Gaudí: el pare de la biomimètica?

En una primera cerca a qualsevol portal d’Internet sobre la biomimètica, tots els resultats apunten al mateix: tecnologia contemporània, arquitectura moderna i noves tècniques de disseny. Però un dels grans referents de l’arquitectura modernista catalana ja parlava de biomimètica i inspiració natural durant els segles XIX i XX: «Amb testos de flors, envoltat de vinyes i oliveres, animat pel cloquejar de les gallines, el cant dels ocells i el dels insectes, i amb les muntanyes de Prades al fons, vaig captar les més pures i plaents imatges de la Natura, que sempre és la meva mestra», deia Gaudí.

Les seves formes naturalistes són bastament reconegudes: columnes en forma de palmeres, cúpules que imiten remolins, parets amb gotes que ragen des del sostre com una intensa pluja primaveral... Però la bioinspiració no només es queda en l’àmbit estètic sinó que marca la construcció tècnica dels seus edificis. La casa Batlló n’és un exemple, com veiem en les seves portes amb obertures que imiten les brànquies d’un peix perquè les sales interiors puguin respirar aire fresc i ventilar-se en èpoques estiuenques.

Gaudí provenia d’una família d’artesans i ell, imitant la tradició dels seus pares i avis, treballava en el seu taller experimentant amb plànols, tècniques i noves formes arquitectòniques. Assegura que totes les seves idees les trobava a la natura, el llibre on estan apuntades totes les fórmules. «El gran llibre, sempre obert i que hem de fer un esforç per llegir, és el de la Naturalesa, i els altres llibres es prenen a partir d'ell, i en ells es troben els errors i males interpretacions dels homes».

Però com la natura, les seves idees no eren estàtiques: anava practicant sobre terreny. Si una cosa no funcionava, la canviava sobre la marxa. Els plànols eren les guies, però el sentit comú i l’observació era el que realment determinava l’evolució de l’obra. Concebia la naturalesa com un tot integrat, en el que arbres, animals i geografia interactuaven segons anaven evolucionant, no seguien un rígid plànol establert. Per això mateix, ell sempre estava a les obres, observant, analitzant, deixant-se inspirar per l’evolució natural de les coses i no pas per les seves idees preestablertes.

Per a Gaudí, inspirat pel seu bagatge artesanal i la natura com a mentora, era vital analitzar l’evolució de les coses i així trobar les solucions més senzilles i econòmiques per solucionar qualsevol problema. Per exemple, si quan entrava a una habitació veia no tenia bona ventilació, es posava les ulleres biomimètiques i buscava una resposta a aquest problema com si fos la natura: no enderrocant i tornant a construir sinó trobant la solució més simple que eliminés el conflicte econòmicament i sense grans esforços. «L'originalitat consisteix en el retorn a l'origen, així doncs, original és allò que torna a la simplicitat de les primeres solucions», assegurava Gaudí. Per a ell, imitar a la naturalesa volia dir escoltar la senzillesa primigènia, buscar les solucions més eficients en el gran llibre mestre de la natura.

Així doncs, Gaudí sempre va trobar a la natura formes per crear edificis intel·ligents, sostenibles i que basessin tota la seva complexitat en trobar la simplicitat i l’eficiència. «Per molta que sigui la potència de la llum elèctrica, comparada amb la llum del sol fa riure», explicava quan dissenyava la Casa Batlló. Per això mateix, va construir claraboies i finestrals que moguessin els rajos del sol per totes les estances, una decisió polèmica en una època que veia la llum elèctrica com un far de la modernitat i un element d’estatus. Però per a ell, la modernitat venia per entendre i traslladar a la construcció humana la naturalesa. Era absurd intentar superar-la quan ella mateixa ja s’havia perfeccionat per donar-nos tot el que necessitem. En aquest sentit, Gaudí va decidir que la Sagrada Família seria més baixa que Montjuïc, en un acte simbòlic per demostrar que mai intentarà superar la construcció natural. «L'obra humana no pot superar la Divina, per això la Sagrada Família tindrà 170 metres d'altura, 3 metres menys que la muntanya de Montjuïc», deia.