Glòria Salomó: “Preferim créixer menys abans que demanar diners als bancs”

Van començar a gestar el projecte quan només tenien 15 anys.

Més o menys. Amb la meva sòcia -l’Íngrid Rahola- ens vam conèixer a l’escola, quan tan sols teníem quatre anys. Des d’aleshores el destí va fer que sempre anéssim juntes a classe. Vam anar creixent i, en plena adolescència, ja vam veure clar que el nostre somni era aconseguir obrir un negoci propi per treballar-hi les dues. L’any 2009 vaig marxar a Chicago per fer-hi estudis de derivats financers i una companya em va portar a una botiga de iogurt gelat. Vaig quedar fascinada: era un producte que a Espanya encara no havia arrelat i vaig veure-hi un potencial enorme. Vaig trucar a l’Íngrid, li va encantar i ens vam posar a planificar-ho tot.

I el 2010 van obrir la seva primera botiga. Com van aconseguir el finançament?

Aleshores teníem 26 anys, així que vam haver de demanar un petit crèdit al banc, ajuntar els nostres estalvis i demanar diners a familiars. Necessitàvem 50.000 euros i els vam aconseguir. El nostre objectiu era únicament obrir una botiga de iogurt gelat a la Rambla de Girona. Ho vam fer i ens va anar tan bé que de seguida vam poder tornar tots els diners i començar a reinvertir els beneficis en el negoci. Ja no tenim cap deute amb entitats bancàries. De fet, preferim créixer menys abans que demanar diners als bancs. Facturem prop de dos milions d’euros i tenim 30 punts de venda a tot Catalunya.

Disset d’aquests establiments són franquícies. Per què han apostat per aquest model?

En un principi no ho teníem pas planificat, però després d’obrir la primera botiga a Girona i d’aixecar la persiana del segon local a Platja d’Aro, molta gent va començar a conèixer-nos, els va agradar la idea i ens van començar a arribar missatges de consumidors que volien tenir un Llagurt al seu poble. Vam veure l’oportunitat i vam decidir llançar-nos-hi. Però estic convençuda que, si algú ens analitzés, veuria que no som uns franquiciadors de manual: fugim dels contractes durs i dels objectius fixos que s’han de complir a final de cada mes malgrat el sacrifici que comporta tirar endavant una botiga de les nostres.

Després de sis anys, només han atacat el mercat català. Com és que encara no han mirat enfora?

Per una raó molt senzilla: el nostre objectiu principal és ser felices i, ara per ara, la dimensió de Llagurt ens permet ser-ho. No vull que la feina em faci sacrificar hores que podria dedicar a la meva filla. La feina no hauria de passar mai per sobre de la vida personal. A més a més, els nostres productes són tots de km 0 i caduquen en poc temps: caldria fer un esforç logístic molt important.

En els últims anys hi ha hagut un veritable boom de botigues de iogurts gelats. Com els ha afectat?

La veritat és que sempre hem anat molt a la nostra. De tant en tant donem un cop d’ull a la competència per saber com els va, però no ens hi emmirallem: prenem les decisions que ens surten de dins. Fa uns anys hi va haver un esclat d’establiments com el nostre i, fa poc, també vam començar a veure com en tancaven moltíssims. El nostre objectiu és, simplement, aconseguir aguantar un any més. Ja en portem sis i el negoci funciona. Aconseguir jubilar-nos a Llagurt seria un orgull enorme.