Carlota Pi: “Vaig ser emprenedora per poder ser mare”

L’enginyera i empresària, Carlota Pi, ha crescut en una família d’empresaris. "Com que teníem un negoci, a casa es parlava de vendes, de clients i de si aquests estaven contents. I a mi això m’ha influït moltíssim”, explica en declaracions a l’Empreses. Amb la idea que el propòsit últim de qualsevol empresa ha de ser fer del món un lloc millor, Pi l’any 2010 cofunda Holaluz, l’empresa energètica que promou la democratització de l’energia verda.

La primera feina de l’enginyera va ser als 14 anys impartint classes de matemàtiques. Pi era molt bona estudiant, tant li agradava llegir i escriure com els números i la física: "Jo sabia que entraria a la carrera que volgués, llavors vaig tirar una moneda a l'aire per decidir i em va sortir enginyeria industrial a Barcelona". "A la carrera vaig gaudir, però també vaig patir molt". I, de fet, si ara tornés a triar assegura que potser seria metgessa, mestra o escriptora.

Després d’uns quants anys d’experiència al sector, l’enginyera va conèixer al màster que estudiava els que serien els socis cofundadors d’Holaluz: “L'Oriol i el Ferran feia temps que volien emprendre i un dia vam quedar”. L’enginyera feia unes setmanes que pensava en muntar una companyia de tecnologia per produir energia verda, fàcil i barata per a clients finals: "Ja havia fet un businessplan i cap a la tercera cervesa vaig anar a agafar la motxilla i els dic: «podem fer això». Era un document d’unes quaranta o cinquanta pàgines”. Van fer la llegida més ràpida de la història. I passen deu minuts i diuen «ho veiem». I així vam començar. Tampoc ho vam pensar gaire, teníem una bona idea i moltes ganes de treballar", explica. I afegeix: “On d’altres veuen el risc nosaltres vèiem oportunitats”.

Quan va començar l’empresa, Pi ja tenia dues filles: “Vaig ser emprenedora per poder ser mare. Perquè treballant per tu mateixa treballes moltíssim més. Treballes totes les hores, tots els dies, però tens una flexibilitat i una llibertat en el teu temps brutal”. “Tinc tres adolescents, i jo les he anat a buscar a l'escola el 90% dels dies de tota la seva vida”. D’altra banda, però, ha dormit poc.

Mare i professional

I això no ho podia fer en cap altre sistema: “Vaig veure clarament que era impossible que jo pogués ser la mare i la professional que jo volia ser en aquella estructura. Era com mirar d'encaixar una piloteta a un forat quadrat”. “Això només funcionava si la piloteta era més petita. I jo no estava disposada a fer-me més petita”, detalla.

“El món està fet pels homes, blancs, heterosexuals, del Primer Món” i cada vegada que no entres dins d’aquests cànons “ets pitjor”, apunta l’empresària. Per això, està a favor de les quotes i les regulacions que obliguen al fet que hi hagi dones als consells administració: “O introdueixes biaix positiu perquè canviï el sistema que promociona els nous individus, o és impossible”.

“M’han avassallat moltíssim, perquè el que nosaltres fem és incòmode per a l’statu quo”, sentencia la executiva d’Holaluz. Assegura que, en reunions al més alt nivell, alguns homes han utilitzat la seva veu i la seva posició per exercir una superioritat evident: “M’han cridat i escridassat, m’han menyspreat, donant cops de puny sobre la taula. Sé que si jo hagués estat un home no haurien tingut nassos de fer-ho”.

Va ser plenament conscient que aquella situació no era normal quan una directiva que s’acabava d’incorporar li va dir que aquell comportament no era propi d’un espai de govern corporatiu. “Ser una dona catalana que impulsa canvis transformadors, per a alguns, era inacceptable”, conclou.

El gran aprenentatge durant aquests anys és escollir bé les persones de qui et rodeges: “L'únic que importa és amb qui vas. Per què on vas, per què hi vas, com hi vas canvia molt. I al final qui determina tot això és amb les persones que estàs”.

L'esforç de la casa

Pel que fa a finances personals, no es considera una persona estalviadora. No escatima en l’educació de les seves filles, en comprar bon menjar ni en fer un bon viatge amb la família. “En canvi, el millor que tinc de roba, sempre m'ho ha regalat el meu marit. Jo sense rebaixa no em compro res”, apunta. D’altra banda, la millor inversió va ser comprar la casa: “Estava mig en ruïnes i ens va costar Déu i ajuda arreglar-la. Però la vida de tres adolescents pot passar a casa nostra”. Va ser un esforç brutal, però assegura que va ser una gran bona inversió vital.

Pi vol continuar creixent en l'àmbit laboral: "Continuar la nostra revolució de transformar la teulada en nova generació pel sistema elèctric, en aconseguir democratitzar l'energia i que la gent tingui accés a operar en més països".