L’error de no errar
Des de ben petits se’ns ensenya, de forma contradictòria, com reaccionar front l’error. Per exemple, quan aprenem a anar en bicicleta i caiem se’ns diu que això forma part de l’aprenentatge: caure, fracassar, errar, és una part més d’aquest procés cap a l’excel·lència. Així i tot, quan traiem males notes a l’escola o comencem un projecte d’emprenedoria i no té èxit, se’ns senyala i acusa de fracàs, obviant que molts dels mètodes amb què hem après són d’assaig i error.
Això crea una societat que no vol explorar per por a fracassar. Una societat que castiga l’error encara que aquest formi part del procés natural d’aprenentatge. Una societat, doncs, que en canvi d’incentivar els mètodes naturals, es regeix per unes rígides i fictícies idees de l’èxit que no s’adeqüen a la realitat.
Aquesta selecció de paraules (naturals, realitat, èxit fictici...) no és gratuïta. Aprendre a través de l'error és natural. Nilton Bonder recull al seu llibre 'El secreto judaico de la resolución de problemas' el testimoni de la biòloga cel·lular Miriam Stampfer, que explica que l'ADN ha trobat la forma "perfecta" d'afrontar les seves limitacions, i és utilitzant un sofisticat sistema d'errors, la reparació dels quals generarà nous mètodes més efectius de resolució de problemes. És a dir: l'ADN fa, escolta i jutja. Actua permetent que hi hagi un gran nombre d'errors durant la seva replicació. Els provoca i busca, i d'aquests surt més reforçat, amb més coneixement de si mateix que abans.
Sense fracàs no hi ha èxit. Bonder explica que "cal agafar l'hàbit d'admetre la mateixa estupidesa i els errors sovint són una manera molt millor d'aprendre que obtenir coneixement a través de llibres i conceptes teòrics". Ell mateix recull una cita de Pirkei Avot que resum el seu argument: "en aquell que els seus actes excedeixen la seva saviesa, aquesta resisteix; però si la saviesa excedeix els actes, aquella no resisteix".
És important cometre errors. Hem de fer-ho si volem arribar a l'èxit i descobrir la profunditat de les nostres potencialitats. "Si no es cometen suficients errors, no es té forma d'utilitzar el coneixement i discerniment que generen", assegura Bonder.
Mai sabrem a quins reptes ens hem d'enfrontar quan iniciem un nou camí. Però el que sí que podem tenir és una motxilla d'experiències amb les quals aprendre a parar els cops i saber veure i esprémer les oportunitats. Sense l'assaig i l'error, sense endinsar-nos en l'aprenentatge sense por del "fracàs", mai aconseguirem trobar les pistes necessàries per triomfar en els petits i grans reptes del Projecte Vital.