De banquer a amo de mig Suècia

Què tenen en comú empreses com el líder en robòtica ABB, la farmacèutica AstraZeneca, la tecnològica Ericsson, el gestor de mercats de valors Nasdaq, l’antic fabricant de cotxes Saab i l’emblemàtic proveïdor d’electrodomèstics Electrolux? Encara que pugui sorprendre, totes elles i moltes més estan controlades més o menys per una mateixa família sueca, els Wallenberg.

Aquesta nissaga, una de les més riques i poderoses del món, va començar a assaltar el poder quan, el 1856, André Oscar Wallenberg va fundar el banc familiar, l'Stockholms Enskilda Bank (Banca Privada d’Estocolm), que va resultar clau per finançar la industrialització de Suècia. A més, va ser una entitat molt innovadora, que va revolucionar el sistema bancari local. Un dels vint-i-un fills d’aquest banquer va ser Knut Agathon Wallenberg, l’home que faria créixer l’imperi familiar fins a esdevenir una font de poder gairebé única a Europa.

Abans d’incorporar-se, ben jove, al consell d’administració del banc de la família, Wallenberg va formar-se a l’acadèmia naval de l’exèrcit, d'on va sortir amb el grau de sotstinent interí. El 1886, amb la mort del pare, va ser nomenat president del banc i va començar una expansió molt ambiciosa de l’entitat, sobretot en l’àmbit internacional. Això sí, primer va haver de fer mans i mànigues per recuperar la solvència de l'entitat, que havia quedat molt afectada per la crisi financera del bienni 1878-79 (en aquella època, el sobreendeutament de les companyies ferroviàries sueques va causar una cadena d’impagaments que va afectar de ple ael sistema bancari del país).

L’únic parèntesi com a responsable del banc va ser en el període 1914-1917, quan va exercir de ministre d’Afers Estrangers de Suècia, en uns temps especialment convulsos a causa de la Primera Guerra Mundial. Des del seu càrrec, Wallenberg va defensar la posició neutral dels escandinaus. Precisament el conflicte bèl·lic va ser el causant que el banquer no aconseguís el seu propòsit principal com a ministre: signar un acord de lliure comerç amb el Regne Unit. Un cop abandonat el càrrec, les tensions viscudes durant el mandat li van causar greus problemes de salut, fins al punt d’haver de romandre tot un mes postrat al llit amb dificultats a la vesícula biliar. Segons deia ell mateix, “s’havia posat massa pedres al fetge” mentre feia de ministre. Un cop recuperades les responsabilitats al banc, ja mai més va abandonar el càrrec. Va morir sent-ne el conseller delegat (1938).

Entramat de fundacions

El fet que el matrimoni de Wallenberg amb Alice Nickelsen no deixés descendència els va dur a prendre una decisió que en el futur seria transcendental: crear una fundació familiar que va rebre tot el seu llegat. Així, el 1917 el matrimoni va signar la documentació que propiciava el naixement de la fundació, inicialment enfocada a promoure el comerç, la indústria, els recursos forestals i els avenços científics. Aquesta filosofia és la que els va empènyer a anar entrant en el capital de nombroses empreses del país. Un any abans de la fundació havien creat una entitat batejada amb el nom d'Investor AB, el braç inversor de la família, motivats pels obstacles legals que van anar sorgint respecte a les inversions dels bancs en la indústria. El fet d’emprar fundacions per canalitzar el seu patrimoni els ha proporcionat tant avantatges fiscals com un cert anonimat.

A la dècada dels setanta, quan la globalització encara era incipient, el conglomerat de negocis controlat per la família Wallenberg representava el 40% dels llocs de treball de Suècia, així com també el 40% del valor de les empreses cotitzades a la Borsa d’Estocolm. Avui es considera que el conjunt de fundacions de la família Wallenberg —ni més ni menys que setze— controlen un patrimoni empresarial amb un valor estimat d’uns 278.000 milions de dòlars, amb una facturació combinada de 160.000 milions.

Un dels principals actius que controlen les fundacions és el braç inversor, l'esmentat Investor AB. Un 50% del capital pertany a la família i la resta cotitza a borsa. El seu valor de mercat és de 90.000 milions de dòlars. Qui lidera l’entramat familiar en aquests moments són Jacob (1956), Peter Poker Åke (1959) i Marcus Wallenberg (1956), membres de la cinquena generació de la família. Tot plegat, sota una capa de gran discreció: “Esse, non videri”, o sigui, “ser i no semblar”, com diu el lema familiar.