades zones de Madrid. En aquella època, l’any 1946, va contreure matrimoni amb la que pocs anys després lluiria el títol de marquesa de Casa Peñalver, la hispanocubana Esther María Romero de Juseu i Armenteros. D’aquest matrimoni en sortirien dues filles molt conegudes, Esther i Alicia. L’enllaç li va obrir de bat a bat les portes de les elits madrilenyes, fet del qual el principal beneficiat seria el seu negoci, molt enfocat a l’obra pública.
Més tard, ja en ple ascens social, va adquirir una firma constructora de petites dimensions anomenada Construcciones y Reparaciones. Això succeïa el 1952 i va significar la primera pedra del futur imperi, que aviat passaria a dir-se Construcciones y Contratas. Un dels seus grans projectes d’aquest temps va ser la construcció d’una part important de la base militar de Torrejón de Ardoz (Madrid), nascuda en virtut dels Pactes de Madrid (1953) entre els Estats Units i el govern franquista. Quan estava en el moment més àlgid de la seva trajectòria, tot es va acabar de manera sobtada: mentre practicava l’hípica amb un fill d’una relació anterior al matrimoni, l’egua que muntava va relliscar i li va caure a sobre, circumstància que li va causar lesions mortals.
Com dèiem abans, la seva vídua va encetar poc després una relació amb Ramon Areces, que un cop desapareguda ella, va afillar les germanes Esther i Alicia. Amb els anys, Construcciones y Contratas, liderada per les germanes, es convertiria en la constructora de capçalera d’El Corte Inglés i en una empresa multimilionària. Totes dues acabarien casades amb els cosins coneguts com “los Albertos”, dels quals el 1990 es divorciarien enmig d’un gran escàndol i amb la jove aristòcrata Marta Chávarri de Figueroa (besneta del comte de Romanones) interpretant un paper estel·lar del sainet.