L'enginyer que va crear un gegant tecnològic nipó

Una de les conseqüències directes del tràgic accident de ferrocarril succeït a començaments d’aquest 2026 al sud d’Espanya és que molta gent haurà descobert que la firma japonesa Hitachi també fabrica trens; de fet, són el proveïdor de l’operador italià d’alta velocitat Iryo, un comboi del qual va ser un dels dos trens involucrats en la catàstrofe. Tradicionalment, aquí hem relacionat Hitachi molt més amb l’electrònica i, en concret, amb els equips d’alta fidelitat, però la realitat és que fa moltes dècades que es dediquen a la producció de trens. Com succeeix en la majoria de les multinacionals japoneses, quan busquem els seus orígens, trobem dades sorprenents. Això és perquè els seus inicis no estan vinculats ni a l’electrònica ni als ferrocarrils, sinó a una mina de coure a l’antiga província japonesa d’Hitachi.

Just amb el canvi de segle, el jove enginyer Namihei Odaira va entrar a la firma Fujita & Co, per treballar a la mina de coure de Kosaka. Una de les seves primeres iniciatives va ser construir una planta elèctrica que alimentés tota la maquinària de la mina i que substituís tots els ginys de vapor que funcionaven fins aquell moment. En només dos anys va complir el seu propòsit, per a gran satisfacció del propietari, l’emprenedor i polític Fusanosuke Kuhara. El 1904, Odaira va abandonar l’empresa per passar a ser enginyer de la Tokio Dento, una firma que tenia la intenció de construir la principal planta elèctrica del país. El prestigi guanyat allà va propiciar que Kuhara el contractés de nou per tal d'electrificar la mina de coure que explotaven a Hitachi.

Aquesta nova etapa es va encetar el 1906 i va culminar amb èxit, de manera que Odaira es va centrar en una obsessió personal: des que havia entrat en el món de la indústria havia observat que tota la maquinària es fabricava amb peces produïdes a l’estranger, sense que el Japó tingués cap paper en la innovació tècnica. Aquest propòsit va culminar el 1910, quan l’empresa va produir el primer motor elèctric de 5 cavalls amb factura totalment nipona. Una fita que va empènyer el departament d’Odaira a passar de la simple reparació de maquinària forana al disseny i producció de màquines pròpies. La data marca l’inici de l’existència d’Hitachi com a empresa tecnològica i a Odaira com a fundador del negoci. Per cert, atès que el terme geogràfic Hitachi es podia descompondre en dos conceptes –Hi (sol) i Tachi (persona dempeus)–, van pensar que la imatge corporativa de la companyia nounada significaria “Llevem-nos amb el sol”.

Una de les principals metes d’Odaira en els seus anys a la companyia va ser fomentar la formació dels enginyers de l’empresa i la creació d’un equip amb el màxim de talent possible. Per fer-ho, va posar en marxa l’escola d’aprenents, que es convertiria en el planter de tècnics de l’empresa (dins del pla de formació, oferien fins i tot menjar i roba als joves talents captats de les universitats).

L’esclat de la Primera Guerra Mundial va alterar els plans de la companyia, que va haver de tallar els vincles amb els països europeus, on encara es proveïa d’algunes parts dels seus productes. Haver d’encarregar-se de tot el procés de fabricació va desembocar en tot un seguit de problemes en la qualitat del producte final, però Odaira va saber treure profit d’aquesta crisi, perquè li va servir per idear dos nous departaments que més tard serien clau en qualsevol indústria, com són el control de qualitat i l’àrea de recerca i desenvolupament.

El conflicte bèl·lic va finalitzar, però no els problemes per a Hitachi, que el 1919 va veure com la seva seu central de Tòquio –estrenada només dos anys abans– quedava del tot destruïda per un incendi paorós. L’empenta del nostre protagonista va permetre que Hitachi no només es recuperés del cop, sinó que tingués un gran impuls a partir del 1920, quan es va separar de la casa matriu de Kuhara. Quatre anys després van fabricar la seva primera locomotora elèctrica, obrint una línia de negoci que es manté fins als nostres dies. Més tard vindrien els ventiladors, els equips de producció de fertilitzants, els ascensors, les neveres i els petits electrodomèstics, fins que el 1947, quan ja depassava els setanta anys de vida, Odaira va decidir jubilar-se. El retir el va passar en una modesta casa de fusta, fins que li va arribar la mort només quatre anys més tard.

Avui dia, Hitachi és un gegant mundial que opera als sectors de l’energia, la mobilitat, la indústria, la salut, la construcció i també en l’àmbit digital.