El fugitiu anglès que va canviar el criquet per la costura: així es va fundar El Corte Inglés

BarcelonaEl 1890, al centre de Madrid, uns operaris collaven un cartell en una de les cantonades més concorregudes de la ciutat. Ho feien per encàrrec de John Roberts, un jove anglès que havia aterrat a la capital feia tan sols unes setmanes. Al rètol s'hi podia llegir: El Corte Inglés. Acompanyat de la seva esposa i les sis filles del matrimoni, Roberts havia decidit quedar-se a viure a Madrid i obrir-hi la seva pròpia sastreria. Per fer-la realitat, havia escollit un indret privilegiat: un local comercial situat al carrer Rompelanzas, entre les mítiques vies comercials Preciados i Carmen. El dia que van entrar-hi els primers clients, van quedar meravellats per la destresa del sastre i van propagar-la als quatre vents. La brama va arribar fins a les orelles del rei Alfons XIII, que va convertir Roberts en un dels seus professionals de confiança a l'hora d'elaborar els vestits de gala. La història podria acabar aquí, però el relat té un gir inesperat: John Roberts no va existir mai. 

En realitat, el sastre es deia Sam Richardson, era jugador de criquet i havia arribat a Espanya fugint de la justícia britànica. Nascut a la ciutat de Derby el 24 de maig de 1844, compaginava les agulles i els patrons de la sastreria familiar amb el criquet, lluint la samarreta del Derbyshire County Cricket Club. El 1880, sense haver signat cap carrera esportiva brillant, va saltar als despatxos del club. Durant deu anys, va ser-ne el tresorer, fins que una auditoria interna va detectar que els números no quadraven, segons l'historiador esportiu Petter Seddon i les dades recollides pel periodista Carles Vila a Mundo Deportivo. Richardson va admetre que havia estat desviant petites quantitats per satisfer despeses personals. Per esquivar els tribunals, ell i la seva família van fugir a Espanya, van canviar de nom i van invertir els diners a fundar El Corte Inglés. 

Aquell negoci no s'assemblava gens a El Corte Inglés actual. De fet, tan sols va ser l'origen del nom. La història de la cadena de grans magatzems arrenca el 1935. "Aquell any, Ramón Areces Rodríguez, avalat pel seu oncle, va comprar una sastreria fundada el 1890 a Madrid", comença el relat oficial que avui explica El Corte Inglés. Roberts, amb més de 90 anys a l'esquena, ja no podia despatxar i havia optat per traspassar el negoci. Ramón Areces, que havia fet fortuna a Cuba, s'havia enamorat del model de negoci de la botiga El Encanto de l'Havana i volia replicar-lo a Madrid. Va començar comprant la sastreria de Roberts i el 1939 va ampliar-la amb un nou local al carrer Preciados. Al cap d'un any, amb una plantilla de set treballadors, va constituir la societat i va convertir-se en el primer president de la història d'El Corte Inglés. 

L'expansió va continuar el 1945, amb la reforma integral de l'edifici de Preciados, que tenia diverses plantes i que s'emmirallava amb els grans magatzems que causaven furor al Regne Unit. "Després de la Guerra Civil, els centres comercials van esclatar com un espai on la clientela anava a comprar, però també a distreure's", contextualitza Josep Maria Espinet, professor de l'àrea de comercialització de la Universitat de Girona (UdG). El 1960, l'equip creatiu del negoci va empescar-se l'eslògan Ja és primavera a El Corte Inglés, que encara avui continua viu. Era el tret de sortida d'una dècada daurada per als grans magatzems. Al cap de dos anys, va posar els peus a Barcelona –amb l'establiment de plaça Catalunya–, Sevilla i Bilbao. 

El 1969 va començar un procés de diversificació que el va dur a crear la seva pròpia agència de viatges, una òptica, una cadena d'hipermercats, una de supermercats, una corredoria d'assegurances, una empresa d'informàtica, una de bricolatge, una de moda i complements... "El Corte Inglés és un exemple de visió i d'adaptació a les necessitats dels consumidors, amb una bona estratègia de control financer i un bon ús del màrqueting", analitza Espinet. Per a l'expert, "malgrat haver passat per diverses etapes de dificultats econòmiques, té una estratègia financera sòlida que li ha permès traslladar una imatge de credibilitat i confiança als consumidors", acaba. El 2022, El Corte Inglés va tancar un any de rècord: va moure 15.327 milions d'euros i va guanyar-ne 870. En total, té més de 80.000 treballadors en prop de 1.550 punts de venda.