Meritxell Teixidó: "Això de semblar una 'superwoman' em patina molt"

Formació

“La meva família és de Sant Joan Despí i, quan era petita, el meu pare treballava al parc d’atraccions de Montjuïc. Ell sempre treballava els caps de setmana, així que, per passar temps junts, els dilluns la meva germana i jo no anàvem a l’escola. Fins als dotze anys no vaig anar a classe un dilluns, la veritat, tot i que llegíem molt. De petita no tenia gaire clar què volia ser de gran, però sabia que volia dedicar-me a alguna cosa que m’apassionés realment i que estigués relacionada amb l’observació. Vaig estudiar a l’Escola Súnion, de la qual en guardo un bon record. Vaig dubtar entre estudiar economia o química, però vaig acabar entrant a la carrera de química a la UB, on em vaig graduar el 1997. Abans d’entrar al món de la recerca i el doctorat, també vaig fer un màster en química orgànica. Més endavant, també vaig fer un programa executiu a La Salle i un MBA a la UOC".

Vida personal

“M’encanta viatjar, i és una cosa que sempre he agraït als meus pares. De petites, amb la meva germana, ens van portar a conèixer molts països. Fins i tot vam anar a Síria amb autocaravana. Crec que he estat a més d’una cinquantena de països: a l'Àsia, Àfrica, Europa… a tot arreu. I ara que soc mare, doncs procuro engrescar el meu fill per transmetre-li la mateixa filosofia. Aquest estiu passat vam anar a Tailàndia amb la meva parella i les seves filles també, i va ser una molt bona experiència. Als meus amics també els ajudo a organitzar viatges, tinc moltes guies a casa”.

“En el meu temps lliure dedico molt temps a la música. La meva parella és músic i jo canto en un cor de gòspel des de fa uns anys. M’agrada molt fer aquest tipus d’activitats, que uneixen diverses generacions al voltant de la música. Quan comparteixes experiències d'aquest tipus, t’ajuda a relativitzar el teu dia a dia i a sortir de la teva zona de confort”.

Vida professional

“De jove vaig treballar en moltes coses, com fem tots. Però quan vaig acabar la universitat vaig entrar en una empresa fent química de pèptids. Jo tenia l’esperança que em donessin una beca per poder fer el doctorat i, després de tres anys, ho vaig aconseguir. Vaig fer el doctorat durant uns anys i, tot i que no va acabar sortint del tot, va ser una experiència molt interessant. El 2003 vaig marxar a la Universitat de Florida a fer recerca fins que després vaig tornar a Barcelona per muntar el Parc Científic de la ciutat. Vaig ser a la creació de parc i literalment vaig ser la tercera empleada que van contractar. A poc a poc, això va desenvolupar-se en l'IRB Barcelona, on vaig estar 15 anys participant i encapçalant projectes de recerca. En plena pandèmia, vaig decidir deixar el meu càrrec per emprendre amb Gate2Brain. Es tracta d’una empresa que fabrica pèptids llançadora per tractar el càncer cerebral infantil”.

Lliçons de vida

“Amb els anys he après que cal tenir un lideratge molt natural i transparent. Crec que un nou tipus de lideratge és possible, partint d’una base de transparència. Les dones hem de buscar aquests nous lideratges per fer que els nostres equips puguin conciliar millor. Això de semblar una superwoman i no mostrar el que tenim darrere de cadascú em patina molt. Sempre he sigut així, i el dia que em deixi de funcionar ja em plantejaré si canviar o no. Però, al final, tots som humans”.

“De petita em plantejava per a què em servia fer teatre a l’escola o coses més creatives. Amb el temps, he vist que totes aquestes habilitats són molt rellevants, des de quan vas a parlar amb inversors, tens una entrevista o necessites buscar una solució creativa per al teu negoci”.