L'escriptor prolífic del Garraf que va ajudar a fundar l'Iese

Durant moltes dècades, la indústria mundial del petroli va estar dominada per un grup de petrolieres conegut com “les set germanes”, un número màgic que es repetia de manera fractal en el si del sector bancari espanyol, quan l’oligopoli que el controlava estava format per set bancs, els anomenats “set grans”. A banda d’aquest lobi informal, l’any 1977 el sector de les entitats de crèdit va fundar una patronal anomenada Asociación Española de Banca (AEB), que al llarg de la seva primera etapa (1977-1990) va estar presidida per un català del Garraf: Rafael Termes Carreró. La presència de Termes a la patronal bancària s'explicava pel seu paper al Banco Popular, on exercia el càrrec de conseller delegat des del 1966.

Aquest enginyer industrial havia nascut a Sitges, fill d’un empresari que tenia una empresa de calçats i també una fàbrica de gel anomenada Canigó. El nostre protagonista amb només 22 anys ja era membre numerari de l’Opus Dei, una militància que va marcar la seva carrera. L’entrada al món bancari la va fer a través de Crèdit Andorrà, del qual va ser un dels impulsors, juntament amb l’Església, el 1950. Després de participar durant un lustre als òrgans de govern de l'entitat pirinenca, va entrar al consell regional del Banco Popular, en el que seria el començament d’una dilatada i intensa vida professional. Fruit d'aquest transvasament, el Popular va passar a ser accionista de referència del Crèdit Andorrà amb un 15% del capital, que era el paquet en mans de Termes. Els següents càrrecs als quals va accedir van ser els de president del consell regional del Popular, el 1960, i membre del consell d’administració del banc, quatre anys més tard. En aquest període va néixer un dels spin-offs més reeixits de l’Opus Dei, l’escola de negocis Iese (Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa), fundada el 1958 i amb Termes com a un dels seus principals impulsors.

La seva tasca a l’AEB, i el naixement mateix de l’associació, guardava una gran correlació amb la crisi bancària que va viure l’Estat a la dècada dels 70, un daltabaix que va provocar la desaparició d'un gran nombre d’entitats. Segons s’acostuma a explicar, va ser l'aleshores subgovernador del Banc d’Espanya, Mariano Rubio, qui va demanar al Popular que Termes encapçalés l’associació davant del repte que suposava una crisi tan preocupant. La seva trajectòria al capdavant de l’AEB es va perllongar fins al 1990, moment en què va renunciar. Durant tots aquests anys, tot i que va mantenir el càrrec de conseller delegat del Popular, les seves funcions van quedar restringides. El seu període al banc va coincidir amb la presidència dels Valls Taberner, catalans i membres de l’Opus com ell mateix, però amb qui va tenir alguns problemes de convivència pels diferents enfocaments del negoci que tenien.

Home de reflexió

L’arribada a la cúspide de la seva carrera al Popular es va produir, com hem comentat abans, el 1966, quan va ser nomenat conseller delegat. Poc abans s’havia implicat en la creació del que avui és l’Instituto Español de Analistas Financeros (1965) i en els següents anys seria peça clau en la posada en marxa de la patronal CEOE (Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials) i de l’Asociación Para el Progreso de la Dirección.

Però Termes no només era un home d’acció, sinó també de reflexió, perquè va deixar molta empremta en el corpus teòric del pensament econòmic. Va escriure una gran quantitat de llibres, entre els quals destaquen per la seva influència El poder creador del riesgo; Capitalismo y ética; Del estatismo a la libertad. Perspectiva de los países del Este; Desde la banca. Tres décadas de la vida económica española; Antropología del capitalismo: un debate abierto; Las causas del paro,i Desde la libertad. També va ser el director de l’obra col·lectiva Libro blanco sobre el papel del Estado en la economía española. A la majoria dels seus escrits va deixar palesa la seva ideologia liberal i, a més, va fomentar el coneixement de l’obra de Fiedrich von Hayek a l’Estat.

En el moment de morir, acumulava gran quantitat de reconeixements i filiacions, entre els quals destaquen la pertinença a la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas i a la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras, la condició de cavaller de la Legió d’Honor Francesa i la possessió de la Gran Creu de l’Orde del Mèrit Civil i de Comanadoria de l’Orde d’Alfons X el Savi.