Deixa caure la moneda i apareix un missatge a la pantalla. “Venç batalla rere batalla i destrueix el monstre”. De sobte, al més pur estil del típic joc de matar marcians, apareix un exèrcit de naus espacials. Comença la partida. El 1980 els adolescents que freqüentaven els pocs salons recreatius que hi havia a Catalunya van topar amb un videojoc nou: el Destroyer. El repte era matar el monstre, un inquietant cap verd flotant que intentava esclafar la nau del jugador.
“La pantalla era enorme, tenia un so potentíssim i els efectes visuals quan derrotaves el capgròs enlluernaven tothom”, comenta a YouTube un antic jugador del Destroyer en un dels pocs vídeos que n’hi ha. Avui poca gent el recorda, però va ser el primer videojoc per a màquina recreativa dissenyat i fabricat a Espanya. Al darrere hi havia Cidelsa, una marca creada el 1980 a l’Hospitalet de Llobregat per dues empreses catalanes del món de l’electrònica: EFOSA i Playmatic. Juntes van ser les encarregades d’obrir el meló d’un mercat que, si bé aquí encara era desconegut, als Estats Units ja movia milions.
“Els primers videjocs que es van programar a Espanya van ser els de Cidelsa, per bé que històricament s’hagi atribuït aquest mèrit al joc La Pulga, de Paco Suárez -reivindica Carles Garcia, president de l’Associació Cultural Retrobarcelona i expert en videojocs-. Va ser la llavor del sector”, explica. “És un cas que no s’ha estudiat gaire”, reconeix Ignasi Medà, professor d’història dels videojocs del Tecnocampus.
Situem-nos al 1973. Frederic Massallé, José María Roger i Ferran Yago, tres amants de l’electrònica, havien creat EFOSA. Amb seu a Barcelona, fabricaven components electrònics per a vehicles i petits electrodomèstics. A mitjans dels 70, però, es van fixar en les màquines recreatives. “Als Estats Units el fenomen ja havia aterrat”, recorda Medà. Amb l’esperit d’emular aquell èxit, EFOSA es va aliar amb Playmatic, empresa que fabricava pinballs. Juntes van presentar el primer pinball electrònic espanyol a Chicago, un dels bressols del sector. Però les màquines electromecàniques ja començaven a ser cosa del passat. La nova moda eren les màquines de videojocs. I per això van crear Cidelsa.
“Destroyer, el seu primer videojoc, no tenia gran cosa d’innovador: era un clon del Phoenix, un videojoc nord-americà”, recorda Garcia. Però va funcionar. “El 1981 van treure tres títols més: Altair, Altair II i Draco”, explica. Aquest últim es va presentar a fires internacionals. “Exportarem la tecnologia a l’empresa de les recreatives més gran del món: la nord-americana Bally Midway”, explicava Cidelsa en un anunci a El Periódico de Catalunya el 1982. Però l’alegria els va durar poc. Una innovació va trencar-los el mercat: les màquines escurabutxaques. “Mentre una màquina de videojocs podia recaptar unes 15.000 pessetes al mes, una màquina de premis en podia aconseguir 70.000”, explica Medà. El 1982 Cidelsa ja era història. EFOSA i Playmatic van desfer l’empresa per dedicar-se per separat a altres projectes.
+ Detalls
La lliçó
“Cidelsa era una empresa competent, amb bons professionals i bones intencions, però amb això no n’hi ha prou -diu Carles Garcia, president de l’Associació Cultural Retrobarcelona-. S’ha d’encertar el moment”. Per Garcia, la història hauria estat diferent al cap de tres anys, en ple boom de l’‘arcade’ a Espanya.
