Quant guanyen els directius de les empreses de l'Íbex?

BarcelonaEn un any com el 2025, amb guanys rècord a la borsa, els principals directius de les empreses de l’Íbex, la principal referència del mercat de renda variable a Espanya, van obtenir, en una gran majoria, ingressos molt destacats, que van eixamplar encara més la bretxa amb la mitjana del que cobren les seves plantilles. La vinculació de les retribucions amb l’evolució de les accions va contribuir a engreixar els ingressos de molts alts executius. Un clar exemple va ser Manuel Manrique, president de Sacyr, que va encapçalar la classificació al percebre 32,6 milions d’euros, un 384,59% més que l’exercici anterior, gràcies a la bonificació per la pujada a borsa de la companyia des de la pandèmia. A conseqüència d’aquest pla, aquest directiu, un dels fundadors de Sacyr, va multiplicar la retribució d’uns 6,7 milions del 2022, 2023 i 2024. El fet és que la retribució de Manrique va multiplicar per 628 vegades la mitjana que percep la plantilla d'aquesta companyia, que és d'uns 52.000 euros, segons l'informe de remuneració dels consellers publicat per aquesta empresa.

• Si vols investigar el gràfic amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.

El segon lloc en aquest podi de l’Íbex el va ocupar la presidenta del Banco Santander, Ana Botín, amb 18,5 milions, amb una alça del 34,63% respecte al 2024. No va ser només la directiva de la banca espanyola més ben pagada sinó que hauria ocupat el primer lloc del conjunt de l’Íbex si no arriba a ser pel pla d’accions de Sacyr, que va catapultar els ingressos de Manuel Manrique. Els ingressos de Botín, de la família que tradicionalment ha tingut el control de l'entitat financera, van multiplicar per 299 el salari mitjà de la plantilla. En aquest banc, el conseller delegat, Héctor Grisi, va ingressar 10,3 milions, un 23,84% més; i José Antonio Álvarez, que va ocupar abans aquest càrrec i ara és vicepresident, 6,6 milions, un 11,02% més. La medalla de bronze en aquest podi d'alts executius va ser per a un altre habitual als primers llocs, el president d’Iberdrola, José Ignacio Sánchez Galán, amb 15,86 milions d'euros, un 12,17% més, 193 vegades més que el salari mitjà de la seva plantilla.

Segons un estudi d’Oxfam Intermón, encara amb dades del 2024, les 40 empreses espanyoles més grans mantenen i amplien bretxes salarials extremes. Aquest estudi afirmava que el salari més alt en aquestes companyies era de mitjana 111 vegades superior a la nòmina mitjana. Segons aquesta relació salarial, una persona amb un sou mitjà hauria de treballar més d'un segle per igualar el que guanya el màxim executiu en un any. Amb les dades del 2025, els diferencials han crescut.

Un altre dels executius més ben pagats –ocupa el quart lloc– va ser el conseller delegat d’Inditex, Óscar García Maceiras, que va ingressar 11,5 milions, un 2,98% més. La presidenta, Marta Ortega, va tornar a cobrar un milió d’euros, com el 2024 i 2023. El sou mitjà de la plantilla va ser de 40.000 euros, un 5,26% més. El següent directiu més ben pagat va ser el conseller delegat d’ACS, Juan Santamaría, amb 10,7 milions, un 32,87% més, per damunt del seu president i mentor, Florentino Pérez, amb 9,137 milions, un 14,83% més. El salari mitjà de la plantilla d'ACS va ser de 60.000 euros, un 1,4% menys.

A més, hi va haver canvis a les cúpules de grans companyies que van suposar unes elevades indemnitzacions. El més destacat va ser el de José María Álvarez-Pallete, que va deixar el càrrec de president de Telefónica i va ser rellevat per Marc Murtra. Aquest va ser un dels fets que va provocar que el president de La Caixa, Isidre Fainé, destituís Àngel Simón –avui president d'Indra– com a conseller delegat de Criteria, el braç inversor de l'entitat de l'estrella de Miró i accionista de referència de Telefónica. El president cessat de l'operadora va rebre, entre la remuneració i la indemnització, 44,5 milions, un 361,29% més que el 2024; i l’exconseller delegat, Ángel Vilà, 33,87 milions, un 371,29% més. El va rellevar Emilio Gayo, que va ingressar 4,5 milions. El sou mitjà de la plantilla de Telefónica que consta a l’informe de retribució dels consellers va ser de 91.000 euros, un 89,59% més, unes xifres distorsionades, per exemple, per l’import de les compensacions en un expedient de regulació (ERO) aplicat l’exercici passat.

