Mar Alarcón: «Crear la teva empresa no és un 'divertimento'»

Formació

“Soc de Barcelona i he viscut des de sempre a la ciutat. Tant el meu pare com la meva mare eren empresaris, i crec que això m’ha marcat al créixer. Molts cops diuen que els emprenedors surten de la seva zona de confort, però en el meu cas, al viure-ho a casa, sempre m’ha semblat una cosa natural. Després de l’institut vaig entrar a la Universitat Autònoma de Barcelona per estudiar la carrera de dret als anys noranta. No tenia cap jurista a la família, però en aquell moment volia opositar per ser jutge. L’últim any de carrera vaig marxar a la Universitat de Montpeller d’Erasmus i en vaig disfrutar molt. Després he fet diversos màsters: un de tributació, un de fiscalitat internacional a l'escola SOAS de la Universitat de Londres i, més tard, un PDD a l’Iese. També vaig poder estudiar un any a la Universitat de Pequín gràcies a una beca de la Fundació ICO”.

Vida personal

“Crec que no deixaré mai d’emprendre. És cert que hi ha vegades que és molt esgotador, però soc una persona molt inquieta i amb molta curiositat. Aquestes ganes de ser curiosos és el que ens porta més enllà dels nostres límits i, en el meu cas, em veig en el mateix camí en un futur. Tot i això, sempre cal veure quin impacte generes amb els negocis que crees i anar en paral·lel al món institucional i social. Està bé ser creatiu, però els emprenedors estem sols i també m’agraden aquests rols d’intermediaris entre els diversos sectors”.

“La meva vida personal està molt vinculada a la meva feina. El meu marit ha estat el meu soci en la majoria dels meus negocis. Tot i això, sempre he intentat buscar espais de desconnexió com la pintura. És una activitat que ja m’agradava de petita i fa uns anys m’hi vaig apuntar amb un dels meus fills. Quan agafo un llapis, aconsegueixo no pensar en res de veritat”.

Vida professional

“La meva primera feina va ser com a advocada fiscalista a Cuatrecasas, on vaig estar cinc anys. L’estiu del 2003 vaig marxar a Bangladesh a treballar al Grameen Bank amb Muhammad Yunus. Dos anys més tard, vaig cofundar Social Energy –una empresa d’energies renovables– amb la meva parella. Fins aleshores emprendre no havia sigut el meu objectiu, però va ser la primera empresa que vam crear i va funcionar molt bé. Vam viure uns anys a Xangai, però el 2007 vam tornar a Barcelona i, quatre anys més tard, vam emprendre de nou amb Social Car. Va ser la primera plataforma de car sharing a Espanya i va ser una gran experiència, amb molts reptes. Posteriorment, vaig entrar en càrrecs més institucionals com a Fira Barcelona, de vicepresidenta al Tech Barcelona o fins i tot de Foment del Treball. Aquests últims anys he tornat a impulsar alguns projectes com una consultora, 19N Strategies, o una empresa de SaaS en el món de la salut mental, Terapme”.

Lliçons de vida

“Sovint se’ns diu als emprenedors que tenim tendència al risc, però jo no en conec cap que sigui un inconscient. Al final sempre busquem la manera de protegir-nos dels diversos riscos que puguin sorgir, però des de fora a vegades se’ns veu com a superherois que viuen fora de la seva zona de confort. Aquesta imatge, però, molts cops no es correspon amb la realitat, ja que intentem treure al mercat solucions a necessitats que hem detectat”.

“A Catalunya, especialment a Barcelona, tenim un ecosistema sòlid per començar a emprendre, sobretot en fases inicials. Això reforça el teixit empresarial, i es nota que som un país amb talent i emprenedors per naturalesa. Crear la teva pròpia empresa no és un divertimento”.