L'empresari de la petxina que va fer la competència als Rothschild

“En el laberint de carrerons i passadissos foscos de la City de Londres, on gairebé tots els nervis del món travessen 130.000 grans i petits despatxos, hom pot trobar-hi un homenet gras que es passeja, un barret de copa passat de moda cobrint-li el seu cap de faccions semites [...]. És un home que no sembla ni gaire ric ni gaire potent. No obstant això, és el qui amb Deterding controla jaciments de petroli catorze vegades més rics que tots els jaciments americans”. Així és com una publicació catalana de finals de la dècada dels trenta definia Marcus Samuel, uns dels homes clau en la indústria europea del petroli des de finals del segle XIX.

De Henri Deterding, fundador de la Royal Dutch, ja en vam parlar fa temps, però aquell hauria estat un relat incomplet sense relatar les aventures del seu soci, Marcus Samuel, fundador de la Shell. Nascut a Londres, al si d’una família jueva amb ancestres a l'Iraq, a casa va viure des de sempre la flaire dels negocis internacionals. El seu pare havia muntat una companyia d’importacions i exportacions i, més tard, ell, conjuntament amb el seu germà, Samuel Samuel, va organitzar una firma per comerciar amb l’Extrem Orient. El seu primer producte eren les conquilles, però ben aviat va descobrir que hi havia altres mercaderies molt més rendibles (el cas és que, a més de les petxines, que tindrien la seva importància en la futura companyia petroliera, també feia negoci amb espècies, arròs, sucre, te i altres productes). Les gires per Àsia li van permetre bastir una important xarxa de contactes pel Japó, l'Índia, Indonèsia i les Filipines.

Un esdeveniment que propiciaria un gir a la vida de Samuel va ser l’aparició del corredor de transport marítim Fred Lane, home de confiança de la família Rothschild. La nissaga de banquers havia creat la Companyia Petroliera del Caspi i el Mar Negre per tal d’explotar l’or negre rus, però la competència de Rockefeller, a través de la Standard Oil, resultava un obstacle massa complex per aconseguir entrar al mercat americà. Davant d’aquesta situació, Rothschild va optar per mirar cap a l’est per col·locar el seu producte i qui tenia la millor xarxa de distribució allà no era altre que Samuel. L’aliança entre tots dos va ser ràpida, i d’ençà del 1891 Samuel va posar els seus vaixells a disposició del petroli dels Rothschild. Uns anys abans havia entrat en funcionament el canal de Suez, que permetia retallar de manera considerable la distància per arribar a Europa des d’orient.

Després de sis anys de col·laboració amb els Rothschild, Samuel va crear una companyia nova de trinca per dedicar-se només al transport de l’or negre a la qual va batejar a partir del seu negoci primigeni: li va posar de nom Shell, que vol dir petxina (la denominació completa era Shell Transport and Trading Company). En paral·lel, va començar a explotar una refineria a Borneo, a les Índies Orientals neerlandeses. Amb el canvi de segle, una nova empresa s’afegia a la cursa que lliuraven Shell i Standard Oil per dominar el mercat; es tractava de la Royal Dutch, que ara dirigia Henri Deterding, un personatge que acabaria convertint-se en un dels grans del món del petroli. El 1907 les dues companyies es van fusionar per formar la Royal Dutch Shell, amb la intenció de competir amb la Standard Oil de Rockefeller (sovint també s’explica que Samuel va recolzar-se en la firma de Deterding per poder dedicar temps a la densa vida social i política que desenvolupava a Londres i que el distreia de les seves ocupacions corporatives).

Clau en la Primera Guerra Mundial

La petroliera neerlandesa aportava molta producció, mentre que l’anglesa la complementava amb una gran xarxa de distribució. La companyia resultant va esmerçar molts esforços en demostrar les bondats del seu petroli per fer funcionar motors, un combustible que van fer servir el príncep Borghese, en la victòria en el mític ral·li Pequín-París del 1907, i també Ernest Shackleton i el capità Robert Falcon Scott en les seves expedicions polars. La relació entre Samuel i Deterding no va ser especialment fàcil, però aquí va tornar a aparèixer Fred Lane, que sovint actuava de mitjancer entre ells dos. La Shell va ser clau en la Primera Guerra Mundial, com a subministradora de petroli per als aliats.

En els anys finals del segle XIX i el començament del segle XX, Samuel va exercir diversos càrrecs de rellevància a la City de Londres, entre els quals el d’alcalde, fet pel qual va ser tractat primer de sir i després de lord des del 1898 fins a la seva mort.