Ruta biomimètica a Barcelona: els 12 llocs més naturals

Barcelona és una ciutat amb una superfície densament urbanitzada. Explica Xavier Querol, professor i investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que la població europea viu "empaquetada en ciutats", i què a "Barcelona som moltíssims en poc espai". Això provoca un allunyament poblacional de la naturalesa i una urbanització de la vida, que poc respon a la naturalesa humana.

Des del segle XIX han estat molts els intents per “naturalitzar la ciutat”. N’és l’exemple més característic el pla d’Ildefons Cerdà per l’Eixample (1860), una estructura ortogonal que es va disposar aprofitant la direcció dels vents per facilitar la renovació de l'aire i que comptava amb un repartiment uniforme de zones de serveis i parc. En teoria, aquest projecte urbanístic aprofitaria l’emmarcada i reduïda disposició geogràfica de la ciutat, comprimida entre Collserola, el mar, Montjuïc i el Besòs, però avui dia està clar que no s’han complert els objectius i la major part del districte està dedicada al cotxe, deixant poc espai al vianant i la naturalesa.

Malgrat aquesta desnaturalització que impera a Barcelona, encara hi ha molts indrets i espais de la ciutat que respiren inspiració biomimètica i ens apropen a la natura.

1. Jardí Botànic. Aquest jardí situat a Montjuïc és un homenatge a totes les regions qualificades com a mediterrànies del món, que ocupen un 5% del nostre planeta i no es limiten al “mare nostrum”.

És un ambiciós projecte de l’Ajuntament de Barcelona, fundat el 1999, que tenia la intenció de recuperar un espai en abandonat i maltractat i convertir-lo en un espai per a la ciutadania. Avui dia és un dels espais naturals més interessants de la ciutat i la seu de l'imprescindible Institut Botànic de Barcelona.

Direcció: Carrer Doctor i Font Quer, s/n.

2. La Font del Gat, al Poble-sec, té una història que es remunta a l’Exposició Universal del 1929. Està localitzada als jardins de Laribal de Montjuïc i té una terrassa amb uns tarongers on la natura és la protagonista. Asseguren els propietaris que els espais verds que envolten el bar “fan que sentis com si la ciutat hagués desaparegut”. Un lloc ideal on prendre un àpat a la muntanya més monumental de Barcelona.

Direcció: Passeig de Santa Madrona, 28.

3. La Sagrada Família. Malgrat que no és un edifici “viu” ni té una connexió directa amb la naturalesa, el seu disseny és indiscutiblement biomimètic: copia l'estructura d'un bosc a les seves columnes interiors.

Així i tot, la Sagrada Família és un exemple d'una biomimètica ja antiquada, que té una component més estètica i que ha evolucionat a una nova arquitectura biomimètica més moderna com la Gherkin Tower de Londres, que imita el sistema respiratori de les anemones per consumir menys i contribuir en la creació d'una ciutat més sostenible.

Direcció: Carrer de Mallorca, 401.

4. Parc Cervantes. La cultura catalana està molt vinculada a les roses gràcies a la festa de Sant Jordi. Barcelona també té una història molt connectada a aquestes flors: entre els anys 1929 i 1936, la capital catalana acollia el concurs internacional de roses al Palau de Pedralbes. Amb l’esclat de la Guerra Civil, però, la celebració es va aturar.

Anys més tard, es va voler recuperar aquesta tradició i el Parc Cervantes es va convertir en el centre neuràlgic de la cultura de les roses barcelonines. Després d’intents fallits a la dècada dels 80 per reviure-ho, ha estat des del 2001 que Barcelona ha aconseguit renovar els vincles amb la tradició jardinera amb el concurs d’hibridació de noves roses que tenen lloc en aquest parc, un imprescindible punt natural de Barcelona.

Direcció: Av. Diagonal, 706.

5. Hotel Alma. La terrassa d’aquest hotel, en plena Eixample, et transporta ben lluny de Barcelona. És un oasi verd en ple pulmó barceloní, i un lloc perfecte per degustar una carta amb pinzellades d’alta cuina en un ambient verd lluny de l’estètica metalitzada i robotitzada o clàsica i tradicional en per la qual solen apostar els dissenyadors d’interiors al món de la restauració.

