El català que es va enriquir amb els havans i el sucre de Cuba

L’empremta catalana al Carib al llarg de segles va ser tan profunda que avui alguns cognoms encara són marques reconegudes, com és el cas dels fabricants de rom Facundo Bacardí i Andreu Brugal, tots dos sitgetans, o del productor de cigars havans Jaume Partagàs, natural d’Arenys de Mar. Però amb aquests noms no s’acaba ni de bon tros la llista d’emprenedors catalans que van deixar-hi petjada, perquè també és molt rellevant el cas de Josep Gener Batet, nascut a l’Arboç del Penedès i fill d’un boter que servia els seus productes als exportadors d’alcohols a Amèrica.

Avui dia, a Cuba, el cognom Gener és recordat com un gran fabricant d’havans sota la marca La Escepción, gràcies a la voluntat emprenedora d’aquest fill del Penedès, que de ben jove es va embarcar cap a les Antilles. Davant les dificultats dels seus pares per mantenir els deu fills del matrimoni, van enviar el petit Josep a Cuba, per treballar amb el seu oncle, que hi estava establert. A la província de Pinar del Río, l’entorn de l’oncle estava format majoritàriament per catalans que havien travessat l’Atlàntic a la recerca de fortuna, i un d’ells era precisament Partagàs, a qui hem esmentat abans i que ben aviat tindria un gran èxit amb els seus cigars. Tot el grup estava sota la protecció de Joan Conill Pi, un prohom de la zona amb orígens també a Arenys de Mar. Durant tres lustres, Gener va estar a aprenent tots els secrets del tabac sota el mestratge de l’esmentat Conill, que també va ser qui va cedir el seu negoci a Partagàs perquè posés en marxa una fàbrica que acabaria sent emblema de màxima qualitat.

Les primeres passes com a empresari de Gener van ser el 1850, quan amb els estalvis aconseguits va adquirir una gran finca i va iniciar-se en el cultiu de tabac tenint com a client principal el seu protector, Joan Conill, que era el majorista més gran de l’illa. La crisi que el mercat de la fulla de tabac va patir el 1864 el va obligar a reconvertir-se, de manera que d’ençà d’aquell moment va modificar l’estratègia i va crear la seva pròpia empresa productora de cigars, La Escepción (fa molts anys que hi ha un debat obert sobre la peculiar grafia de la marca). El 1881 es va calar foc a la fàbrica, que es va haver de reconstruir del tot, un procés que Gener va aprofitar per adaptar-la a les millores tecnològiques del moment.

El vessant filantròpic el va demostrar ocupant en tres ocasions diferents la presidència d’una entitat creada el 1840 sota la denominació de Sociedad de Beneficencia de los Naturales de Cataluña, que tenia com a objectiu oferir suport mèdic, econòmic i social als seus membres. També es dedicava al foment de les tradicions catalanes. Avui dia encara existeix i té una massa social composta per uns 800 associats. El 1887 va construir una escola a la zona de Pinar del Río i la va regalar a l’ajuntament de la localitat.

La primera refineria de sucre de Cuba

L’any 1883 va diversificar els seus negocis i va invertir en la primera refineria de sucre de Cuba. Aquesta va ser una gran iniciativa, ja que fins aleshores el sucre extret de l’explotació de la canya, un producte base que es coneix com a sucre mascavat, s’enviava als Estats Units per ser refinat. Gener va dirigir l’empresa durant alguns anys, fins que els problemes de salut i les crisis internes van aconsellar el seu relleu.

La figura de Gener va quedar envoltada de certes ombres per la seva participació en el consell de guerra que va considerar culpables —i, per tant, executats— un grup d’estudiants de medicina en el marc de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878). Després d’aquests fets es va instal·lar temporalment a la seva vila natal, l’Arboç, on va poder seguir de prop les obres del palau que uns anys abans havia ordenat construir a la localitat. També es va implicar molt en la restauració del patrimoni històric de la vila i en l’arribada de l’aigua corrent i de la il·luminació amb gas. Avui dia, el palau encara existeix i té la funció de col·legi-residència.

Els darrers anys de la seva vida els va passar instal·lat a Barcelona, a la casa familiar del passeig de Gràcia 57, on temps després s’aixecaria un centre comercial molt conegut que duia per nom El Bulevard Rosa. A començaments de la dècada dels anys 30, els descendents de Gener es van vendre la fàbrica de tabac i totes les marques associades, i es van concentrar en les inversions en el negoci del sucre. El seu llegat el va perpetuar la seva esposa, l’aristòcrata nascuda a Lousiana Francisca Seycher de León, i, més tard, la seva filla, Lutgarda Gener Seycher.