L'emigrant xinès que va desfermar una guerra familiar per la seva fortuna

La primavera d’aquest 2025 ha saltat als titulars dels mitjans de mig món un cas que podria ser l’argument d’alguna d’aquelles sèries televisives ianquis dels anys 80, en què diverses branques d’una família tenien trifulgues contínues per aconseguir el control del patrimoni del clan. En aquest cas, la història no succeeix als pous de petroli de Texas, ni als camps de vinyes de Califòrnia, sinó a la ciutat-estat de Singapur.

Més enllà de les disputes entre els membres de les generacions actuals de la família Kwek, la riquesa d’aquesta nissaga es deu a les capacitats empresarials de l’avi, Kwek Hong Png, que als 16 anys va abandonar la seva família a la Xina més rural per provar de trobar un futur més prometedor a Singapur. La seva primera feina va ser com a dependent a la ferreteria del seu cunyat i, tal com feien els saltataulells a Barcelona, dormia a la mateixa botiga on treballava. També aprofitava el poc temps lliure que li quedava per completar la formació bàsica que havia deixat a mitges quan vivia amb els pares. Sembla que les lliçons del seu tutor van resultar útils, perquè en els següents anys va anar escalant posicions fins a arribar a ser el responsable de la botiga el 1931. Prèviament, havia ocupat diferents càrrecs intermedis.

Començava a estar tan segur de les seves capacitats, que el 1941 va establir-se pel seu compte, en el que va ser el començament d’una trajectòria triomfal. Al negoci s’hi van incorporar alguns germans de l’emprenedor, que també havien emigrat a Singapur. El nom escollit per a la seva empresa va ser el de Hong Leong, que en xinès significava tot un seguit de coses que presagiaven un futur ple d’abundància. No s’equivocava en l’elecció, perquè el comerç de pintures i materials de construcció que va muntar va funcionar prou bé com per, després de només dos anys, adquirir una gran casa com a residència familiar.

Durant la Segona Guerra Mundial, l’illa va ser ocupada pels japonesos i enmig del conflicte bèl·lic Kwek va aprofitar per comprar a preu de saldo grans quantitats de ferralla i restes de vaixells danyats. Quan va acabar la guerra, i enmig de la reconstrucció, tot aquest material va guanyar molt valor i a ell li va suposar grans beneficis. El creixement producte de la reconstrucció va permetre a Kwek i els seus germans anar ocupant altres parcel·les de negoci, més enllà dels materials de construcció, com ara els immobles, el comerç marítim i les plantacions.

A la dècada dels anys 50 van aconseguir grans rèdits gràcies al comerç de cautxú i de l’expansió a territoris de Malàisia, però la gran operació d’aquella època va ser la que van començar el 1961 mitjançant la col·laboració amb companyies japoneses per entrar en el món del ciment i de la construcció de grans edificis. Deu anys després van adquirir la companyia City Developments Limited, una empresa de promoció immobiliària que acabaria convertint-se en la plataforma dels seus principals negocis. També en aquella època, Kwek va posar un peu en el món financer, a través de la compra d’un dels principals bancs de Singapur i que ben aviat esdevindria la principal entitat financera de l’illa. En complir els 71 anys va optar per jubilar-se, amb un patrimoni acumulat d’uns 3.000 milions de dòlars. Poc després d’accedir a la jubilació, encara va haver de passar pel tràngol de ser acusat (i culpat) d’un delicte de malversació.

Patrimoni de 17.000 M$

Una dècada més tard, quan el nostre protagonista va morir, va llegar un patrimoni ingent, avui dia valorat en 17.000 milions de dòlars i alhora va deixar la successió lligada i ben lligada a través del seu fill Kwek Leng Beng i del germà d’aquest. A la tercera generació apareixien Kwek Sherman i els seus cosins de Malàisia, que fan servir el cognom Quek, i res no feia pensar en un conflicte pel poder. De fet, durant anys la família havia estat un model a seguir pel que fa a la planificació de la successió.

Trenta anys després de la mort del fundador de la nissaga tots els plans s’han ensorrat com un castell de cartes, i no pas perquè els negocis vagin malament, sinó per les disputes amb les quals encetàvem aquest text. Aquest gener, i com a regal d’aniversari, el cap visible del grup familiar, Leng Beng, va rebre un correu electrònic del seu fill Sherman, màxim executiu del grup, on se l'informava del nomenament de nous càrrecs al consell d’administració, aplicant la política de fets consumats. Allò va ser el començament del cisma entre tots dos, perquè el pare s’ho va prendre com un cop d'estat.