Jordi Garreta: "Abans de començar 'Mar i cel' estava a zero euros al compte"

L’actor Jordi Garreta (Sant Cugat del Vallès, 1998) va introduir-se al món de les arts escèniques treballant a Port Aventura, i després de participar en diverses sèries de televisió i espectacles està interpretant el personatge del Saïd a Mar i cel, de Dagoll Dagom. L’artista assegura que per arribar fins aquí ha fet "moltes petites feines". "De fet, és com invertir en criptomonedes. Un dia ets a dalt i l'altre a baix", explica en declaracions a l’Empreses.

Garreta reconeix que és difícil guanyar-se la vida com a actor: "Ara ho veig factible a curt o mitjà termini. Però sempre hi ha aquest neguit de no saber què passarà després". El més complicat de la professió és mantenir-se: "Has de tenir la certesa que realment vols dedicar-te a això, perquè és probable que et diguin que no a tot arreu". "Llavors venen les veus interiors que et diuen que no vals, que no serveixes i que hauries de dedicar-te a una altra cosa. Jo a vegades encara m’ho plantejo, però pujo a l’escenari o estic gravant i recordo per què m’hi dedico", explica l’actor.

També assegura que treballant és "molt feliç" i que les vacances són "mal senyal", perquè significa que no hi ha projectes i llavors es "passa bastant malament". De fet, ell ha compaginat l’espectacle amb altres feines, perquè és realment difícil arribar a final de mes: "Abans de començar Mar i cel, quan ja sabia que m'havien agafat, estava a 0 euros al compte. Vaig haver de demanar diners als amics per pagar-me les coses, perquè a casa meva els diners hi són però són justos. Venim d'un ambient treballador”. En aquest cas, Garreta va demanar l’atur, però no li va arribar fins tres mesos després: “M’ho van ingressar tot de cop i dius ostres, que bé, però esclar, he estat tot aquest temps que gairebé no he tingut recursos per poder pagar les coses, i he hagut de fer malabars per poder subsistir”.

Amb els anys ha après administrar els diners i ara, que té capacitat d’estalvi, ja està mirant com gestionar-ho per quan acabi el musical: “Si tingués més capital invertiria, perquè crec que si t'informes, moure els diners és una bona opció. Però tenint en compte la meva situació actual crec que el millor és que m’ho guardi, i si en el futur hi ha més projectes i segueixo generant, llavors s'hauran de moure”.

En aquest sentit, Garreta apunta que la pitjor inversió que ha fet mai va ser quedar-se a Madrid a viure quan no tenia feina: “Quan van acabar les dues temporades de Cuéntame cómo pasó i el musical Sueños que feia allà, creia que m'hi havia de quedar perquè és on hi ha més moviment. I vaig treballar amb la Warner i al Zara, però no generava tot el que necessitava per viure tranquil. Molts estalvis que tenia els vaig perdre". Mentrestant, també feia càstings a Barcelona i a Madrid: “Tu t'has de pagar els trajectes. Al final, moltes vegades arribes amb la soga al coll”. En canvi, assenyala que la millor inversió ha sigut fer cursos per formar-se: “Has d'anar invertint en tu tota l'estona, en la teva imatge, les teves capacitats i les teves habilitats”.

Pel que fa a l’habitatge, als 22 anys es va independitzar i sempre ha viscut de lloguer: “A Madrid he viscut en tres pisos diferents, m'he anat movent. I ara visc entre dos llocs, a Terrassa amb la meva mare i a Barcelona. Ara mateix a la capital hi tinc una habitació llogada, al costat del teatre. És un pis que comparteixo amb dues persones, perquè l'habitatge és molt car”. En un futur li “encantaria” poder-se comprar un habitatge: “El lloguer al final són uns diners que contribueixen a pagar a la persona que està arrendant el pis, però després aquests diners ja no els veus. Almenys els de la hipoteca sí”. Encara no ha decidit el lloc, perquè de moment prioritza la feina: “Sempre que sigui a la meva terra i a prop dels meus em farà més il·lusió treballar. Però sí que tinc molt assumit que a Madrid hi tornaré, perquè ara mateix és la Meca”.

De moment Garreta està disfrutant de l’etapa actual i continuarà batallant per trobar noves oportunitats laborals: “A mi m'agrada actuar, m’és igual si és davant d'una càmera, a sobre d'un teatre cantant o fent un clàssic de Shakespeare. Però tot i que també em considero cantant, el que més em remou i, el que soc per sobre de tot, és actor.”