L'empresari tèxtil català que va crear 'Burrito Blanco'

Les darreres setmanes s’ha parlat molt de l’asseguradora Catalana Occident, amb motiu de l’oferta que la família propietària, els Serra, ha fet a la resta d’accionistes per tal d’aconseguir la totalitat del capital. Però a les notícies sobre aquest fet, el cognom Serra no és l’únic que ha aparegut, perquè també s’ha parlat d’accionistes històrics de la companyia que són menys coneguts, com és el cas dels Juncadella i dels Thiebaut. El primer correspon a una de les nissagues pioneres del sector tèxtil català, que durant moltes dècades va acumular poder i fàbriques al llarg de la geografia catalana. Un dels principals exponents d’aquesta família va ser Josep Maria Juncadella Burés, que va liderar els negocis quan estaven en el seu millor moment.

El nostre protagonista era fruit de la unió de dues nissagues fonamentals del sector tèxtil català, perquè tant els Juncadella com els Burés van ser de les primeres fortunes creades a l’ombra dels teixits. El primer gran fabricant de la família paterna va ser Jeroni Juncadella i Casanovas, que ja a la dècada dels anys vint del segle XIX era propietari d’una explotació tèxtil, en bona part heretada del seu pare. El 1842 va fer un salt de dimensió amb la inauguració d’una nova planta productiva al barri del Raval de Barcelona.

El patrimoni familiar no va deixar de créixer generació rere generació, fins a arribar al besnet, que és el nostre protagonista d’avui. Pel que fa a la branca materna, els pioners van ser els germans Esteve i Francesc Burés i Arderiu, que cap al 1875 van constituir una gran fàbrica agrupant els centres productius que feia anys que explotaven a la riba del Llobregat. Amb aquests precedents, no és gens estrany que les passes de Josep Maria Juncadella s’encaminessin al negoci tèxtil, una activitat que va complementar amb altres inversions que li van permetre diversificar els interessos familiars.

Després d’estudiar enginyeria a Suïssa, es va fer càrrec del negoci familiar, que el 1940 es va agrupar sota la denominació Industrias Burés, SA. Abans, però, va contreure matrimoni amb Mercedes Salisachs Roviralta, també procedent d’una família adinerada i que més endavant es va convertir en una escriptora molt coneguda –el 1975 va guanyar el premi Planeta amb la novel·la La gangrena–. Sens dubte, la marca més coneguda d’Industrias Burés va ser Burrito Blanco, de roba de llit.

El 1960 va accedir a la presidència de Catalana Occident, quan la companyia encara es deia La Catalana –tot i que formava part del mateix grup que Occidente, encara no s’havien fusionat–. Va substituir en el càrrec Joan Ventosa i Calvell, que havia mort l’any anterior. Sota la seva direcció, l’any 1963, la companyia va posar en marxa la primera computadora de tot el sector assegurador o, com es deia a l’època, el primer cervell electrònic. Va ocupar el càrrec fins a la mort, l’any 1993.

L’any 1962 va posar en funcionament un salt d’aigua, del qual era propietari, al sistema hidroelèctric Sau - Susqueda - el Pasteral, en col·laboració amb Hidroelèctrica de Catalunya. En l’àmbit del tèxtil, el 1965 es va associar amb Eugeni Mora per tal de prendre una participació en la divisió espanyola de la companyia Burberry. Al cap de set anys, van comprar la participació dels britànics, de manera que Juncadella i Mora es van quedar com a socis únics de la marca.

Una operació molt ambiciosa va ser la compra, el 1969, de la fàbrica Coma Cros, una indústria tèxtil de Salt (Gironès) que també tenia una llarga història que es remuntava als inicis del segle XX. A la dècada dels setanta també va presidir Ferrocarrils de Catalunya –embrió dels actuals FGC–. Aquells anys van ser previs al seu traspàs al sector públic.

El fet de tenir una esposa escriptora va ser, probablement, la raó principal per la qual va adquirir Editorial Labor, un segell català fundat el 1915 i que es dedicava fonamentalment a la divulgació de coneixement. Durant el temps que va presidir l’empresa, va tenir com a primer executiu Ramon Trias Fargas. També va tenir una vida social molt intensa que es va projectar cap a diversos projectes, com ser membre de la junta provincial de l’Associació Espanyola contra el Càncer i de la junta de les Viviendas del Congreso Eucarístico, des de la creació de l’ens i fins al 1972.

Entre la seva descendència també hi ha personatges destacats, perquè el seu fill Josep Maria va ser campió d’Espanya d’automobilisme a la dècada dels setanta i el seu net Daniel Juncadella Pérez-Sala va ser pilot de Fórmula 1.