El discret maçó català que va moure fils a la política i els negocis durant anys

Sovint es diu que vivim atrapats entre dues realitats: una és l’evident, la que tenim davant dels ulls i que tothom dona per oficial; l’altra és l’oculta, aquella que passa darrere de l’escenari on es mouen els engranatges, però que ens influeix de manera determinant. En aquest segon àmbit es movia un personatge clau per a aquest país, algú que, com pretenia, no era gaire conegut pel gran públic, però que sí que era reconegut dins dels ressorts de poder. En els seus prop de 90 anys de vida, Ramon Viñals va estar vinculat a tot: des dels negocis a la política, passant per les relacions internacionals, per les societats discretes i fins i tot pels serveis d’intel·ligència de diversos països.

De ben segur que haver nascut al Palau del Baró de Quadras ja indicava que Viñals estaria destinat a trepitjar els entorns del poder al llarg de la vida. El seu pare havia ocupat diversos càrrecs tant en el món privat (Frigidair, Anglo Española de Electricidad) com en l’àmbit públic, on va arribar a ser subsecretari d’Armament de la República durant la Guerra Civil. La mare tenia la representació local de Coco Chanel.

Els estudis en química i en òptica li van servir per muntar un laboratori i experimentar amb el plàstic, en una activitat que després es convertiria en negoci. Amb una empresa que duia el seu nom va registrar un bon grapat de patents i va formular el detergent Raky, molt popular durant els anys 60. La precocitat del jove empresari va cridar l’atenció d’una empresa anglesa, la Telegraph Construction & Maintenance, que el va conèixer per les seves patents i després va passar a ser-ne client.

Aquesta relació va ser clau a la seva vida, perquè els responsables de l’empresa el van iniciar en la maçoneria i, posteriorment, el van enviar a Connecticut perquè entrés a la lògia universitària Skull & Bones. El descobriment del món maçònic va captivar-lo i des d’aleshores seria un dels pilars de la seva vida. De fet, va ser un home clau en la reinstauració de la maçoneria a l’Estat després de la dictadura. La seva entesa amb el Gran Mestre de la Gran Lògia d’Espanya, Lluís Salat Gusils, se sustentava igualment en la confluència ideològica entre els dos (aquest darrer procedia d’Estat Català i ERC). També va formar part de l’Orde dels Cavallers de Malta (la seva dona, Pilar Capdepon, és Dama de l’Orde de Malta). Anys després, vendria les patents a la multinacional Monsanto per canviar d’orientació els negocis, perquè aleshores va entrar en el món de les energies, amb el disseny de centrals hidroelèctriques a través de la firma From Energies.

Amb l’arribada de la democràcia, va entrar en política a través del Partit Socialdemòcrata de Catalunya –en coalició amb Esquerra Republicana de Catalunya–, amb el qual va ser diputat al Parlament, on va dur a terme una activitat frenètica. Sense anar més lluny, el reglament de funcionament del Parlament va ser obra seva, així com nombroses disposicions vinculades a la defensa de la llengua catalana. Va ser l’impulsor de dues lleis cabdals per al futur del país: la de la refundació dels Mossos d’Esquadra i la de la creació de la CCRTV. També va liderar les comissions d’investigació de la fallida de Rania i dels sobrepreus de les centrals nuclears instal·lades a la costa de Tarragona.

Tornant a l’àmbit professional, cal dir que durant dues dècades va ser president per a la Península de la Compagnie Generale des Eaux, una multinacional francesa que avui pertany al gegant Veolia. També va ser vicepresident de Fecsa, de la mà de Juan Echevarría Puig, i de la Compañía Mediterránea de Energías SA, així com vicepresident de la Compañía Ibérica de Energías.

Fora del terreny dels negocis, cal destacar que va ser membre del Chicago Council on Global Affairs, membre fundador de la Fundació Ferrer i Guardia i membre sènior del Círculo del Liceo. També es va implicar molt en l’escola Isabel de Villena, atès que va ser ell qui va fer la compra dels terrenys d’Esplugues que d’ençà del 1978 ocupa aquest centre educatiu. Va ser president de la Creu Roja de Catalunya, fins que el ministre Ernest Lluch va reorganitzar l’entitat. Els seus estrets vincles amb la República del Sudan van permetre que fos representant d’aquesta nació per a l’ajuda humanitària davant de la Comissió Europea.

El seu fill Xavier és un reconegut activista pel país, líder durant molts anys de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes. També va ser cònsol de Letònia, però l’Estat li va retirat l’acreditació amb rang exequàtur, un fet insòlit que no succeïa des dels anys 40. El seu independentisme en va ser el motiu principal, com també la negativa de Letònia a retirar-li el càrrec.