Marta Caparrós: “Els empresaris també poden portar tatuatges. Hem de trencar estereotips”

L’empresa va néixer fa cinc anys a Austràlia fruit d’un viatge aventurer.

Correcte. Situem-nos a l’any 2009. Jo havia acabat els estudis i, després d’haver estat treballant durant tres anys en una consultora, m’havia adonat que no podia progressar dins l’empresa perquè tenia un nivell d’anglès massa baix. Va ser aleshores quan me’n vaig anar a viure a Austràlia. Durant sis mesos vaig recórrer el país de nord a sud, treballant en granges a canvi de menjar i de poder disposar d’un llit. Un dia vaig anar a parar en un poblet anomenat Byron Bay, que està situat 800 quilòmetres al nord de Sydney. Allà hi vaig conèixer una família i vaig començar a treballar cuidant-los els fills. Com que jo venia del món de la comunicació, em sentia anul·lada a nivell mental. Així que se’m va acudir crear un grup de Facebook per conèixer gent espanyola de la zona. De seguida van començar a posar-se en contacte amb mi espanyols preguntant-me justament com podien anar a viure a Austràlia. I se’m va acudir crear AUssieYouTOO: una plataforma a través de la qual es pogués assessorar els joves espanyols que volguessin anar a treballar i estudiar al país. El pare de la família era empresari, li va agradar la idea i va registrar l’empresa, ja que, per temes de visats, jo no podia fer-ho.

Per tant, va crear l’empresa pràcticament amb pressupost zero.

Exacte. De bon començament em vaig posar en contacte amb una escola de la zona per explicar-los el projecte i em van proposar fer-los d’agent extern: per cada alumne espanyol que els portava, m’enduia una comissió del 10% al 30%. Així monetitzem el servei, que és gratuït per a l’usuari. Ara venem els cursos que imparteixen 70 escoles, instituts i universitats australianes, ja hem atès 2.800 estudiants i donem feina a 25 persones.

Deunidó. Totes viuen del projecte?

Tenim quinze persones ocupades a temps complet amb la venda de cursos i tasques de màrqueting. La resta són el que anomenem cool·laboradors : estudiants que viuen a Austràlia i que, de manera gratuïta, reben els nous estudiants que arriben al país durant les primeres 24 hores.

La seva empresa forma part del 17% de les start-ups espanyoles fundades per una dona. Quina lectura en fa?

És un percentatge baixíssim, però me’l crec perfectament. Tot i així, en el nostre cas, dels 25 integrants del projecte, 22 som noies. Les noies sempre ho tenim més complicat: quan decidim tenir fills no ens podem dedicar a la feina igual que abans. De fet, és un sector amb molts prejudicis. Encara que tothom vagi sempre amb americana hauríem de trencar estereotips. L’empresari també pot portar tatuatges i això no vol dir que en sàpiga menys. Per sort, tot està canviant i cada vegada les dones som més respectades.

Per cert, han apostat per no tenir oficines. Això els perjudica?

Al 95% dels nostres clients -que tenen entre 22 i 35 anys- els és exactament igual. A través d’una videotrucada en recollim totes les dades: des dels estudis que han cursat fins al nivell d’anglès que tenen. La majoria busquen anar-hi per sis mesos i compaginar feina i estudis, però han de tenir clar que, allà, per molts màsters que hagin cursat, es dedicaran a fregar plats. Els espanyols tenen un nivell d’anglès baixíssim. Avui en dia obligar a tenir el First Certificate per poder acabar una carrera és ridícul.