Direcció: Carrer de Mallorca, 271.

6. El Botànic. Probablement l’únic establiment del Gaixample on pots prendre una copa envoltat de naturalesa. El seu nom ho evoca tot: la seva terrassa és un jardí on el verd dicta la norma. Obert de 6 de la tarda fins a entrada la matinada, aquest local nocturn és la proposta biomimètica més gay-friendly.

Direcció: Carrer de Muntaner, 64.

7. El Teatre Grec. Aquest teatre, construït per a l’Exposició del 1929, imita l’estructura dels típics teatres de l’antiguitat grecorromana. Envoltat de la naturalesa de Montjuïc, s’ha establert com un dels espais més verds de la ciutat on assistir a un espectacle cultural.

Direcció: Passeig de Santa Madrona, s/n.

8. Carretera de les aigües. 9 kilòmetres de pista natural sense asfaltar. Tothom coneix aquesta via com el paradís runner de Barcelona, però també és una de les zones més naturals accessibles amb transport públic.

9. Antic Teatre. Un jardí de Ciutat Vella que sembla el típic pati d’escola. Sense colors verds ni grans vegetacions, aquesta terrassa de terra i d’arbres locals ens recorda que la naturalesa no sempre és verda, sinó que molts ecosistemes (incloent el mediterrani) són eminentment de sorra i d'arbres de secà. Això sí, prepara’t per fer cua perquè sempre està de gom a gom.

Direcció: Carrer de Verdaguer i Callís, 12.

10. Parc del Laberint d’Horta. És un lloc ideal per perdre’s en la natura. Literalment. Bromes apart, és el jardí històric més antic de Barcelona i un dels racons més biomimètics de la part alta de la ciutat.

Direcció: Passeig dels Castanyers, 1.

11. Jardí Romàntic de l’Ateneu Barcelonès. L’Ateneu Barcelonès és un dels epicentres culturals de la capital catalana. Aquesta històrica institució promou el debat, la cultura, la reflexió i el diàleg en un dels edificis més emblemàtics del gòtic. Al seu interior s’amaga el Jardí, un petit racó natural amb un estany, arbres i vida verda, disponible per llogar per a tot tipus d’actes culturals.

Direcció: Carrer de la Canuda, 6.

12. Els rius barcelonins, el Llobregat i el Besòs. Geogràficament es troben fora els límits de la ciutat. Així i tot, aquests indrets configuren i condicionen la vida natural de la ciutat i són els recursos hídrics imprescindibles per a la seva històrica fundació. Per això mateix, mereixen ser inclosos en aquesta llista.

El Besòs ha deixat enrere els dies de contaminació i abandonament, i gràcies a l’empemta dels executius municipals ha aclimatat i recuperat les seves riberes perquè siguin un espai natural i lúdic on practicar esport i tot tipus d’activitats de lleure.

El delta del Llobregat és un dels focus amb més varietat de fauna i flora de la regió. La barreja d’éssers vius ha creat un gran ecosistema natural on impera la biodiversitat i on més fàcil es fa connectar amb la natura.

---

I per aquells que acabin d’aterrar a aquesta disciplina: què és la biomimètica? És una ciència que ens ensenya a mirar la naturalesa a l'hora de crear per inspirar-nos. De les ensenyances d'aquesta ciència se n'aprofiten un gran nombre de disciplines, que van des dels sectors més tècnics i materials fins als més humanístics i socials. Així doncs, la biomimètica ha estat present a la vida humana des dels primers estadis d'aquesta. Per exemple, va permetre que els homínids, basant-se en models naturals, aprenguessin a dominar l'agricultura i la ramaderia, aspectes crucials del procés de creació de les primeres societats complexes.

Us convidem a visitar alguns dels punts més bioinsipirats de Barcelona, ideals per aquells que busquin reconnectar amb la naturalitat.