L'empresari que va triomfar en els negocis transportant opi i migrants

El 19 de maig del 1845 va partir de Greenhithe (Regne Unit) una expedició que tenia la voluntat d’atansar-se a l’Àrtic i navegar, per primer cop, per la ruta coneguda com a Northwest Passage, que unia el Canadà amb el pol nord i que permetria trobar una connexió navegable que unís l’Atlàntic amb el Pacífic. Des de segles enrere, i per motius comercials, existia l’aspiració de trobar una ruta pel nord que connectés Europa amb l'Àsia. Els vaixells principals de l’expedició del 1845 eren el HMS Erebus i el HMS Terror, que comptaven amb una tripulació formada per unes 130 persones liderades pel capità John Franklin.

A finals de juliol d’aquell any, es va produir el darrer albirament de l’expedició, en aquest cas per part de dos baleners que se’ls van creuar. Després d’això, res; cap notícia dels aventurers. L’esposa del capità Franklin va fer nombrosos precs perquè s’investigués què havia passat i al cap de cinc anys va rebre el suport de Henry Grinnell, un empresari de comerç marítim que s’acabava de jubilar amb una fortuna considerable. El nostre protagonista es va disposar a desentranyar el misteri de l’expedició perduda del capità Franklin, una tasca que ocuparia la resta de la seva vida.

Nascut a Nova Anglaterra, fill d’un propietari d’una embarcació balenera, la seva primera feina un cop acabats els estudis la va trobar a Nova York, en una firma de trading de commodities. L’experiència li va servir per crear la seva pròpia empresa set anys més tard, el 1825. Es va unir al seu germà i a un empresari ja reeixit de nom ben curiós, Preserved Fish, per muntar una companyia de transport marítim. Més tard també hi entraria com a soci el seu cunyat. El negoci va resultar un gran èxit i l’empresa es va convertir aviat en una de les més grans del país en el seu sector.

Els anys d’activitat de l’empresa van coincidir amb l’auge del comerç d’opi, que des del 1839 havia provocat la primera Guerra de l’Opi amb els britànics com a principals instigadors. El transport d’aquesta mercaderia va proporcionar grans beneficis a la companyia de Grinnell i els seus socis. També es van beneficiar de la fugida en massa d’irlandesos cap als Estats Units durant la fam del període de 1845-1852, coneguda com a Gorta Mór en irlandès. En aquest cas, el transport no va ser d’una matèria primera, sinó de persones, que buscaven una vida millor al nou continent. Tots els socis de la companyia van passar a formar part de les elits més poderoses de la Nova York del moment. Però encara va haver-hi més arguments per fer-se rics, perquè la febre d’or californiana que es va encetar a mitjan segle també els va reportar ingressos ingents.

Quan Grinnell es va retirar dels negocis marítims el 1849 va mantenir certa activitat professional a través de la seva relació amb diverses companyies asseguradores, com la Globe Insurance Company, l’Arctic Insurance Company i la United States Insurance Company, i també amb entitats bancàries, com el Seamen’s Savings Bank, on acostumava a posar els peus cada dia. Per la seva banda, l’empresa que Grinnell havia contribuït a fundar va continuar funcionant més enllà de la mort dels socis fundadors i no va abaixar la persiana fins al 1880, quan ja era en mans de les segones generacions.

Dins del terreny de la filantropia, Grinnell va ser un dels fundadors, el 1851, de l’American Geographical and Statistical Society, una entitat sense ànim de lucre que apostava per l’avenç en el coneixement geogràfic. Un dels motors del grup de fundadors era l’interès pel pol nord, com era el cas de Grinnell, que va finançar les expedicions relatives al misteri Franklin. Precisament, el mateix Grinnell va ser el tercer president de la institució, entre 1861 i 1864. En agraïment a la seva tasca, un territori del nord del Canadà va ser batejat amb el seu nom, la península de Grinnell.

Abans hem dit que la recerca del misteri Franklin li ocuparia la resta de la seva vida i això vol dir que Grinnell va morir sense poder treure’n l’entrellat. En el seu obituari al New York Times se’l recordava com un home a qui la seva rectitud i honradesa l'havien ajudat a triomfar en el món dels negocis. I pel que fa al misteri que perseguia, no seria fins a l’any 2014 que es començarien a trobar prou indicis per establir una hipòtesi prou versemblant sobre el desenllaç de l’expedició. Aquell any, es va trobar el MHS Erebus al fons de la costa canadenca, mentre que el 2016 una altra expedició va localitzar el HSM Terror, no gaire lluny de l’altra troballa.