L'orfe cors que va ser el rei de la perfumeria i la cosmètica

Al cor del Vallès Oriental, en una parcel·la a mig camí entre el Circuit de Catalunya i el nucli urbà de Granollers, podem trobar una gran nau industrial que llueix el rètol COTY en lletres blaves molt visibles. Es tracta del principal centre productiu a la Península d’una de les grans multinacionals del planeta de l’àmbit de la cosmètica i les fragàncies.

De ben petit, Joseph Maria Spoturno es va quedar orfe i va haver d’abandonar el seu Ajaccio (Còrsega) originari per viure sota la tutela de familiars a la França continental. Després de complir amb les obligacions militars, una coneixença –el polític cors Emmanuel Arène– el va animar a establir-se a París, on li va fer de secretari. Va ser en aquella època en què va prendre la decisió de canviar de cognom, perquè Spoturno li semblava poc francès, i va adoptar el que lluïa la seva mare abans de casar-se, Coti, però canviant la i llatina per una de grega. El resultat, Coty, és la marca que regna en el món de la perfumeria des de fa més d’un segle.

El seu primer contacte amb la indústria que el faria ric va ser a través del farmacèutic Raymond Goery, que fabricava i comercialitzava perfum des de la seva botiga a la capital francesa. Curiosament, la relació entre tots dos no tenia cap vinculació amb els negocis, sinó que provenia de les interminables partides de cartes que feien entre ells. Tant li agradaven els perfums de Goery, que va decidir intentar fer alguna cosa semblant, i així, el 1904, va formular una fragància anomenada La Rose Jacqueminot, que va resultar ser un èxit. El nom procedia d’un tipus de rosa creat a mitjans del segle XIX i que feia honor a un general de les guerres napoleòniques.

El negoci va créixer de manera meteòrica i en pocs anys Coty ja liderava el mercat, sobretot després de descobrir els beneficis d’integrar tota la cadena de producció sota una propietat única. Abans de la Primera Guerra Mundial va obrir representacions a Moscou, Londres i Nova York. També va ser en aquesta època quan va començar a engreixar la cartera de productes, que es va ampliar molt més enllà del perfum, amb cosmètics i complements de bellesa per als cabells i la pell. Quan va acabar el conflicte bèl·lic, els consumidors de la marca Coty ja estaven escampats pel món sencer.

La fortuna que Coty va construir va servir per invertir en altres negocis, entre els quals destaca la compra del diari Le Figaro (1922), que li va servir per escampar les seves idees conservadores i fortament anticomunistes. Però la seva militància política va anar més enllà del pla teòric i intel·lectual, perquè la primavera del 1933 va posar en marxa Solidarité Française, un moviment polític que va derivar en força de xoc. Dos anys després de la mort de Coty, el grup va ser dissolt en el marc de la campanya de les autoritats per acabar amb els grups paramilitars i feixistes que es movien per França en aquells moments. L’any 1937, i sense que quedés clar si tenia relació amb aquests moviments subversius que Coty va organitzar, es van trobar unes galeries subterrànies blindades al subsol del Castell de Louveciennes, una propietat que havia format part del patrimoni del magnat del perfum i la cosmètica. Els túnels ocupaven centenars de metres i estaven excavats a una setzena de metres de profunditat.

A la dècada dels vint, Coty era un dels principals patrimonis de França, fet que li va permetre finançar un gran nombre d’iniciatives, des d’esportives, fins a científiques, passant també per activitats artístiques i sanitàries. Fins i tot es va oferir al govern nacional per aixecar un fons que permetés estabilitzar el franc, que a mitjans d’aquella dècada va travessar moments de feblesa. El que tampoc no va oblidar mai van ser els seus orígens corsos, perquè en moltes ocasions va destinar fons abundants per millorar les condicions de vida d’Ajaccio: va finançar l’electrificació de la ciutat i va proporcionar-hi habitatge social. A més, quan va morir, va llegar 25 milions de francs a la capital corsa. Els últims anys de la seva vida van estar marcats pel divorci de la seva esposa, que va acabar quedant-se amb la propietat del diari Le Figaro.

Com dèiem de bon començament, avui dia Coty és un dels gegants mundials de la cosmètica i els perfums, amb una facturació que supera els 6.000 milions de dòlars i que explota marques com Lancaster, Wella, Bourjois o Max Factor. La seu central ja no és a França, sinó que està ubicada a Nova York.