D'on van sortir els Playmobil? La metal·lúrgica que es va atrevir amb els 'clicks' de plàstic

A les grans botigues de joguines, sempre hi ha un passadís de color blau. L'aura celeste que desprèn neix de les caixes de Playmobil que s'amunteguen a les lleixes. N'hi ha de totes les mides. A dins, hi dormen els mítics ninotets de plàstic articulats de set centímetres i mig d'alçada i les peces necessàries per construir el món on viuran: des de granges i vaixells de pirates fins a castells de princeses i naus espacials. Cada segon es fabriquen tres clicks, gestats a les cinc fàbriques que Playmobil té repartides per tot Europa. Una d'elles, ben a prop de Catalunya: al municipi d'Onil, al País Valencià. Però els primers ninotets van aparèixer més lluny. Va ser a Alemanya el 1974 i en van néixer tres de cop: un obrer, un indi i un cavaller. A la Fira Internacional de la Joguina de Nuremberg van agradar a un majorista neerlandès i van sortir al mercat, amb gran èxit. La cosa més sorprenent va ser que l'empresa que els havia creat tenia l'origen en una antiga metal·lúrgica especialitzada en panys, peces de ferro per a cofres, caixes registradores i telèfons. Com s'ho havia fet? 

"La dècada del 1970 eren anys de desenvolupament i de noves idees", contextualitza d'entrada Josep Maria Espinet, professor de l'àrea de comercialització de la Universitat de Girona. La crisi del petroli i l'augment generalitzat dels costos de producció havia fet que molts directius empresarials giressin la mirada cap als seus equips creatius, demanant-los un producte estrella que pogués allunyar-los del pou. És el que van fer els propietaris del grup alemany Brandstätter. Era una companyia familiar que tenia la maquinària en marxa des del 1876, però que s'havia anat reinventant. Al principi, s'havia fet forta forjant panys de ferro. El 1921 ja s'havia diversificat cap al món de les guardioles, les balances, les caixes registradores i els telèfons. Tímidament, també havia provat sort amb les joguines de metall. El 1954 la nova generació que va agafar les regnes del grup va apostar amb força pel plàstic i la va encertar. Quan el 1958 van llançar al mercat el hula-hoop, van saber que el mercat de les joguines de plàstic era una mina d'or per explotar.

El 1970, amb els costos de fabricació del plàstic cada cop més disparats, la família Brandstätter va trucar a la porta del despatx de Hans Beck, el seu enginyer en cap. Sabien que feia mesos que havia estat ideant una nova línia de joguines senzilles de fabricar, fàcils de replicar i amb poca quantitat de plàstic. Era el moment de treure-la del calaix. Quan el 1973 va esclatar definitivament la crisi del petroli, la companyia ja tenia preparada la seva carta salvadora: els Playmobil. Durant el primer any al mercat, van aportar 6 milions de marcs alemanys a la caixa de l'empresa. El 1976 els seus clicks ja conquerien el món sencer.

El 1981 s'havien consolidat com una joguina d'èxit. "La companyia havia aconseguit crear uns ninotets simpàtics, articulats, petits i fàcilment manipulables a través dels quals la mainada podia fer realitat les seves fantasies", apunta Espinet. La idea de dotar els clicks amb tota mena d'accessoris i escenaris va acabar d'arrodonir el negoci. Així, el 1978 va aparèixer al mercat una de les seves referències estrella: el vaixell pirata. Des d'aleshores, se n'han venut més de 16 milions d'unitats i la xifra continua augmentant després de cada campanya nadalenca. A la dècada del 1980, la gamma es va ampliar amb nous formats de click: van néixer els nens i les nenes, de 5,5 centímetres, i els nadons, de 3,5 centímetres d'alçada. 

En aquells anys, mentre a tot Europa els infants jugaven amb els Playmobil, els catalans jugaven amb els Famobil. A Catalunya, els clicks del moment es fabricaven a Alacant, de la mà de la companyia de joguines Famosa. Però eren pastats als alemanys: els seus ninotets es fabricaven gràcies a la llicència que van aconseguir el 1976 per fabricar i distribuir els Playmobil a Espanya i Portugal. La van explotar fins al 1983, quan la marca mare va fundar Playmobil Ibérica, per controlar ella mateixa tots els procediments. Avui, amb gairebé 5.000 referències i 3.000 milions de clicks fabricats, Playmobil factura prop de 650 milions d'euros cada any, una seixantena dels quals surten de la filial espanyola.