A Indra, Ángel Escribano, que fa pocs dies va dimitir i a qui va substituir Àngel Simón, va rellevar Murtra a la presidència el gener del 2025 quan aquest va marxar a Telefónica. A l'informe de remuneracions es recull l'efecte de la marxa d’un directiu discrepant amb l’estratègia, Luis Abril, antic responsable de la filial Minsait, que va cobrar 3,58 milions, un 141,63% més. Escribano, segon accionista amb el 14,2% del capital, va cobrar com a president 607.000 euros. José Vicente de los Mozos, el conseller delegat, que acaba de ser reelegit, va percebre 1,88 milions, un 2,33% més.

També hi ha situacions curioses. El BBVA i el Sabadell van protagonitzar una batalla de gairebé un any i mig amb la qual el banc d’origen basc volia controlar l’entitat catalana. Finalment va fracassar. Així i tot, el president del BBVA, Carlos Torres, va ingressar 9,1 milions, un 14,75% més; i el conseller delegat, Onur Genç, 8,1 milions, un 11,16% més.

Per la seva banda, al Sabadell el més ben pagat va ser el principal executiu, el conseller delegat, César González-Bueno, amb 4,8 milions, un 45,33% més, que va anunciar que deixarà el càrrec i a qui substituirà al maig Marc Armengol, el responsable de la filial britànica, TSB, venuda al Banc Santander en plena opa del BBVA.

La classificació la tanquen el president de Solaria, Enrique Díaz Tejeiro Gutiérrez, amb 180.000 euros, igual com l’exercici anterior; Francisco Javier Marín, conseller delegat d’Aena, amb 227.000 euros, un 4,25% més, per sobre del seu president, Maurici Lucena, que va ingressar 197.000 euros, un 2,60% més; i el conseller delegat d’Unicaja, Isidro Rubiales, amb 913.000 euros, un 34,86% més. En el cas d’Aena, els salaris de la cúpula estan limitats en comparació amb altres companyies de l’Íbex perquè es tracta d’una societat de majoria pública, en què l’Estat té el 51% del capital.

Al marge de l'Íbex, al mercat continu, entre les companyies catalanes destaca Coca-Cola Europacific Partners (CCEP), on la seva presidenta, Sol Daurella –representant de la branca familiar amb més participació al grup, que a la borsa val uns 36.000 milions d’euros–, que és la persona més rica de Catalunya, va cobrar 655.000 lliures esterlines (uns 753.000 euros). Una altra empresa important és la farmacèutica Almirall, també de capital majoritàriament familiar, on el seu president, Carlos Gallardo, l’any passat va ingressar 1,78 milions, un 4,57% més. El salari mitjà de la plantilla va ser de 127.000 euros, un 7,63% més. Al mateix sector, a Reig Jofre, el seu conseller delegat, Ignasi Biosca, també de la família amb majoria al capital, va percebre 418.000 euros, un 34,79% menys. El salari mitjà de la plantilla va ser de 63.000 euros, un 1,61% més.

En una altra companyia, Cirsa, en aquest cas propietat majoritària del fons estatunidenc Blackstone, que va protagonitzar l’estiu passat una sortida a borsa i que ha col·locat recentment fins a un altre 4,2% del capital als mercats, destaca el president, Joaquim Agut, que va ingressar 1,3 milions. El salari mitjà de la plantilla va ser de 17.000 euros. Molins, per la seva banda, va retribuir el seu conseller delegat, Marcos Cela, amb 1,059 milions, un 185,44% més, alça que es compara amb l’exercici de 2024, quan va ser nomenat al càrrec a mig l’exercici. El salari mitjà de la plantilla va ser de 35.000 euros, un 7,89% menys.

A Audax, el seu principal accionista i fundador, Francisco José Elías, va percebre 250.000 euros com a president. El salari mitjà de la plantilla va ser de 37.877 euros, un 13,50% més. I, per la seva banda, a Ercros, que acaba de passar a ser controlada pel grup portuguès Bonalti, el seu president fins fa uns dies, Antoni Zabalza, va cobrar l’any passat 657.000 euros, un 0,61% menys que l’exercici anterior. El salari mitjà de la plantilla va ser de 61.000 euros, un 3,39% més.