Oriol Canudas va néixer a Lleida l’any 1978, malgrat que va créixer entre Tàrrega i Guardiola de Berguedà. “Jo sempre dic que la gent de comarques d’interior és molt genuïna, viuen sense caretes”, destaca. Tal com explica Canudas, la seva infantesa va estar estretament lligada a l’esport: “De petit practicava molts esports diferents, futbol, tenis, atletisme… I vaig acabar fent esquí nòrdic de competició. Vaig arribar a estar a la selecció catalana i a l'espanyola. Això em va permetre viatjar molt des de ben petit i agafar un bon bagatge internacional”. Quan va acabar l’institut, però, Canudas va optar per estudiar enginyeria de camins, canals i ports a la UPC entre els anys 1996 i 2001. “Jo em considero producte de l’escola catalana, ja que els meus dos pares són mestres i m’he criat sempre amb l’escola pública”, assenyala. Tot i això, Canudas també admet que la universitat no va ser una època fàcil, pel fet que va haver de centrar-se en els estudis i deixar l’esport en un segon pla.
Cargando
No hay anuncios
L'esport forma part de la vida d'Oriol Canudas.Cedida
Els inicis en l’obra pública
A l'acabar la universitat, Canudas va entrar a treballar de seguida en el món de l’obra pública: “Era un sector que estava en auge, hi havia molta inversió en aquell moment. Va ser un boom”. A principis dels 2000, doncs, Canudas va iniciar-se en l’obra pública, on va estar fins a dotze anys. Segons explica Canudas, va començar en l’ampliació del port de Barcelona i, entre el 2003 i el 2008, va participar en la construcció de la línia 9 del metro de la capital catalana. Posteriorment també va treballar en altres projectes, com per exemple amb FGC o el canal Segarra-Garrigues, però el 2013 va decidir abandonar aquest món. Canudas aclareix que, en la seva opinió, “el món de l’obra està molt infravalorat” perquè un té molta responsabilitat sobre els resultats i s’hi ha d’invertir una gran quantitat de temps: “Admiro molt les persones que es dediquen a aquest sector que jo he viscut des de dins durant tants anys”.
Cargando
No hay anuncios
La irrupció dels videojocs
El 2013, però, Canudas va rebre una trucada que li va fer prendre un nou rumb professional: “Em va trucar el Manel Sort, un antic company d’institut amb el qual havia perdut el contacte, per oferir-me entrar en una nova empresa de videojocs”. Canudas narra que, en aquell moment, la indústria dels videojocs no estava tan arrelada i desenvolupada a Catalunya i que, per a ell, va ser un gran canvi laboral. “Era un sector en el qual jo no tenia experiència, vaig renunciar a una llarga carrera a l’obra pública i vaig passar a cobrar la meitat del que cobrava aleshores, però al final m’havia d’escoltar a mi mateix. Penso que, a vegades, els catalans tendim a ser una mica conservadors davant d’aquestes situacions”, reconeix. Canudas, que havia cursat un màster a Iese entre els anys 2010 i 2012, va entrar a la companyia sueca King, dedicada als videojocs i coneguda pel seu famós Candy Crush. Actualment, després de deu anys, Canudas és general manager i vicepresident de la divisió de nous jocs de l’empresa des de la seu a Barcelona.
Cargando
No hay anuncios
La família, un element clau.Cedida
Lliçons de vida
“La indústria dels videojocs ha arrelat fort a Catalunya en els últims deu anys i s’ha convertit en un hub, també perquè s’ha democratitzat l’ús d’aquesta tecnologia amb els telèfons mòbils. Molta gent no n’és conscient, però moltes vegades diem que és un món que fusiona tant ciència com art i per al qual calen molts perfils professionals diferents, des d’analistes de dades fins a dissenyadors”.
“La gestió de persones és una de les coses més complicades per a les empreses perquè no hi ha un sol camí cap a l’èxit, per tant, moltes opcions són vàlides. A l’hora de gestionar projectes, cal posar d’acord tantes personalitats diferents que és màgic quan finalment tira endavant. Cal escoltar tothom, però mantenint la visió i sense que es perdin els detalls”.