Cesc Casanovas: “Hi ha èpoques del 'Polònia' que no he arribat a final de mes”

L’actor Cesc Casanovas (Barcelona, 1974) va néixer en una família treballadora molt vinculada al moviment sindicalista i d’esquerres. La mare era comptable i el pare treballava per a una empresa farmacèutica. El seu primer contacte amb els diners va ser la setmanada que rebia de petit: “Soc bastant mà foradada, o sigui que em durava poc”.

L’artista va rebre el primer ingrés amb 14 anys fent un espectacle amb uns companys a la rambla de Sabadell, i des de llavors que treballa al món de la interpretació per “pura vocació”. Amb els primers diners es va comprar un rellotge, assegura que hi estava obsessionat: “Amb uns deu anys ja retallava els rellotges que sortien als anuncis de les revistes i me’ls posava al canell”.

“Tenia 27 anys quan vaig començar a poder viure d’això. El primer sou va ser treballant a Port Aventura com a actor. Crec que eren unes 170.000 pessetes (l’equivalent a 1.021,72 euros) al mes, que era un molt bon sou”, explica Casanovas. Pocs anys després va començar a treballar al Polònia, el programa de sàtira política de TV3 on encara treballa: “Un programa amb èxit dura un any, i si en té molt dura tres temporades. Jo he tingut molta sort, ha sigut cada setmana durant quasi vint anys”.

L’actor assegura que, “tot i que no es cobra com a Madrid”, si treballes de forma regular la feina està “ben pagada”: “Funcionem per sessió de gravació. Si no graves, no cobres. En aquest cas, el Polònia depèn de l’actualitat i no pots preveure la teva remuneració. Si de cop i volta un personatge teu no és notícia, no treballes –explica Casanovas–. Quan arriba Sant Joan s'acaba el programa i no veiem ni un duro en tot l’estiu. El mateix passa amb les vacances de Nadal –indica el còmic–. Tu t'has de reservar aquells dos dies per gravar. Però a mi m’ha passat d’anar-los guardant i no anar a gravar en un mes [...] Hi ha moments que estàs gairebé obligat a combinar-ho amb altres coses”, remarca. En el seu cas ha optat per gravar pel·lícules, impartir classes d’interpretació i fer animacions i pregons per a festes.

Actualment, combina el Polònia amb el seu projecte personal: “Ja fa anys que escric, però ara estic escrivint coses més palpables, més factibles”. “Estic en el procés de correcció d’una obra que he escrit jo i que parla de dos actors que es troben al teatre, i que està inspirada en experiències que he tingut actuant”, comenta l’artista. Tot i que “no hi ha res tancat”, assegura que és una obra assequible de concebre. De moment està content apareixent de cara el públic, però no descarta intercanviar els papers i amb els anys quedar-se únicament dirigint i escrivint.

Pel que fa a la gestió de les finances personals, Casanovas es donaria a ell mateix una puntuació baixa: “Els primers anys sortien més coses i cobrava més diners. A l’estiu et cridaven d'un ajuntament i et pagaven molta pasta per una animació. Vivia molt bé i no havia de mirar el compte corrent”, assegura. Ara, però, l’experiència l’ha fet una mica més conservador: “Quan passes èpoques magres, fent poques sessions, en què dius "Estic al Polònia però no arribo a final de mes", aprens a ser més prudent”. “De fet, vaig haver de demanar pasta a un col·lega. Tothom en aquest ofici sap com va, i això passa –detalla l’artista–. A vegades penso que hauria hagut d’aprofitar més certes coses durant aquests anys que m'han vingut gràcies a sortir a la televisió, però el meu objectiu mai ha sigut fer pregons o fer més animacions. La meva perspectiva ha sigut molt més artística”, defensa l’humorista.

Respecte a l’habitatge, mai s’ha hipotecat, i això li ha permès viure de lloguer en diferents llocs de Catalunya: “Jo vaig marxar de Barcelona no només perquè em van apujar el lloguer, sinó també perquè tenia la fantasia de marxar a viure fora. A més, a casa meva eren molt de creure en el lloguer. I la meva mare això ens ho va inculcar molt”, detalla l’actor. I, de fet, no es considera una persona estalviadora: “Em costa, és un projecte com una obra de teatre”.

Casanovas ha pensat en diverses ocasions en la jubilació, tot i que encara no ha decidit com l’abordarà. El que sí que té clar és que la millor decisió ha sigut dedicar-se al que l’apassiona: “Et sents creatiu, et sents bé fent-ho, t'empeny a fer coses. I això m’ha portat diners sense que jo ho fes per buscar-ne”.