El segrest del CO2, una solució a curt termini?
Segons el recent informe especial redactat pel Panel Intergovernamental d’Experts de Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC), anomenat “Escalfament Mundial d’1,5 ºC”, les evidències que ja tenim el canvi climàtic a sobre són indiscutibles i generadores d’alarma. Entre les solucions dràstiques per reduir el CO2 en 0,5ºC, de 2 a 1’5ºC, es planteja la captura i emmagatzematge del carboni, però és una tecnologia que genera seriosos dubtes.
A causa de les activitats humanes, l’escalfament del planeta s’enfila a un ritme de 0,2ºC per dècada. Aquest increment acabarà, si no es fa res per aturar-lo, situant-se en 2ºC per damunt de la temperatura actual el 2050. Això provocarà canvis en el clima que afectaran extenses zones del planeta, que es veuran sotmeses a increments en la freqüència, intensitat o quantitat de les precipitacions en diverses regions. En l’altre extrem, també es produiran més episodis de calor extrema i de sequera prolongada.
L’increment del nivell dels mars i oceans, un altre dels impactes negatius de l’efecte hivernacle, posaria en perill a àmplies zones de població costanera. També es calcula que el gel marí de l’Àrtic es podria perdre un estiu de cada deu o de cada cent anys, depenent de si l’escalfament s’acaba situant en un 1’5ºC o 2ºC per damunt de la temperatura actual.
Amb aquestes previsions també es veuria afectada la gran barrera de corall, que en els pitjors escenaris comportaria la seva extinció total. Per tot això, la reducció de 0’5ºC esdevé imprescindible, i la captura del carboni s’albira, a priori, com una solució ràpida i efectiva per a aturar el cop devastador dels canvis dramàtics que ja tenim al damunt.
Què és la captura i immagatzematge de CO2?
Aquesta tècnica consisteix, primer, a separar el diòxid de carboni (CO2) d’altres gasos. Un cop capturat, es comprimeix per poder ser transportat, mitjançant gasoductes o vaixells contenidors de gas liquat. Per emmagatzemar-lo, el més eficaç econòmicament i més sostenible des del punt de vista mediambiental és injectar-lo dins de formacions geològiques del subsòl, com reserves esgotades de gas i petroli, aqüífers salins o llits de carbó inexplotables.
En l’àmbit pràctic, la tècnica esmentada obre grans interrogants pel que fa a la seguretat en accidents naturals com en el cas que un terratrèmol afecti el subsòl i faci alliberar el carboni emmagatzemat. L’altre gran problema és la vessant econòmica: la inversió per a dur a terme el segrest d’aquest gas va en detriment dels recursos que es puguin destinar al foment de les energies sostenibles, com l’eòlica, fotovoltaica o termosolar. No deixa de ser contradictori invertir diners en pal·liar els efectes perniciosos dels gasos emesos a l’atmosfera en lloc de promoure la generació d’energies de contaminació zero.
La reforestació, una solució natural
L’informe de l’IPCC fa esment que la captura del carboni pot ser una part de la solució, però el més important --remarquen-- és accelerar la transició cap a un model energètic net. Les fonts renovables, com l’elèctrica, han de proveir entre el 70 i 85 per cent de l’energia. El gas hauria de complementar aquestes xifres en un 8 per cent mentre que l’ús del carbó s’hauria de descartar. Per actuar de manera clara en la captació del CO2 s’ha de confiar també en plans de creixement de boscos, reforestació o restauració dels sòls. En aquest sentit, la natura reclama novament el principi de simplicitat, recordant-nos que la solució al dany causat per l’home demana retornar als principis ecosistèmics bàsics. I això, naturalment, abans que sigui massa tard.