El català discret i callat que hi ha al darrere d'un gegant constructor

Quan pensem en les grans empreses de construcció de l’Estat, de seguida el cap se’ns en va a Madrid, on tenen la seva seu gegants com Ferrovial o ACS. Però és probable que ens equivoquem en un cas, el de FCC (Fomento de Construcciones y Contratas). Aquesta firma, tan vinculada a Madrid perquè per l’accionariat han passat personatges com les Koplowitz o els Albertos (Cortina i Alcocer) és, en realitat, una empresa amb seu a Catalunya, concretament al carrer Balmes número 36, a un edifici noucentista catalogat. L’any 1992 una empresa catalana de llarga trajectòria, Fomento de Obras y Construcciones (FOCSA), es va fusionar amb una altra de madrilenya, Construcciones y Contrata, i la companyia resultant, FCC, va mantenir la seu a Barcelona, una situació que 33 anys després encara perdura.

FOCSA s’havia constituït l’any 1900 i aviat va tenir un creixement fulgurant gràcies a un home callat i discret, Antoni Piera Jané, fill del fundador i germà del primer gerent de la companyia, que va morir de manera inesperada després de només un any ocupant el càrrec. Per això Antoni Piera va començar a dirigir la companyia a partir del 1901. A més, el cap de família, Antoni Piera Sagués, va morir tres anys més tard, de manera que el nostre protagonista es va quedar completament sol i va haver de tirar endavant amb el negoci durant més de tres dècades. El resultat seria tot un èxit.

La família havia començat a fer grans negocis quan el pare, Antoni Piera Sagués, va abandonar la feina de traginer (transportava teixits per a la fàbrica de Can Batlló) per invertir en la compra d’una pedrera a Montjuïc, precisament a la família Batlló. El canvi d’activitat va venir determinat perquè la implantació del ferrocarril de llarga distància va ferir de manera gairebé mortal el transport amb carro. La possibilitat d’accedir a pedra de gran qualitat —la de Montjuïc ho era— va empènyer els fills de Piera, Antoni Piera Jané i el seu germà Salvador, a constituir una empresa constructora, Piera, Cortinas i Companyia (1893), associats amb Narcís Cortina Batllori i Josep Torras Ferran (avi de l’arquitecte Torres Clavé).

El negoci va anar tan bé, que els Piera van decidir buscar capitals per muntar una companyia molt més ambiciosa i els van trobar a la banca catalana, una solució que avui dia resultaria impensable. Dues entitats familiars, la banca Soler Torra i la banca Mas Sardà van donar el suport necessari per constituir Fomento de Obras y Construcciones el 1900. Curiosament, molts anys després un descendent dels propietaris de la banca Soler Torra tindria un paper destacat en l’entorn de l’empresa, però ja hi arribarem.

La gestió d’Antoni Piera Jané a FOCSA durant les més de tres dècades que va ser-hi al front va estar marcada pel seu caràcter d’home discret, callat, dur i, sobretot, decidit i ambiciós. Les persones que l’envoltaven sabien ben poc sobre la seva vida privada, sobre la seva infantesa i també sobre el negoci que gestionava. Fins i tot, quan va decidir fer-se una residència d’estiu, va fugir dels indrets típics de la burgesia i se’n va anar a Martorelles, amb la intenció de no trobar-se a ningú.

Construcció del Moll d'Espanya

Però la seva manera de fer va resultar molt productiva i durant aquells anys l’empresa acabaria experimentant una gran expansió. Per exemple, poc després de néixer, se’ls va adjudicar la construcció del Moll d’Espanya al Port de Barcelona; abans del 1910 ja van prendre part en la construcció del ferrocarril Girona-Olot; i en la urbanització de la Diagonal. El 1911 van aconseguir el contracte d’escombraries de la ciutat de Barcelona (que encara mantenen) i més tard van ser responsables de bona part de les obres de l’Exposició Internacional del 1929.

Durant els anys del pistolerisme, Piera va optar per abandonar el seu domicili de Sants —barri marcadament obrer— i es va instal·lar al centre de Barcelona, primer a un hotel de la Rambla i després a la Casa Garriga Nogués (avui seu de la Fundació Godia). L’any 1933 Piera va ser assaltat al seu despatx de l’empresa per un obrer que anava armat. Va aconseguir repel·lir l’agressió, però pocs dies més tard va morir pel trencament d’una artèria, qui sap si per la pujada de tensió que li havia provocat l’incident.

Per cert, entre el 1976 i el 1990 el primer executiu de Construcciones y Contratas va ser Alberto Alcocer Torra, descendent dels propietaris de la banca Soler Torra de la qual hem parlat abans. També va estar casat amb Ester Koplowitz, accionista principal de la companyia.