Laura Xicota: "Algunes vegades es guanya i d’altres s’aprèn"

Formació

“Tot i néixer a Barcelona, vaig viure durant tota la meva infantesa a Granollers. Em vaig criar vivint amb el meu pare perquè els meus pares es van separar, i jo crec que es nota molt que he estat una dona criada per un home. De petita era molt exigent amb els estudis, però també amb l’esport, i em va ensenyar el que realment era el valor de l’esforç. Des de sempre vaig dedicar-me a la gimnàstica esportiva, i entrenava moltes hores cada setmana. Pel que fa als estudis, acostumava a treure bones notes i, a l’hora d’entrar a la universitat, em vaig decantar per fer la carrera de Traducció i Interpretació en anglès i alemany, especialitzada en documents legals. Vaig estudiar a la Universitat de Vic entre els anys 2000 i 2004, i després vaig fer pràctiques de traducció a les oficines de l’ONU a Viena. Malgrat això, sento que ara, si tornés enrere, potser em decantaria més per altres sectors que també m’han atret sempre com l’economia o el periodisme”.

Vida personal

“Sento que sempre he tingut aquesta passió a dins per crear projectes propis, ara concentrats en el món empresarial. M’agrada molt tenir reptes nous constantment i sé segur que seguiré emprenent en un futur, malgrat que m’encanten les meves dues companyies d’ara i vull continuar molt més temps amb elles. En aquest món, sempre cal tenir els ulls oberts a tot el que passa al teu voltant”.

“Tinc molt poc temps lliure, però el poc que tinc el dedico al meu fill petit. Al final ser mare i empresària no és fàcil, tot i que estic molt agraïda que cada vegada hi hagi més facilitats per a la conciliació familiar. A més, també m’agrada molt fer esport, suposo que perquè des de ben petita n’he fet i el cos té memòria. Faig ioga, m’encanta ballar i els esports de risc, com per exemple saltar en paracaigudes o fer pònting. A vegades ho faig simplement per treure l’adrenalina de dins i després torno renovada”.

Vida professional

“Quan vaig acabar la carrera de traducció el 2004 vaig començar a treballar amb el meu pare, que és assessor fiscal. No vaig continuar en el negoci familiar, però em va servir per guanyar experiència i aprendre a moure’m en l’entorn laboral. Després vaig dedicar-me al món del luxe i la moda: el 2006 vaig entrar a Manolo Blahnik i el 2009 vaig saltar a l’equip de l’hotel Mandarin Oriental. Anys més tard, el 2014, vaig marxar a Madrid a treballar per a Chanel portant la divisió de partners i innovació tecnològica. Va ser una gran experiència i allà vaig veure que la gestió de persones i la tecnologia han de ser grans aliades en les empreses. Vaig passar per algunes companyies més, com Prada o Loewe, però en tornar a Barcelona vaig decidir emprendre creant Luxico Talent, una empresa especialitzada en captació de talent per als sectors del comerç, l’hostaleria i el luxe. En paral·lel, el 2020 vaig confundar Merlin Digital Partner, un altre projecte centrat en talent digital i tecnològic per a start-ups i corporacions”.

Lliçons de vida

“Faig de mentora en alguns projectes de start-ups i sempre repeteixo la mateixa frase: algunes vegades es guanya i d’altres s’aprèn. Potser és una mentalitat molt nord-americana, però l’aprenentatge és vital en el món empresarial. Al final, és important creure en el poder de reinventar-se i en saber pivotar el talent, enfocar-lo de nou per acabar fent allò que ens motiva i que alhora hi tenim facilitat cadascú de nosaltres”.

“Ara estem en un nou paradigma de la gestió del talent, on ja no és l’empresa qui escull el candidat, sinó a la inversa. I és que molts cops no cal mirar currículums, sinó anar a fer un cafè amb aquella persona i veure si realment l’altre es vol vincular amb el nostre projecte”.