Un nou compromís per a un món simbiòtic

La celebració de “Ment i Matèria” , primer acte conjunt organitzat pel BSI i el Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europaea ha assolit, al nostre entendre, dos propòsits ben definits.

En primer lloc, esdevenir un espai de trobada de fonts diverses de coneixement, art i ciència, des del reconeixement i l’admiració mútua. Ambdues parteixen de la intuïció, de la percepció de signes transcendents no evidents per desenvolupar-se creativament i donar un sentit a l’objecte del seu interès.

Ambdues ens situen en plans que ens impacten i ens transformen, com el descobriment, per part d’un bon nombre dels ahir presents, que els humans esdevenim una unitat de convivència evolutiva amb els nostres microorganismes tal com ens explicava Mercè Berlanga, la visió holística que ens aporta la Teoria Gaia mostrada per Mercè Piqueras o com va relatar el Prof. Ricardo Guerrero, el canvi radical de perspectiva que va suposar la confluència de fets succeïts l’any 1968.

En un context molt diferent, Lídia Pujol va colpir també als assistents expressant amb una energia incontenible conceptes essencials sobre la vida i la mort, imprescindibles per a una existència plenament conscient presents en els Vedes hindús.

Per altra banda, activar la consciència sobre la necessitat urgent d’un compromís ferm per superar l’antropocentrisme en benefici de tots els éssers vius que compartim aquesta extraordinària anomalia còsmica anomenada Terra.Voldríem compartir aquí les paraules amb les quals vàrem tractar d’aportar text, context i pretext a un esdeveniment que posa en primer terme la Biomimètica.

“Ment i Matèria” pretén barrejar amb intenció les ciències, les arts creatives i la consciència social. Aquest pensament conscient simbiòtic es troba present en tres grans científics, d’origen divers però de focus comuns.

Ens referim a James Lovelock, en Ramón Margalef i en Raimon Panikkar, pertanyents a la mateixa generació (1918-19).

Nascuts els tres ara fa cent anys han estat, ben segur, pensadors coetanis en un temps convuls on la primera Gran Guerra del 14 i la Segona després, van sacsejar al món de forma global. Tots tres aporten una visió profundament holística i simbiòtica dels éssers vius en aquest context planetari.

Com a Biomimetics Sciences Institute reconeixem en ells un nou esperit, superador d’una ciència en continua fragmentació de disciplines i on tots ells van voler veure-hi una necessària integració fructífera al servei de la societat, exemplificant-ho en els seus respectius estils de vida oberts a tot, amb la intensitat de treballar teixint grans complicitats al seu voltant i fent esforços continuats per trobar més enllà d’una metodologia, el pensament universal que uneix la part amb el tot.

Ara comencem a entendre i a copsar les seves inquietuds, mirant d’aprofondir en el seu pensament, per tal de donar respostes a un món orfe de sentit i valors que posa en perill la sostenibilitat del planeta i el desenvolupament harmònic de la nostra espècie amb la Natura i la vida.

Com explica Marta Estrada en la seva crònica del diari Ara, el professor Margalef sempre perseguia la síntesi, els principis generals que regien el comportament dels ecosistemes i continuava dient metafòricament: “hi ha molt poques lleis de la natura…sols uns rètols on es diu..per aquí no hi passis”

Finalment, esmentar el pensament de Raimon Panikkar, exposat i expressat artísticament per Lídia Pujol i el seu equip en la part final d’aquest acte com una hibridació, una simbiosi, entre espiritualitat i ciència, entre Orient i Occident, entre la diversitat i la seva unicitat. Des d’aquesta perspectiva, la vida és integració harmònica entre contraris.

Text, context i pretext

Per a fer un diagnòstic de situació, recorrem a l’hermenèutica aportada per Panikkar. Entenem que el text, en la nostra època actual, és el pensament evolutiu capaç de contemplar més enllà de la pròpia vida. Som fruit d’una singularitat històrica en la qual la ciència i la tecnologia ens han portat més lluny que mai en prosperitat material encara que de forma limitada per a uns quants habitants del planeta. Uns avenços que estan modificant profundament els nostres estils de vida, de treball i la forma d’organitzar-nos i que requereixen un alt nivell de consciència i responsabilitat que, creiem, no s’està donant. També veiem en el context actual, per altra banda, nivells de consciència de poca altura. Hem de replantejar-nos constantment quin és el nostre concepte de realitat.

Una nova percepció de la realitat que desperti la nostra consciència.

Finalment, en el marc d’un model natural el pretext comporta aprendre des de la mateixa vidacom un vòrtex, un remolí, que es manté sempre en un equilibri dinàmic.La vida és simbiosi, essencialment cooperació, és canvi, moviment, evolució. Reflexió per a una acció transformadora El Biomimetic Sciences Institute, constituït el 2018, vol contribuir a aplicar la Biomimètica com a ciència de la descoberta per tal d’inspirar-se des de la Natura per una renaturalització de la vida humana. No tenim certeses però si voluntats i reconeixem en els dubtes el millor mètode per avançar a construir un futur allà on cadascú trepitja, futur que esdevingui la base d’un autèntic progrés sostenible.

Nou context

Acceptant que la lògica causal ens queda petita, hem d’assolir una manera de pensar que sàpiga llegir la complexitat des de la màxima simplicitat. Hi ha més marge de descoberta en l’estudi de les relacions que en l’estudi de l’objecte. L’intangible és la qualitat de les relacions sovint no quantificables. Sota un principi de connectivitat global, es veu que no hi ha progrés si no està relacionat amb el tot. Cal, per tant, establir una nova relació entre ésser humà i Natura, més conscient, respectuosa i constructiva. Sabem que les solucions més elegants, eficients i sostenibles a molts dels problemes humans van ser creades fa milers de milions d’anys. Reconeixem per tant els models d’èxit desenvolupats per la vida en el seu afany per seguir viva, En definitiva, ara és moment de transversalitzar les diverses disciplines, d’hibridar-les aplicant aquest coneixement, en tots els seus àmbits allà on sigui possible, des de l’economia circular a la biònica, des del disseny bioinspirat a la biotecnologia.

Propostes del BSI

La primera prioritat rau, al nostre entendre, a desenvolupar una política de comunicació i interrelació entre el món científic i el món social. Del seu entrecreuament es crearà sens dubte un poder de transformació de molt més alt valor afegit, de la seva hibridació sorgiran noves formes autoregulades que permeten dur a terme projectes regeneratius i renaturalitzadors en el territori. El lideratge científic està cridat a posar-se al servei de les comunitats naturals de les quals hom en forma part, alhora que les comunitats naturals han de donar el seu suport a la ciència. Creiem, a més que és una estratègia guanyadora, per totes les parts actuants La segona prioritat fa referència al fet que cal despertar consciència sobre la necessitat urgent de canviar l’actual patró antropocèntric. Una primera gran fita és haver coincidit amb l’Academia Europaea Knowledge Hub de Barcelona en aquest engrescador projecte i ens comprometem a aportar-hi el màxim de les nostres capacitats. En correspondència, l’Institut de Ciències Biomimètiques presenta el “Manifest per a la renaturalització de la vida humana” apostant a establir xarxes de relacions per tal de connectar, compartir i co-crear per un demà sostenible i compatible amb la vida. Compartir és créixer.

“Aquell que comprèn tant el permamentcom l’impermanent,mantenint ambdós en tensió,amb l’impermanent va més enllà de la mort i amb el permanent aconsegueix la immortalitat”

Iniciació als Vedes IsU 13.14 Entre 2000 i 1000 a.C.