L’aprenent farmacèutic que va crear Johnson & Johnson

De l’elixir bucal Listerine fins a la crema de mans Neutrogena, del Fortasec al Frenadol i dels pegats de nicotina Nicorette als supositoris Rovi. La cartera de productes de la multinacional Johnson & Johnson és tot això i molt més, després de gairebé un segle i mig dedicant-se a la salut i a les cures personals. L’origen de tot plegat va néixer amb una desavinença entre socis i amb un deute condonat. Anem a pams.

La primera feina de Robert Johnson va ser com a aprenent en un negoci farmacèutic d’un cosí de la mare, lluny de la guerra civil que acabava d’esclatar. Ja no abandonaria mai el terreny de la salut. Un cop va deixar la farmàcia, instal·lat a Nova York, va decidir provar sort amb un negoci d’apòsits asèptics, un camp que tot just començava a néixer en aquell llunyà 1874. Tant ell com el seu soci, George Seabury, estaven molt interessats en els descobriments del doctor Lister en l’àmbit de la cirurgia estèril. Després d’una ingent recerca i de dedicar-hi moltes hores, l’empresa es va transformar en un negoci extremadament rendible, una circumstància que acabaria desencadenant tota la història d’èxit que ve després. Una discussió pel repartiment dels beneficis entre Johnson i Seabury va propiciar el trencament definitiu, que va tenir efectes més tard quan Seabury va demanar a Johnson deixar de pagar-li la compensació acordada a canvi de renunciar al pacte de no competència. Això va obrir les portes a Johnson perquè, en primer lloc, s’unís a un petit negoci que havien engegat els seus germans i, en segon, que pogués aprofitar tots els seus coneixements en matèria d’higiene i salut. Aquí va començar la història de l’empresa Johnson & Johnson.

Una cosa que en ple segle XXI ens sembla que hagi existit sempre, com és la roba estèril de cirurgia, va ser un invent de la Johnson & Johnson, que la va treure al mercat el 1887, igual que les sutures estèrils. Un any després van començar a comercialitzar els primers kits de primers auxilis i ja no van parar d’aportar innovacions al mercat dels productes sanitaris, cosa que els va proporcionar una posició de privilegi al seu sector.

L’era de Robert Wood Johnson I com a màxim executiu de la companyia va continuar fins al 1910, any en que va morir víctima d’una afecció renal crònica. Va deixar una empresa líder i amb ingents beneficis, però també amb un profund sentit de protecció envers els seus treballadors. Ja abans de finalitzar el segle XIX tenia cobertures per als empleats que havien d’anar a servir a l’exèrcit i en els anys següents les va anar ampliant amb mesures com àpats gratuïts o assegurances diverses. També es van mostrar pioners en la incorporació de la dona als llocs de treball tècnics i de responsabilitat (la primera científica la van fitxar el 1908). La família Johnson no ha perdut pistonada després dels més de cent anys de la mort del pioner, perquè continuen sortint a la llista de gran fortunes i de personatges influents. La cara visible de la generació actual és Robert Wood Johnson IV, àlies Woody, besnet del nostre protagonista, propietari dels New York Jets de futbol americà i posseïdor d’una fortuna de 5.700 milions de dòlars. Sota el mandat de Donald Trump va ser ambaixador dels Estats Units a Londres. La família també gestiona la Robert Wood Johnson Foundation, fundada el 1936 (des del 1972 com a organisme filantròpic), que té un patrimoni acumulat de 13.000 milions de dòlars. Cada any dona més de 700 milions als àmbits de la salut i el benestar.

En els nostres dies, la firma Johnson & Johnson és una de les multinacionals més grans i reconegudes del món. Amb una facturació que aviat superarà la barrera dels 100.000 milions de dòlars i uns beneficis per sobre dels 20.000 milions, entre els accionistes rellevants ja no hi apareix el cognom Johnson, sinó els clàssics fons d’inversió Vanguard, State Street, BlackRock, etc. Per cert, el seu CEO mundial és el valencià Joaquín Duato Boix, titulat a l’escola de negocis de Barcelona Esade, germà de l’actriu Ana Duato i cosí del ballarí Nacho Duato.