El suïcidi del ‘LinkedIn alemany’
Xing havia arribat a fer ombra a LinkedIn a molts països del món, i això va dur-los a viure un progressiu procés d’extinció
Quedaven 25 segons perquè els rellotges marquessin un quart de dotze del migdia. En aquell precís instant, l’Iván, un nen de deu anys de Vallecas, tapava els filferros amb la mà i desfermava l’eufòria col·lectiva. “ ¡Tres millones de euros! ”, proclamava emocionat, tot exhibint l’afonia que arrossegava des de la nit anterior. La platea del Teatro Real embogia mentre ell i el seu company de classe cantaven una vegada i una altra el número 79.250. Era la Grossa de Nadal del 2010. Però no tothom té un bon record d’aquell moment. A la mateixa hora, al número 334 del carrer Consell de Cent de Barcelona, els treballadors de Xing, una xarxa social per a professionals, acabaven de saber que l’empresa havia decidit acomiadar-los. “Volem concentrar esforços a desenvolupar el projecte de forma centralitzada des d’Alemanya”, havien fet públic els màxims directius de l’empresa a través d’un comunicat.
Els set treballadors que tenia Xing a Espanya no entenien res. La xarxa social havia aterrat a Barcelona tres anys enrere i, de mica en mica, havia anat guanyant adeptes. De fet, feia tan sols dos mesos l’empresa havia exhibit musculatura fent públiques les seves mètriques: a Espanya havien arribat al milió i mig d’usuaris i no paraven de créixer a un ritme sostingut. “El tancament a l’Estat va ser un anunci del tot sorprenent i inesperat”, recorda Manuel Moreno, periodista expert en xarxes socials i creador de TreceBits, el digital que va explicar-ho en exclusiva. “Els estaven anant bé les coses i, de fet, feia tan sols unes setmanes que havien contractat nous talents -explica-. Però els directius alemanys van decidir canviar de cop l’estratègia empresarial i tot va començar a fer aigües”, recalca. Xing havia arribat a fer ombra a LinkedIn a molts països del món, i això va dur-los a viure un progressiu procés d’extinció.
L’empresa havia apostat fort per obrir oficines físiques a Espanya, Turquia, Itàlia i la Xina, amb la intenció d’arrelar en aquests mercats. A Espanya, Xing hi havia entrat a cop de talonari, comprant dos projectes espanyols que ja tenien cert arrelament: Neurona i eConozco. Era el 2007 i, en total, es van gastar més de set milions d’euros, segons El Periódico. El 2010, la decisió de recentralitzar l’activitat a Alemanya i operar des d’allà va deixar-ho tot en paper mullat: les oficines de Barcelona van tancar, i també ho van fer les que tenia a Turquia, Itàlia o la Xina. “Va ser una decisió clarament errònia: en un món globalitzat i, concretament en el sector de les xarxes socials, no es pot operar des d’un sol país”, opina Moreno. I, aparentment, la decisió no es va prendre per motius econòmics: el 2009, la facturació de Xing arreu del món es va enfilar un 28% respecte de l’any anterior i va superar els 40 milions d’euros.
Ara Xing s’ha convertit en una xarxa social del tot residual a Espanya: Linked-In va acabar guanyant-li la partida. “Xing, de fet, ja ho tenia difícil per destronar la xarxa nord-americana”, assegura Frederic Guerrero Solé, investigador en xarxes socials de la UPF. Per a l’expert, “les xarxes socials cal entendre-les com unes espècies que viuen en un ecosistema i que, quan n’hi ha una que ho colonitza tot, ja no hi ha qui la desbanqui”.
+ Detalls
La lliçó
“Tot i que internet representa, en essència, la globalització, sovint la clau per fer que els projectes arrelin en altres països és apostar per obrir-hi oficines físiques”, explica Frederic Guerrero Solé, investigador de la UPF. “No es pot operar des d’un sol país”, remata Manuel Moreno, periodista especialitzat en xarxes socials.