El 18 d'octubre del 2014 una carta sacsejava les illes Balears. La signaven Antoni Moll Echeto i Susanna Moll Kammerich, gerent i directora de producció de l’editorial més emblemàtica que havia tingut mai l’arxipèlag: l’Editorial Moll. “Malgrat els esforços abocats, hem arribat a una situació insostenible: hem de tancar les portes”, admetien a contracor en la missiva. La notícia queia com una galleda d’aigua freda en un sector editorial que tot just intentava aixecar cap després d’anys d’intensa crisi. A Moll no li havia servit de res el mèrit de ser una de les editorials més longeves de les Illes: ni el segell del mític Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover Moll no havia sabut resistir.
Amb els anys, l’Editorial Moll s’havia convertit, de facto, en tota una institució. De fet, al seu catàleg brillaven amb força grans noms de la literatura catalana com mossèn Alcover, Miquel Costa i Llobera o Miquel dels Sants Oliver. I això els havia fet adquirir una aura de prestigi. “En èpoques molt difícils per a la nostra llengua i cultura, hem contribuït a consolidar-les i a configurar el món cultural de les Illes perquè pogués arribar a ser el que és avui en dia”, assegurava la carta de comiat. Impulsada en temps de la República i mantinguda durant el franquisme, l’Editorial Moll no va poder superar l’escull de la crisi econòmica. De fet, capitanejada ja per la tercera generació, l’empresa familiar va topar amb un escenari molt complicat.
“El sector va passar de l’eufòria a la patacada en molt poc temps -recorda Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana-. Si el 2008 es van facturar 255 milions d’euros en llibres en català, el 2009 tot es va ensorrar”, explica. De fet, el món editorial s’enfrontava a la crisi econòmica però també a una crisi de model: la irrupció del llibre electrònic semblava que ho capgiraria tot. “Era un moment d’incertesa”, recorda Ayats. I, al cap de poc temps, el sector en bloc va començar a patir de debò.
El setembre del 2010 la històrica distribuïdora Arc de Berà, amb la qual treballava Moll i un centenar d’editorials catalanes petites i mitjanes més, va anunciar que tancava perquè no podia fer front als 1,5 milions d’euros que devia als clients. Aquest va ser el principi del final de l’Editorial Moll.
“Es van ajuntar una sèrie de circumstàncies”, admetia a Vilaweb a finals de l’any 2011 Francesc de B. Moll, aleshores responsable de l’empresa. L’any 2004 la companyia editorial s’havia embarcat en un canvi d’oficines que els havia comportat haver de fer front a un lloguer important. El 2008 va haver de demanar un crèdit per reeditar el mític i costós diccionari, del qual s’havien exhaurit les existències. I l’esclat de la crisi econòmica, amb esdeveniments inesperats com el d’Arc de Berà, els va acabar d’ensorrar.
L’any 2016, però, una vintena d’empresaris, professors i ciutadans van crear la Institució Francesc de Borja Moll, amb la voluntat de donar continuïtat al seu catàleg. “No es repetiran els errors que van dur l’empresa a la fallida”, va explicar als mitjans Antoni Mir, secretari de la institució.
+ Detalls
La lliçó
“En el sector del llibre la crisi va engreixar les grans empreses i va propiciar la creació de petits projectes, però va tocar de mort empreses mitjanes com l’Editorial Moll”, diu Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. “Cal trobar models de gestió que evitin aquestes situacions i les regenerin”, opina.