Un pagès, una taverna i una dona visionària: la recepta secreta de la Salsa Espinaler

BarcelonaL'espetec de les onades contra les roques, el tremolor intermitent dels combois de Rodalies i el brunzit dels cotxes que enfilen la N-II. Enmig d'aquest paisatge sonor, de sobte hi apareixen converses, drings de gots plens de vermut i riallades. Surten del número 1 del carrer Camí Ral de Vilassar de Mar, al Maresme, on hi ha la Taverna Espinaler. L'interior és ple de taules rodones de marbre blanc, una barra de bar carregada d'història i prestatges de fusta que s'enfilen fins al sostre, ben atapeïdes de llaunes de conserva i d'ampolles. És l'establiment que Miquel Riera, un pagès de prop d'Argentona, va fundar el 1896 i que avui encara resisteix en plena forma. El local s'ha convertit en un espai de culte per als amants dels aperitius. Fa més de 70 anys, s'hi va elaborar per primer cop un dels complements més idonis per fer el vermut: la Salsa Espinaler. 

La creadora va ser Ventureta Roldós, l'esposa de Joan Tapias, el net de Riera que el 1946 havia agafat les regnes del negoci. Roldós va tenir la pensada de combinar vinagre, pimentó vermell, pimentó negre i un polsim d'espècies secretes. El resultat va ser una salsa amb un punt addictiu que casava a la perfecció amb una bona llauna de navalles o d'escopinyes. Avui, i amb aquest producte per bandera, Espinaler s'ha convertit en una marca present en una trentena de països i que té un catàleg format per prop de 300 referències: des de la salsa, vermuts, olives i patates xips fins a articles gurmet com ventresca de bonítol, navalles o embotits ibèrics. Però com s'ho va fer Espinaler per passar de ser una taverna marinera a l'imperi català de l'aperitiu? 

Pescadors, fusells i cigars

Per entendre l'èxit dels productes d'Espinaler, cal retrocedir fins a finals del segle XIX. El 1896 Miquel Riera va canviar la tranquil·litat de la seva masia d'Argentona pel dinamisme pesquer que inundava el poble costaner de Vilassar de Mar. Quan va obrir-hi la taverna, l'establiment de seguida es va convertir en un dels punts de trobada preferits per als pescadors del municipi. Amb una gran habilitat per la caça i el seu coneixement de la gastronomia d'interior, els guisats que Riera servia a la taverna es van fer d'allò més populars entre el gremi mariner. Quan, el 1907, va aconseguir la llicència per poder vendre tabac, el negoci es va acabar d'arrodonir. 

Amb la seva mort, el 1930 el negoci va passar a mans de Francisca Riera, la seva esposa. Sota la seva direcció, el negoci va aconseguir sobreviure als estralls de la Guerra Civil, però no va ser fins al 1946 que l'empresa va començar a créixer com l'escuma. Aquell any, un dels seus quatre fills va agafar les regnes de l'establiment i va fer-hi un gir de timó. Joan Tapias i Ventureta Roldós, la seva esposa, van fer un tàndem perfecte per conduir el negoci cap a un altre nivell. Tapias va tenir la pensada de distribuir vermut i Roldós va aportar-hi la recepta de la salsa d'aperitiu. Van causar furor. Avui, tant el vermut com la salsa continuen sent dos dels productes insígnia de la marca catalana. 

"Durant la guerra, el negoci s'havia mantingut gràcies a la venda de tabac, però la nova generació va veure clar que calia fer-hi un canvi –analitza Neus Soler, professora experta en màrqueting de la UOC–. A la postguerra la gent s'anava recuperant econòmicament i van decidir orientar-se al públic que, en sortir de missa els diumenges, es podia permetre el luxe d'anar a fer el vermut", explica. Van triomfar. Quan Miquel Tapias, fill del matrimoni, va posar-s'hi al capdavant, va anar encara un pas més enllà. "Va envasar la salsa i va comercialitzar-la, amb una gran demanda", apunta Soler. Amb el producte arrelat al mercat, el següent pas de la marca va ser diversificar-se i viatjar a altres països. 

A l'abordatge del món gurmet

El 2000 l'empresa ja tenia un catàleg farcit de referències plenament consolidat al mercat català. Per seguir creixent, però, la companyia va inaugurar un magatzem de 1.300 metres quadrats al mateix municipi i va decidir assaltar un sucós segment de mercat: el gurmet. "Els últims anys el mercat ha acceptat molt bé aquest tipus de productes", analitza l'experta. Espinaler ho va saber fer bé. "Van industrialitzar la producció mantenint l'essència, la qualitat i el sabor de la salsa casolana, però també els valors i la identitat de la taverna", celebra Soler. Avui, dirigint el vaixell hi ha David i Miki Tapias, rebesnets del fundador.